SEGURETAT A LA CAPITAL BRITÀNICA

Cinc assassinats i tres ferits per arma blanca a Londres en només vuit dies

La majoria de les víctimes són joves i la causa podria ser el tràfic de drogues

L’epidèmia de violència i atacs amb ganivets que sacseja Londres des de principis d’any continua cobrant-se víctimes. Entre dimarts a la nit i ahir al migdia dos adolescents i un adult van resultar ferits molt greus per arma blanca. El primer incident va tenir lloc a les vuit del vespre de dimarts, al barri benestant de Hampstead, al nord-oest de la ciutat; el segon, dimecres al migdia a la zona de White City, a l’oest. Dues hores després es va produir encara un tercer assalt, en aquest cas a l’est, a la popular zona de Hackney.

Els tres nous ferits s’afegeixen als cinc assassinats amb ganivet que s’han registrat entre el 31 d’octubre i el 5 de novembre, fet que eleva la xifra total d’homicidis a la ciutat a 119 al llarg d’aquest 2018. Londres ja ha superat la barrera de morts violentes del 2017. A tot el país ja són 250.

Fins a finals de març, i tenint en compte els dotze mesos anteriors, s’han comès al Regne Unit 40.147 agressions amb algun tipus d’arma blanca, de les quals 1.299 a Londres. El tràfic de droga és vist per la policia com la causa principal de l’augment de la violència.

La reiteració en els atacs, la joventut de la majoria de les víctimes i el fet que s’hagin disparat les agressions a partir del 2014, amb puntes com l’actual, i com la que va tenir lloc la primera setmana d’abril d’aquest mateix any, també amb cinc morts en set dies, ha dut a l’alcalde Sadiq Khan a afirmar que “el problema trigarà una dècada a resoldre’s, tota una generació”.

“Fa uns anys, a Escòcia -deia Khan dimarts, en declaracions a la BBC i en altres mitjans informatius- van veure el que ara estem veient a Londres, que nens de les escoles primàries pensaven que no només estava bé dur un ganivet, sinó que fer-ho els donava un sentit de pertinença a un grup, en aquest cas a una banda criminal i, en conseqüència, això els feia sentir més segurs. No veien res de dolent a involucrar-se en aquests comportaments”.

Khan feia referència a Escòcia tant pels mètodes utilitzats per combatre la plaga com per l’èxit que els últims anys ha tingut el programa antiviolència que es va posar en marxa a Glasgow el 2005, la Unitat de Reducció de la Violència.

De fet, Escòcia necessitava urgentment un pla d’emergència. Un informe del 2005 de les Nacions Unides considerava el país com el més violent de tot el món desenvolupat, on la probabilitat de patir un assalt era tres vegades més gran que als Estats Units i trenta vegades més que al Japó. La violència, a Escòcia, va ser considerada un problema de salut pública. I els especialistes de la policia van començar a treballar en combinació amb educadors i treballadors socials. La prova de l’èxit del programa és que dels 35 adolescents morts que hi va haver al Regne Unit l’any passat cap no va morir a Escòcia.

Copiant-lo del model de Glasgow, Sadiq Kahn va llançar al setembre la Unitat de Reducció de la Violència de Londres. Però l’Ajuntament també ha denunciat que les retallades que ha patit des del 2010 el cos de policia han impactat directament en la seguretat als carrers. Per cada mil habitants, ara només hi ha 3,3 policies, la ràtio més baixa en vint anys i el 19% inferior a la del 2010, l’any en què van començar els ajustos pressupostaris.

Enduriment de penes

Un especialista en criminologia com James Treadwell, de la Universitat de Staffordshire, amplia el focus de la problemàtica i va més enllà de la manca de policies quan assegura que “els crims amb ganivets i els homicidis revelen la violència de l’austeritat”. Una austeritat que, segons les seves paraules, afecta principalment “l’estat del sistema de justícia penal de tot el país”.

La situació de les presons és “caòtica -denuncia- amb una infiltració més gran del crim organitzat, fet que s’ha acompanyat de la reducció del 30% dels funcionaris”. La privatització, d’altra banda, ha sigut un “desastre”, segons l’últim informe del Comitè de Justícia de la Cambra dels Comuns. “La policia ha esdevingut, doncs, el primer i l’últim recurs per fer front a les polítiques d’austeritat del govern”, afegeix Treadwell. I l’impacte l’han sofert tots els serveis socials, “des de l’assistència per a problemes de salut mental fins als serveis juvenils”.

D’altra banda, algunes organitzacions, com ara KnifesCrimes.org, fundada per Ann Oakes-Odger, mare d’un noi que va morir assassinat d’una ganivetada el 2005, o Victims Rights Campaign, han demanat l’enduriment de penes per dur armes blanques. D’aquells que són detinguts portant-ne, només el 10% reben penes de presó.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF