Tusk demana als socis europeus "unitat" davant les reformes econòmiques i d'immigració

Brussel·lesEls 28 líders europeus celebren a Brussel·les aquest dijous i divendres l'última cimera de l'any. S'anuncia menys convulsa del que es preveia, atès que el tema políticament més espinós, les negociacions del Brexit, arriba a la cimera amb un acord tancat per obrir la segona part de les converses, les que han de determinar la futura relació entre la UE i el Regne Unit. Seran, possiblement, les més complicades però no s'encetaran fins després de Nadal. Per a aquesta cimera, el Brexit dona una treva als governs europeus.

Amb la qüestió del Brexit acordada, els líders centraran les discussions en altres temes rellevants que no generen tant de consens: la reforma de la Unió Econòmica i Monerària (UEM) i la immigració. Davant les discrepàncies nord-sud amb el tema econòmic i est-oest en la qüestió migratòria, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha demanat "unitat" als líders.

"Aquestes divisions estan acompanyades d’emocions que fan difícil trobar un llenguatge i punts en comú. Per això hem de treballar per aconseguir la unitat més que mai", ha dit Tusk hores abans de l'inici de la cimera, prevista per a les tres de la tarda.

Fre a les grans idees de Macron

En el tema econòmic, el gran impulsor de les reformes és el president de França, Emmanuel Macron, disposat a "refundar" la zona euro per preparar-la de cara a futures crisis. Macron va presentar les seves idees poc després d'accedir a la presidència de França i entre les seves grans propostes hi havia la de crear un ministre de Finances europeu i un pressupost comú per a la zona euro.

Però totes dues idees han caigut de l'agenda de reformes davant les reticències de socis com Alemanya i Holanda. Tusk ha decidit no incloure-les i s'ha conformat a posar sobre la taula només les iniciatives que generen un cert consens i que són menys ambicioses, com reforçar el fons de rescat europeu fins a convertir-lo, a mitjà termini, en una mena de Fons Monetari Europeu.

El fet que la cancellera Angela Merkel segueixi en funcions i encara estigui negociant un acord de govern amb els socialdemòcrates no posa les coses fàcils per impulsar reformes importants. Fins que Merkel no tingui nou govern, no podrà defensar una posició clara a Europa. I aquesta situació obliga a deixar les idees més ambicioses de Macron al calaix. Per al president francès, això suposa un revés important. Malgrat els seu ímpetu, queda clar que Merkel encara mana, a Europa.

Fi de les quotes obligatòries

La immigració serà l'altre gran tema de la cimera, sobretot després de la idea llançada per Tusk de posar punt final a les quotes per acolllir refugiats, les que obligaven els socis europeus a repartir-se els demandants d'asil que arribaven, la majoria, a Itàlia i a Grècia. Tusk ha dit en veu alta que les quotes "han dividit molt i no són efectives", una afirmació que no ha agradat gens als països del sud, els que tenen més pressió migratòria.

Els països de l'est aplaudeixen la idea de Tusk. "Seria un greu error seguir dividint la UE amb les quotes de refugiats", ha advertit el primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico, a l'inici de la cimera. De fet, els països del Grup de Visegrad -integrat per la República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Hongria- sempre s'han mostrat molt crítics amb les quotes de refugiats i alguns fins i tot s'han negat a acollir demandants d'asil.