Publicitat
Publicitat

INCERTESA PEL LÍDER BOLIVARIÀ

L'estratègia chavista, que reforça Maduro i evita una presidència interina de Cabello, té una legalitat discutida

Chávez seguirà sent president sense ser investit

El chavisme afirma que Chávez segueix en funcions i podrà ser investit més endavant pel Suprem. La decisió és qüestionada per juristes i reforça el lideratge del delfí del president, Nicolás Maduro.

El chavisme ha ensenyat les seves cartes. El temps pressionava i, finalment, el govern veneçolà ha anunciat l'estratègia que seguirà si el president, Hugo Chávez, no pot jurar el seu quart mandat dijous vinent davant el Parlament pel seu "delicat" estat de salut. El dia 10 no importa, és una mera "formalitat" perquè Chávez és un president reelecte que "continua en les seves funcions". Amb la Constitució a la mà, les paraules que el vicepresident, Nicolás Maduro, pronunciava divendres a la nit feien posar les mans al cap a més d'un jurista. Maduro se servia de la "flexibilitat dinàmica" de l'article 231 de la carta magna per anunciar al país que el president podria jurar el càrrec davant el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) més endavant.

Les llacunes de la Constitució davant aquesta excepcional situació, la d'un president electe i reelegit que està absent però no mort (si morís, la Constitució estableix la convocatòria de noves eleccions en 30 dies i l'assumpció de la presidència interina per part del president del Parlament), ha disparat el debat constitucional a Veneçuela. El controvertit article estableix que el president electe ha de prendre possessió el 10 de gener davant l'Assemblea Nacional (AN), però remata: "Si per qualsevol motiu sobrevingut el president no pogués prendre possessió davant l'AN, ho farà davant el Tribunal Suprem de Justícia". Aquesta norma "imperfecta" per la seva escriptura poc clara no deixa, però, dubtes segons la majoria d'experts en què l'excepció és en la institució -per si el Parlament no pogués ser instal·lat- i no en la data.

"Un president electe ha de jurar el càrrec davant l'AN i només excepcionalment davant el TSJ, però el 10-G. L'article 231 no estableix cap altra data", escrivia al Twitter l'advocat constitucionalista i alcalde opositor, Gerardo Blyde. Recolzant-se en aquesta tesi, l'oposició creu que si Chávez no apareix dijous, s'ha de declarar la seva absència temporal -donar-li un marge de tres a sis mesos per tornar al país- i deixar encarregada la presidència de manera interina al president del Parlament. Segons els juristes, aquesta seria l'opció més fidel a la Constitució, ja que, sense el cap de l'executiu investit i l'antic govern finit, el màxim representant legítim hauria de ser el president de l'AN.

El chavisme, però, no ha volgut que el reelegit president parlamentari, Diosdado Cabello, exercís de president interí i el TSJ, com ha fet des del 2003, donarà suport sense vacil·lar a l'estratègia oficialista fixant una nova data per a l'acte d'investidura. "A Veneçuela fa molt temps que ja no és important tenir la raó, sinó aconseguir qui te la doni", resumeix l'analista i director de la prestigiosa enquestadora Datanálisis, Luis Vicente León.

Cabello reelegit, Maduro poderós

Però, ¿per què el chavisme ha volgut evitar que Cabello assumís interinament el poder? L'home que domina el sector militar i que podria suposar una pedra a la sabata per al lideratge de Maduro, l'investit per Chávez com el seu successor polític, va ser reelegit ahir president del Parlament sense sorpreses, però amb un poder disminuït per decisió dels seus.

La sessió solemne, observada des d'una llotja per Maduro i el Gabinet en ple, s'esperava clau per la importància que la Constitució atorga a la figura del cap de l'AN si un president electe no pot jurar el càrrec, però ha quedat deslluïda per la decisió chavista d'eliminar aquesta possibilitat. Cabello ha guanyat avui una batalla, que seria clau en el cas d'una falta absoluta de Chávez, però en perd una altra davant Maduro, que queda reforçat evitant que Cabello pugui fer-li ombra com a president interí.

"L'objectiu central del chavisme és mantenir apoderat el substitut designat per Chávez", considera León, que creu que el que busca l'oficialisme és que el seu potencial candidat futur per a unes noves eleccions "es mantingui al capdavant del govern". "Deien que si jo era escollit, això marcaria la pauta al Nicolás. Per Déu, es quedaran esperant 2.000 anys! Nosaltres tenim un compromís de pàtria, d'unitat revolucionària, de lleialtat suprema al líder d'aquesta revolució, al comandant Hugo Chávez", va dir Cabello. Acabant la votació amb una oració pel president, la directiva de l'assemblea, de majoria chavista, queda vermella, amb els diputats Darío Vivas i Blanca Eekhout a les vicepresidències, tot i els vots en contra de l'oposició, que reclamava presència a la junta.

Sense notícies de Cuba

L'estratègia del govern ha desemmascarat el procediment del dia 10, però segueix sense donar cap pista sobre la salut del president. Ja fa un mes que Chávez va anar a Cuba per sotmetre's a la quarta operació de càncer i els veneçolans segueixen sense tenir cap notícia en primera persona del president. L'últim comunicat del govern admetia noves complicacions i afirmava que el mandatari, de 58 anys, pateix una infecció pulmonar "severa". Sota la premissa de sant Tomàs de "si no ho veig, no ho crec", els rumors sobre la salut de Chávez ja són una metàstasi imparable a Veneçuela.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF