El Chapo o la intel·ligència al servei del narcotràfic

BarcelonaA la sobreoferta de ficció i documentals de narcotraficants abocats als excessos li ha arribat el contrapunt d’un epíleg escrit per la realitat desmitificadora. Aquests dies Nova York està en els prolegòmens del judici contra Joaquín el Chapo Guzmán, un antic senyor de les drogues mexicà amb més vides que un gat a qui li toca protagonitzar sense voler-ho l’episodi d’un narco caçat i jutjat per 11 delictes, entre els quals el de dirigir una organització criminal de tràfic d’estupefaents i assassinats. Si finalment és declarat culpable, li podrien caure tants anys de presó com anys de vida li quedin, i això perquè la fiscalia nord-americana va pactar -per assegurar-se l’extradició des de Mèxic- que no sol·licitaria la pena de mort. Els Estats Units van demanar poder-lo jutjar perquè l’acusen d’exportar i distribuir 450 tones de cocaïna, heroïna, marihuana i metamfetamines des del 2003.

Fill d’una família de pagesos pobres, de petit Guzmán va posar els peus a l’escola més aviat poc. Amb prou feines va aprendre les quatre regles bàsiques, llegir i escriure, però la necessitat el va empènyer d’adolescent al cultiu de la marihuana i l’opi. Dotat d’una intel·ligència innata, amb un quocient de 138, va escalar en el competitiu negoci del narco fins que a la dècada dels 90 el seu cap va caure en una batuda policial i ell va decidir emprendre el negoci pel seu compte. És el naixement del càrtel de Sinaloa, l’estat on va néixer fa 61 anys, i la plataforma d’estupefaents més gran del món.

L’ascens en el negoci va ser fulgurant. A més de la seva genialitat, no es pot obviar el caràcter sense escrúpols i calculador, que el fan ser pragmàtic i tenir una visió perfecta per als èxits. La seva fortuna s’estima en 14.000 milions de dòlars que ningú no ha sabut dir on són. A Mèxic, El Chapo -un sobrenom que respon a la seva estatura, de menys d’1,60 metres-és un fenomen social, un mite alimentat pels narcocorridos, cançons en honor dels narcotraficants. Les alabances, en aquest cas, són per a les ocasions en què els criminals i capos de les màfies de les drogues aconsegueixen ser més hàbils que la policia. “ El grande Chapito Guzmán celebra la burla a la seguridad ”, diu un dels versos.

Guzmán no es pot entendre sense la llista de fugues i captures. L’última és la que potser li va donar més fama i l’aura de personatge cinematogràfic. L’11 de juliol del 2015 va fugir de l’Altiplano, una de presó d’alta seguretat, amb monitors que el vigilaven constantment a l’interior de la minúscula cel·la. Però l’esmunyedís Guzmán va aconseguir escapar-se per un túnel fet amb les mans quan feia veure que anava al lavabo. No el van aconseguir detenir fins al gener de l’any següent en una operació militar.

La imatge s’assemblava a la de quan el van capturar en un balneari. Era el 2014 i portava 14 anys pròfug, engrandint la seva llegenda de narco astut. El 2001 s’havia escapat d’un centre penitenciari de Jalisco amagat en un carretó de roba bruta. Encara té un altre episodi per afegir al seu historial: la detenció a Guatemala el 1993.

El mite és tan gran a Mèxic que només ha fet falta que Netflix estrenés una sèrie amb el malnom del narco de Sinaloa per fer créixer el nombre dels que se senten atrets per una vida de luxes, crims i drogues. Sense anar més lluny, un dels candidats a ser membre del jurat que ha de jutjar el Chapo a Nova York no es va poder estar de demanar-li un autògraf en la sessió de tria. Deia que no l’admirava, però va quedar descartat. La selecció dels 12 membres del jurat popular ha estat marcada també per la seguretat i l’autoritat judicial ha donat màxima confidencialitat a aquests ciutadans per por que hi hagi represàlies. La ciutat de Nova York tampoc no se salva de l’efecte Chapo i ha hagut de blindar-se. Durant els quatre mesos que es preveu que duri el procés el trànsit del pont de Brooklyn es tancarà dos cops al dia pel pas de la comitiva. El fiscal diu que el cas se sosté amb una infinitat de proves, però el Chapo diu que ell només passava per allà.