La radiografia

Caos a Westminster

Theresa May lluita per la seva supervivència política i per la del seu pla del Brexit després de la dimissió de dos ministres i dos secretaris d’estat

Caos a Westminster, incertesa política amb dimissions a dojo i incertesa econòmica amb oscil·lacions contínues de la lliura en relació amb el dòlar i l’euro. El xou del Brexit segueix entretenint i preocupant a part iguals els britànics, que ahir van assistir a l’últim episodi de la interminable i esgotadora tragicomèdia política en què s’ha convertit la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). Però com si els esdeveniments del dia -la renúncia de dos ministres i dos secretaris d’estat, i tres càrrecs menors més- no haguessin tingut cap efecte, com si la primera ministra seguís la tàctica de l’estruç, Theresa May continua determinada a tirar endavant, contra tot i contra tothom, el seu pla.

Així ho va expressar ahir al vespre en una conferència de premsa a Downing Street en què va afirmar que “la ruta traçada és la correcta per al nostre país i per a la nostra gent.” I per si hi hagués cap dubte, que n’hi pot tornar a haver, va deixar caure una amenaça velada als membres del Parlament, i en especial als diputats del seu partit que s’oposen aferrissadament al pla del Brexit que ha acordat amb Brussel·les: “Si no avancem amb aquest acord, ningú pot saber què pot passar. Seria un camí d’incertesa profunda i greu, mentre que l’únic que volen els britànics és que ho tirem endavant”. El pla no només “honora el resultat del referèndum, sinó que és d’interès nacional”, va insistir. I malgrat els grans obstacles que té al davant, la premier es va mostrar molt confiada que, finalment, la seva proposta tirarà endavant. En cas contrari, “es posa en risc fins i tot la viabilitat mateixa del Brexit”, va reblar.

Les set dimissions d’ahir van tenir lloc l’endemà que el govern “decidís col·lectivament” -segons les paraules de Theresa May- que donava suport a l’esmentat projecte de divorci amb la Unió. Un consens que s’ha demostrat molt fràgil i ple de recances. Almenys les d’onze ministres, segons diferents informacions dels mitjans britànics.

La renúncia més devastadora per als interessos de May ha sigut la de Dominic Raab, ministre del Brexit, l’home que al juliol va substituir David Davis, que també va dimitir, juntament amb el cap del Foreign Office, Boris Johnson, per discrepàncies sobre el procés de negociació amb Brussel·les. Raab va justificar la decisió amb els següents arguments: “No puc conciliar els termes de la proposta d’acord amb les promeses que vam fer al país en el nostre programa electoral”.

L’acord de sortida manté el Regne Unit durant un període indeterminat a la unió duanera i estableix, entre altres mesures, que Irlanda del Nord seguirà alineada, per a béns de consum, amb les normatives del mercat únic europeu. La situació es mantindrà fins que les dues parts no acordin un nou tractat de comerç.

La segona dimissió més rellevant del dia va ser la d’Esther McVey, ministra de Treball i Pensions. Bàsicament per les mateixes raons que Raab i compartint també la preocupació per la unitat del Regne Unit. Tant Raab com McVey creuen que les condicions establertes per a Irlanda del Nord obren seriosos interrogants sobre el futur del país.

La primera dimissió que es va anunciar va ser la del secretari d’estat per a Irlanda del Nord, al qual va acompanyar la número 2 del departament de Raab, que ja va estar a punt de dimitir quan ho va fer David Davis.

Interrogatori als Comuns

La confiança de May en veure aprovat el seu pla xoca amb la realitat més palmària que ahir es va poder veure i viure al Parlament. May s’hi va presentar després de conèixer les renúncies més sonades del seu cabinet. Durant tres hores llargues va ser sotmesa a un duríssim i humiliant interrogatori per més d’un centenar de diputats. Només set van parlar a favor del pla.

Molt significativa va ser la intervenció del representant nord-irlandès del Partit Democràtic Unionista (DUP), Nigel Dodds, que li va etzibar que “no escolta” cap dels advertiments que li han llançat des de la seva formació, en el sentit que no acceptaran un tracte diferenciat per a l’Ulster. I li va preguntar si en comptes de plegar-se a la voluntat de Brussel·les no era el moment de “defensar tot el Regne Unit i no votar per un estat vassall” sotmès a les lleis comunitàries.

Poc després que acabés la sessió als Comuns, sota la porta de St. Stephen del Palau de Westminster, el diputat Jacob Rees-Mogg, cap del Grup de Recerca Europea, col·lectiu de 80 diputats tories partidaris d’un Brexit dur, va anunciar que havia utilitzat els mecanismes interns del partit per provocar una moció de confiança contra May. La seva compareixença pública es va interpretar com la llum verda perquè altres diputats seguissin la mateixa opció. Però encara no s’ha arribat a la xifra màgica de 48 peticions, les que calen per engegar el procés.

A l’hora de tancar l’edició impresa, Downing Street encara no havia substituït cap dels dimissionaris. Durant unes hores, el candidat a reemplaçar Raab va ser Michael Gove, ministre de Medi Ambient.

Informacions del Telegraph apuntaven que la condició que posava per fer-se càrrec del departament era renegociar el pacte amb la UE i cancel·lar la cimera del 25 de novembre, una opció encara més caòtica que ni May ni Brussel·les es poden permetre.

Dominic Raab

Quatre mesos al capdavant del Brexit

Home de confiança de David Davis, primer ministre del Brexit, Raab, de 44 anys i estrella ascendent dels tories, el va substituir el passat juliol. La dimissió, per raons de “consciència” davant la possibilitat que es tiri endavant un pla en què no creu, s’interpreta com la prova de les seves ambicions de liderar el Partit Conservador.

Esther McVey

La ‘tory’ que va trair la seva classe

La ja exministra de Treball, McVey (51 anys), és una figura molt polèmica dins del partit. La gestió restrictiva de les ajudes socials li ha valgut el qualificatiu de traïdora a la seva classe. Nascuda en una família pobra, va passar els primers dos anys de vida en una casa d’acollida.

Jacob Rees-Mogg

El cap dels ‘brexiters’ radicals

Aquest diputat, milionari i fill de milionari, que gestiona un fons de pensions amb seu a Irlanda, no va ser cap dels dimissionaris però sí que es va convertir en un dels protagonistes del dia. Cap d’un grup de brexiters radicals, va anunciar públicament que demanava la celebració d’una moció de confiança contra Theresa May.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF