El pont sobre el canal de la Mànega, darrera fantasia de Boris Johnson?

LondresUn pont sobre el canal de la Mànega. És una altra de les grans ocurrències de Boris Johnson, com les que va tenir mentre era alcalde de Londres, o bé es tracta d'una idea seriosa? Potser un intent de capitalitzar els titulars de la premsa i robar protagonisme a la ‘premier’ Theresa May? Podria ser tot alhora, perquè Johnson no fa mai cap puntada sense fil. O s’ho pensa. I és que el responsable del Foreign Office és conegut per la seva facilitat per obrir la boca i dir el primer que li passa pel cap. I durant la cimera francobritànica que ha tingut lloc aquest dijous a la base militar de Sandhurst, al sud-oest de Londres, Johnson hauria proposat als francesos la necessitat de tenir més vincles d’unió físics entre els dos països. O bé l’esmentat pont o bé un segon túnel destinat al trànsit de vehicles exclusivament. Boris Johnson va ser un dels grans artífexs de la victòria del Brexit en el referèndum del juny del 2016.

És "ridícul" que dues de les més grans economies del món estiguin "unides per una simple línia fèrria". Són les paraules que, segons la premsa de Londres d'aquest divendres, Johnson hauria dit directament durant l’esmentada cimera al president francès, Emmanuel Macron. I, també segons les mateixes informacions, Macron hauria respost: "Hi estic d’acord, vinga, fem-ho!". Malgrat aquesta versió molt favorable als interessos propagandístics i d'autopromoció de Johnson, aquest divendres a migdia un portaveu del president de la república ha desmentit l'exactitud del comentari. Segons el palau de l'Élysée, Macron només va respondre al cap de la diplomàcia britànica amb un breu i més aviat poc entusiasta: "El tema de l'accés és important."

En qualsevol cas, la idea hauria sorgit durant les converses de preparació de la trobada. Perquè com a prova de la seva receptivitat, Johnson va piular, fins i tot abans de l’arribada de Macron a les illes, el següent comentari: "Treballs molt importants com a resultat de la cimera #UKFRSummit. Però estic especialment complagut perquè som un grup d’experts que estudiarem conjuntament projectes importants. El nostre èxit econòmic depèn d'unes bones infraestructures i bones connexions. Hauria de ser el primer pas, el túnel pel canal?”.

Els acords oficials de la cimera, però, no hi fan cap referència explícita. Només un ambigu elogi sobre "la llarga història de col·laboració entre els dos països en el lliurament de tecnologies d’avantguarda".

Però, cal prendre's seriosament Johnson? Arran de la publicació d’aquest comentari sobre l'hipotètic pont, la premsa anglesa ha recordat algunes de les idees o fantasies que se li atribueixen. L'any passat, per exemple, quan ja era al càrrec que ocupa actualment, es va informar que el secretari d’Afers Exteriors havia planejat la construcció d’una autopista sobre el canal, de mil milions de lliures, per mostrar a la UE que el Regne Unit no donava l’esquena al continent malgrat el Brexit.

Però no és l’única ni, probablement, la més agosarada de les ocurrències de Johnson. Durant la seva etapa de vuit anys com a alcalde de Londres, va proposar la construcció d’un nou aeroport en una illa flotant artificial que s’hauria hagut de fer davant de les costes de l’estuari del Tàmesi. Finalment, el govern de David Cameron ni se’l va escoltar i va optar per fer una tercera pista a Heathrow.

Un altre dels projectes que Johnson mai va arribar a fer és la construcció d’un pont sobre el riu Tàmesi però que fos com una mena de jardí elevat. L’alt cost de la iniciativa també va fer que tornés al calaix, guardada. Amb tot, la idea d'una altra connexió sobre el canal de la Mànega no és nova. Segons es va revelar fa deu anys en una investigació als Arxius Nacionals, el 1981 es va tirar endavant un projecte d'estudi per aixecar un nou pont penjant. En aquells moments, però, el govern de Margaret Thatcher tenia damunt de la taula fer o no fer el túnel sobre el canal, idea que al final es va dur a terme. Es va inaugurar el 1994 després de vuit anys de treballs. El pont que mai no va passar de ser un dibuix sobre el paper estava previst que tingués uns 33 quilòmetres de llarg.