SÈRIE VENEÇUELA (6/10)

Caixes de menjar per a pobres amb carnet del partit de Chávez

Les classes desfavorides de Veneçuela reben aliments a preu de ganga només si acrediten el seu chavisme
La Juanita, a casa seva a La Vega, un dels barris populars de Caracas. / MÒNICA BERNABÉ

La Juanita és una de les persones que el líder veneçolà Hugo Chávez tant deia que volia ajudar. És una dona esvelta de 77 anys, pell fosca i molt caràcter, que viu a La Vega, un dels moltíssims barris populars de Caracas on es concentren les classes socials més baixes. A La Vega hi ha talls d’electricitat, sovint falta l’aigua i els carrers estan plens d’escombraries.

La Juanita viu en una casa humil amb el sostre fet de planxes i els mobles de segona mà. “Abans guanyàvem poc però ens donava per viure”, diu la dona, que assegura que així va poder construir les quatre parets on viu ara. Ara, però, s’ha convertit en una “pidolaire”, es queixa.

El govern veneçolà distribueix caixes de menjar entre les classes desfavorides, però els beneficiaris han de complir un requisit: tenir el carnet del partit chavista. La Juanita el té, “per descomptat”, afirma, tot i que assegura que mai va donar suport a Chávez i encara combrega menys amb Nicolás Maduro, el president actual. Però la seva subsistència depèn d’aquesta caixa, admet.

Els barris populars

Caracas és una ciutat moderna de poc més de tres milions d’habitants situada al peu de diverses muntanyes, en una vall molt estreta d’uns 22 quilòmetres de llarg. Les classes socials mitjana i alta viuen al peu de les muntanyes. En canvi els més pobres, que constitueixen la meitat de la població, resideixen als vessants, als anomenats “barris”, formats per construccions de baixa qualitat, en zones amb pendents impossibles i on els serveis públics deixen molt a desitjar.

Tothom assegura que la situació ja era així als barris abans que Chávez arribés al poder a Veneçuela el 1999, que va millorar una mica mentre el comandant va encapçalar el govern i que ara és directament nefasta amb Nicolás Maduro, que aspira a revalidar el càrrec. Aquest diumenge se celebren eleccions presidencials a Veneçuela.

La setmana passada diversos veïns de La Bombilla, un altre barri popular de Caracas, distribuïen les anomenades caixes CLAP: així és com es coneixen les famoses caixes de menjar governamentals. CLAP perquè en teoria la seva gestió corre a càrrec dels Comitès Locals de Proveïment del Poble (CLAP, segons les sigles en castellà), formats pels mateixos veïns.

“Tenim 564 caixes”, afirmava orgullosa la Carolina, una dona rodanxona que s’encarregava del repartiment i que es definia com a “chavista fins a la mort”. Una altra veïna, vestida amb una samarreta blanca amb els retrats de Chávez i Simón Bolívar -el llibertador de Veneçuela- estampats a la pitrera, corroborava que els beneficiaris de la caixa tinguessin el carnet de la pàtria, o sigui que teòricament fossin adeptes del govern. Revisava minuciosament els noms en una llista, a més de confirmar que tots haguessin fet el pagament per transferència bancària un mes abans. Perquè les caixes no són pas gratuïtes, tot i que tenen un preu regalat.

Només costen 25.000 bolívars, menys que una barra de pa -que en val 70.000-, i contenen “quatre quilos d’arròs, un de mongetes, un altre de llenties, tres de farina, dues ampolles d’oli, un litre i mig de llet, sis paquets de pasta, maionesa i salsa de tomàquet”, enumera la Carolina, que exclama: “Tot això és possible gràcies a...”. I tots els presents contesten a l’uníson amb entusiasme: “La revolució!”, en clara referència a la gestió que va fer Chávez quan va estar al govern.

“Un cop al mes també ve al barri un camió ple de peix, un altre amb pollastre, i també repartim ous”, detalla la dona, que assegura que “és mentida que a Veneçuela es pateixi fam, com informa la premsa estrangera”. “Jo mateixa estic ben grassa!”, riu sonorament. Evidentment tots els productes es venen a preus per sota del mercat.

“Això no és una revolució sinó una enganyifa”, rebat el Simón, un home d’uns 60 anys que viu a San José des de fa més de tres dècades, un altre barri popular de Caracas. “Hi ha mesos que les caixes de menjar no arriben malgrat haver-les pagat, i sovint no contenen tots els productes que diuen”, es queixa. I ell, diu, encara no ha vist cap camió de peix, ni d’ous, i encara menys de pollastre. “Ara estan repartint les caixes perquè aviat hi ha eleccions, perquè si no possiblement no serien aquí”, comenta.

El pare jesuïta Alfredo Infante, que també viu al barri de La Vega, destaca que “Chávez va ser el primer que va incloure a l’agenda política la necessitat de superar la pobresa i la discriminació social”, després d’anys d’executius en què predominava la corrupció i el clientelisme. “Només aconseguies una feina si pertanyies al partit del govern. Hi havia un ressentiment social”, recorda el capellà. Chávez suposava l’esperança d’un canvi. Ara, però, assegura el jesuïta, tothom està fart de viure de l’almoina del govern.

Un 11% dels veneçolans pateixen desnutrició crònica per falta de proteïnes

“Des de l’any 2007 el govern no dona dades oficials sobre la nutrició a Veneçuela”, assegura Maritza Landaeta, que es dedica a la investigació sobre aquest tema des de l’any 1968. Per això, argumenta, la Fundació Bengoa -per a la qual treballa- i tres universitats del país van començar a fer enquestes sobre el consum d’aliments l’any 2014. I el resultat va ser catastròfic, afirma: “Hi ha un 5% de desnutrició aguda i un 11% de desnutrició crònica”. L’especialista lamenta que les caixes de menjar que distribueix el govern a preus de ganga entre les classes desfavorides no contenen proteïnes, i el seu contingut amb prou feines serveix per alimentar una família durant una setmana.

La doctora Ingrid Soto, responsable del departament de nutrició, creixement i desenvolupament del principal hospital infantil de Caracas, ho corrobora: “Ens arriben molts nens inflats i amb la pell vermellosa, que aparentment semblen grassos però que en realitat no tenen defenses”, explica. Per la mateixa raó: falta de proteïnes.

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF