Brussel·les es felicita per l'acord però avisa el Parlament britànic que "toca assumir responsabilitats"

La Comissió recorda que és només el primer pas per a les negociacions sobre la futura relació

Després de 17 mesos de negociacions i falses esperances, Brussel·les va optar per esperar fins sentir-ho de la boca de la mateixa ministra Theresa May. No va ser fins aleshores, ja tocades les nou de la nit, que el responsable de les negociacions des del cap europeu, Michel Barnier, va decidir comparèixer davant dels mitjans per ratificar –i felicitar-se– per l’acord. Fins aleshores, cap veu de les institucions comunitàries havia ni tan sols confirmat oficialment que hi hagués un document tècnic acordat en mans de May. “És un pas crucial per acabar les negociacions”, afirmava sense deixar de recordar que és només el primer pas. La preocupació ara resta en el parlament britànic, que podria tombar el text. I d’aquí l’avís de Barnier: “Ara totes les parts han d’assumir les seves responsabilitats”.

La referència també anava per al Parlament i els 27 estats que restaran a Europa. El procés va començar ahir mateix, amb la carta que el president de la Comissió Euroepa, Jean-Claude Jucnker, va enviar a Donald Tusk, president del Consell Europeu perquè els 27 tinguin en compte el progrés aconseguit i el ratifiquin.  Barnier es va mostrar optimista i satisfet, atrevint-se a dir que el Regne Unit serà un “amic, col·lega i aliat”, però l’hora de la veritat arriba ara perquè malgrat les 585 pàgines amb 185 articles i tres protocols, es tracta només de la base per a l’acord, com ahir no va deixar de recordar Barnier. Per molt que les parts semblin esgotades, ara comença el moment més dur, el que ha d’establir l’anomenada “relació futura”, és a dir el marc legislatiu, econòmic, comercial i fronterer que s’ha d’establir entre la Unió Europea i el Regne Unit. Els 27 hauran d’aprovar-ho i hi ha hagut països que han demanat més garanties a la UE.


Per fer-ho, cal convocar una reunió amb els caps d’Estat. Avui el president del Consell Europeu, Donald Tusk, es reuneix amb Barnier a primera hora i el més previsible és una convocatòria de l’esperada cimera a finals d’aquest mes amb caps d’Estat i de Govern. A més, tant el Parlament Europeu com el britànic han de ratificar el text. Tot plegat ha de donar lloc a una resolució definitiva abans del març del 2019 (data límit fixada pels mateixos partidaris del Brexit) i els terminis són tan ajustats que deixen poc marge. Qualsevol entrebanc en el camí pot obrir un escenari complex, el del no-acord. De fet, les institucions europees no han deixat mai de preparar-se per a aquesta possibilitat.

A la mateixa hora que abans-d'ahir començaven a filtrar-se les primeres informacions sobre el principi d’acord, la Comissió Europea publicava un nou capítol de les seves mesures de “contingència” amb les condicions que es donarien en cas que arribi la data del divorci i no se n’hagin pactat les condicions.

Per tant, les prop de 600 pàgines publicades ahir fixen un marc base de transició, fins al desembre del 2020 i amb la possibilitat d’una pròrroga que posa un coixí en qüestions tan delicades com el moviment de persones, la regulació financera, evitar la frontera amb Irlanda del Nord i, fins i tot, part del protocol que amb Gibraltar.

Barnier, doncs, per fi es felicitava malgrat el secretisme dels dies anteriors. Recordava que l’acord permet que els ciutadans europeus i britànics mantinguin les seves vides amb “normalitat” i que tothom pugui preparar-se per a l’impacte. Però la cautela es manté. Hi ha “moltes incerteses”, explicaven fonts diplomàtiques a Efe després de la reunió d’ambaixadors de la UE en què, de fet, els representants dels estats membres no van tenir accés a cap de les 585 pàgines.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF