Brussel·les aigualeix els coronabons i centra la resposta a la crisi en el pressupost europeu

El marc financer, però, també està bloquejat perquè el nord no vol que superi l'1% del PIB europeu

La resposta econòmica a la crisi del coronavirus ha fet eixamplar l'esquerda que divideix el nord i el sud de la Unió Europea. Mentre països com Espanya i Itàlia demanen solidaritat, una resposta ambiciosa amb un instrument de deute europeu conjunt (coronabons) que comparteixi riscos, Alemanya i els Països Baixos s'hi oposen de ple. La cimera de líders de la setmana passada va servir per poc més que per treure a ventilar els draps bruts de cada país, amb retrets públics, uns per insolidaris i els altres per incomplidors. Sí que en van sortir dos encàrrecs que passen la patata calenta, d'una banda, a l'Eurogrup (els ministres de finances) perquè dissenyi solucions i, de l'altra, a la Comissió Europea perquè presenti una resposta de pla de recuperació econòmica. Brussel·les s'aferra a aquest encàrrec per intentar trobar el consens allà on sembla inexistent, i ha decidit reconvertir l'encallat marc financer plurianual (pressupost europeu per als pròxims set anys) en el pla de recuperació econòmic per a la UE aigualint encara més l'aposta pels coronabons. 

Aquest cap de setmana, Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha afirmat en una entrevista amb l'agència alemanya DPA que els coronabons són només un "eslògan", després que ella mateixa reivindiqués al ple del Parlament Europeu la necessitat d'una resposta solidària davant la crisi del coronavirus. Les declaracions han portat cua, i el mateix dissabte la presidenta de l'executiu comunitari i exministra d'Angela Merkel (ferma opositora als coronabons) va emetre un comunicat en què sortia al pas de la polèmica recalcant que totes les opcions estan sobre la taula però centrant la importància de la resposta en el pressupost comunitari. El problema és que el pressupost comunitari ja és criticat per insuficient des d'institucions com el Parlament Europeu, i les seves negociacions estan encallades perquè justament els mateixos països que s'oposen a la creació d'eurobons es neguen a posar-hi més diners. Els Vint-i-set van ser incapaços de pactar el pressupost per al 2021-2027 a finals de febrer perquè el bloc de països amb més bona salut financera es neguen que superi l'1% del PIB comunitari. Aquesta xifra és minsa, tenint en compte que es preveu una recessió de l'eurozona i que alguns càlculs eleven caigudes de més del 10% del PIB de països com Alemanya o els Països Baixos.

Els diners continuen dividint la UE dels 27

Von der Leyen vol presentar ara una nova proposta de marc financer plurianual que es converteixi en el pla de recuperació econòmica "cohesionador" per sortir de la recessió que es dona per fet que provocarà la pandèmia. Així ho han demanat també els principals grups del Parlament Europeu. En aquest cas, però, la posició dels Països Baixos, Alemanya, Àustria i els nòrdics també serà clau, perquè es dona per fet que per convertir-ho en un pla de recuperació efectiu caldria elevar l'ambició del pressupost, cosa que ja va bloquejar la negociació. Aquest dilluns, un portaveu de la Comissió ha volgut matisar les paraules de Von der Leyen qualificant els coronabons d'eslògan, però també ha deixat clar que l'objectiu de la presidenta és aconseguir consens, cosa que deixaria fora els coronabons: "La presidenta va dir clarament que hi ha un debat entre els estats membres, alguns han apuntat a limitacions específiques sobre els coronabons. Aquestes limitacions hi són i no es poden eliminar. Per a ella, el més important és assegurar que tenim una resposta cohesionada a la crisi, per això el marc financer plurianual és un element central".

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF