Brussel·lesDavant la negativa d’Itàlia i de Malta de permetre el desembarcament dels immigrants a bord de l’ Aquarius, Brussel·les ahir no sabia cap a on mirar ni què dir. L’executiu comunitari va evitar en tot moment decidir quin dels dos socis havia d’autoritzar el desembarcament dels més de 600 immigrants que havia rescatat l’ONG francesa SOS Méditerranée i es va limitar a fer una crida a tots dos socis perquè facilitessin el desembarcament. “Hi ha un imperatiu humanitari”, va advertir el portaveu de l’executiu comunitari, Margaritis Schinas. “Estem parlant de 600 persones, menors no acompanyats inclosos. La prioritat d’Itàlia i de Malta ha de ser que aquesta gent rebin l’atenció que necessiten”.
La Comissió Europea al·legava que no té competències per decidir res, però políticament podria haver pressionat Itàlia, país que havia coordinat el rescat, perquè autoritzés l’ Aquarius a arribar a port. La incomoditat de Brussel·les amb la situació es va veure alleugerida per la decisió del govern espanyol d’acollir els immigrants rescatats. La UE va agrair el gest: “Això és solidaritat real portada a la pràctica, tant cap a les persones més vulnerables com cap als altres estats membres de la UE”, va dir a través d’un tuit el comissari europeu de Migracions, Dimitris Avramopoulos.
L’Europa fortalesa
Itàlia i Grècia han viscut en els últims anys una forta pressió migratòria que va desembocar en un pla europeu d’acollida de refugiats fracassat. A finals de juny la UE haurà de decidir si abandona definitivament el pla per repartir entre els socis els immigrants que arriben a Itàlia i a Grècia, i quin és el futur de la política migratòria. La pressió dels partits populistes i d’extrema dreta -i l’arribada al govern italià de la Lliga Nord, que ahir celebrava com una victòria que l’Aquarius no desembarqués a Itàlia- està provocant que la UE aposti cada vegada més per construir una Europa fortalesa i que faci passar el reforç de les fronteres exteriors al davant de les polítiques per acollir refugiats.
