15/06/2017

El Brexit i el retorn a la realitat

3 min

Dilluns s’obriran les negociacions del Brexit a Brussel·les però, de moment, la batalla sobre la futura relació del Regne Unit amb la UE és a Londres. Una setmana després de les eleccions que li han costat la majoria a Theresa May, els partidaris del Brexit dur i els aspirants a revertir la sortida total es mobilitzen per treure profit de la debilitat política de la primera ministra. Malgrat les promeses de fermesa i les demandes d’un mandat inequívoc, el cop electoral contra May demostra, primer, que el “Brexit significa Brexit” que ha defensat fins ara, com a mínim, genera dubtes i, segon, que la política britànica i els seus líders no es mesuren únicament pel seu posicionament respecte a la UE. Per això, els laboristes van aconseguir imposar el debat social en una campanya en què els errors estratègics de May van engrandir la pèrdua de majoria.

“Al partit tory no li agraden els líders que fracassen”, assegura un experimentat analista de la política britànica. May obrirà negociacions amb la UE però, al seu voltant, els jocs de poder entre els conservadors han començat a reequilibrar-se. Els tories partidaris de continuar al mercat únic se senten avui una mica més acompanyats. La líder dels conservadors a Escòcia, Ruth Davidson, s’erigeix en una de les figures d’aquesta causa en aconseguir els millors resultats en unes generals a Escòcia des del 1983. Però l’ala més dura del partit sap que May no té gaires opcions de canviar d’estratègia. Després d’haver portat les negociacions amb la UE fins a la confrontació directa, “és molt difícil fer un canvi de 180 graus sense arruïnar el prestigi personal”, explicava ahir a Barcelona el professor de dret públic de la Universitat d’Oxford Paul Craig. “La guàrdia pretoriana del Brexit dur no és gaire nombrosa però això els manté molt units”, assegurava Craig, i faran tota la pressió que calgui sobre la primera ministra.

Escenari incert

Les eleccions han canviat també “l’atmosfera política entre Londres i Brussel·les”, assegura el diplomàtic francès Pierre Vimont, en una anàlisi per al Carnegie Europe. Un Regne Unit més inestable necessita ara, més que mai, una estratègia, mentre que la UE busca un soci negociador, explica Vimont.

L’enduriment del discurs de May havia convençut la UE que la prioritat de la britànica “era mantenir sota control les divisions internes dels conservadors i no pas buscar un acord amb la Unió que pogués beneficiar les dues parts”, resumeix el diplomàtic francès. Les guerres de partit, primer. La batalla amb el continent, després. Però ara, unes i altres han quedat atrapades per la mateixa incertesa.

Tant se val que Emmanuel Macron -investit de la majoria electoral que May ha sacrificat- recordés a la primera ministra britànica, en un sopar bilateral a París, que les portes de la Unió estan obertes. Un euròfil conservador com Ken Clarke contestava des de la BBC que “Macron s’equivoca”. “El nostre destí ara és sortir de la UE, el que no hi ha hagut, fins ara, és un debat seriós sobre el com”, advertia Clarke.

May ha despertat de cop del somni de convertir-se en la nova Dama de Ferro dels tories i del Brexit. Ara haurà de triar quina és la seva prioritat. Com li pregunta el columnista del Financial Times Philip Stephens: “Partit o país, senyora May?”

stats