Johnson aposta pel Brexit dur si la UE no fa un "canvi fonamental"

El 'premier' tiba la corda després d'haver constatat els nuls resultats de la cimera comunitària

Boris Johnson sembla haver trencat definitivament la possibilitat de l'acord del post-Brexit amb la Unió Europea (UE) i ha anunciat aquest divendres als britànics, empresaris i ciutadans, que "és el moment de preparar-se" per al no-acord amb el bloc. Molt lluny queden les seves promeses –trencades, com de costum– de la campanya del referèndum del 2016, en què proclamava que aconseguir un acord "sense aranzels ni tarifes" seria com bufar i fer ampolles. Les paraules del premier han sigut el clau que han reblat les del negociador en cap del Regne Unit , David Frost, que dijous es va mostrar "decebut" per la falta de resultats de la cimera comunitària que ha reunit els líders dels 27 a Brussel·les des d'ahir a la tarda i fins aquest divendres al migdia, i que tenia damunt la taula resoldre l'estancament sobre la negociació.

Per si quedaven dubtes de les intencions de Johnson, i bàsicament per redoblar la pressió sobre la UE, poc després de la intervenció del primer ministre davant de les càmeres de la BBC el seu portaveu ha aparegut al lobi de premsa de Downing Street per anunciar, més clarament, que "les converses comercials s’han acabat".

Però ¿realment s'han acabat o Londres i Brussel·les continuen la partida en el temps de descompte com si practiquessin el joc de la gallina? A la fi de la cimera, el president francès, Emmanuel Macron, que lliura un pols especial per defensar els interessos dels pescadors del seus país, s'ha plantat davant dels periodistes i ha afirmat: "És el Regne Unit que volia sortir de la Unió Europea i que necessita un acord més que nosaltres. El problema que tenim avui està lluny de ser només la pesca, és molt més fonamental. Estem preparats per continuar parlant, de bona fe, per avançar, però també ho tindré molt clar: no sacrificarem cap posició, cap interès ni sacrificarem els nostres pescadors".

Però el debat sobre la pesca sembla només una excusa interna per a cada bàndol. Perquè, amb tot el que hi ha en joc, el sector només representa l'1% del PIB comunitari i el 0,1% del britànic. Macron té raó, doncs, quan assegura que hi ha desacords fonamentals sobre aspectes com la governança dels acords o les ajudes estatals. Des del seu aïllament a causa de les precaucions pel covid, la presidenta de la Comissió, Ursula von Der Leyen, també ho ha expressat en una explícita piulada. "La UE continua treballant per aconseguir un acord, però no a qualsevol preu. Tal com estava previst, el nostre equip de negociació anirà a Londres la setmana vinent per intensificar aquestes negociacions."

Michel Barnier, doncs, es desplaçarà a Londres dilluns. A què fer? El primer ministre Johnson li ha posat deures després d'explicar la seva visió dels esdeveniments: "Pel que puc veure, [els 27] han abandonat la idea d’un acord de lliure comerç. Sembla que no hi ha cap progrés procedent de Brussel·les. Així doncs, el que els diem és «Veniu aquí, veniu a nosaltres, si és que hi ha algun canvi d’enfocament fonamental ». En cas contrari, estarem encantats de parlar dels aspectes pràctics [aspectes com ara la seguretat o protocols d'aviació]. Però, llevat que hi hagi un canvi fonamental d’enfocament, anirem a buscar la solució d’Austràlia". És a dir, el no-acord i organitzar les relacions entre Londres i Brussel·les sota les regles de l'Organització Mundial del Comerç.

I és aquí quan els britànics es poden adonar perfectament de les diferències entre l'acord sense aranzels i tarifes que prometia Johnson i un de lliure comerç que sí que en comportaria, i impactaria sobre aliments i tota mena de productes.

En la seva compareixença, com de costum, Johnson ha retorçat el llenguatge. El Regne Unit, ha dit, buscava "des del començament" res més que un pacte com el que la UE manté amb el Canadà, "basat en l'amistat i en el lliure comerç, però, veient les últimes novetats de Brussel·les, això no funcionarà per als nostres socis comunitaris". Per tant, ha insistit, cal "anar-se preparant per al no-acord". La responsabilitat, esclar, és de la UE, a la qual Johnson ha acusat de "voler continuar controlant la llibertat legislativa" dels britànics i els seus "bancs de pesca d'una manera que és inacceptable per a un país independent". 

El viatge de Barnier la setmana vinent a Londres sí que sembla definitiu. I, segons ha informat aquest divendres la Radio Televisió Pública Irlandesa, el negociador comunitari podria portar sota el braç un últim oferiment per intentar convèncer Londres. A canvi de l'accés als bancs de pesca, el Regne Unit en podria tenir un de recíproc al mercat energètic de la UE. En termes econòmics és molt més rellevant que tot el peix que pugui capturar la flota del Regne Unit i la de la UE. Però, a l'hora de mesurar el Brexit, cal tenir present que ha esdevingut al llarg de més de quatre anys un afer patriòtic i d'orgull nacional, en què la retòrica inflamada dels brexiters ha fet fortuna. 

Però les repercussions econòmiques d'un no-acord poden ser molt dures, com han apuntat acadèmics de la London School of Economics, un impacte que s'afegiria al del covid-19. Johnson, doncs, ha volgut fer una última apel·lació als llocs comuns del Brexit: "Ens prepararem per adoptar l’alternativa [australiana], i prosperarem poderosament com a nació independent de lliure comerç, que controla les seves pròpies fronteres, els seus bancs de pesca i estableix les seves pròpies lleis". Una declaració més pròxima al míting de campanya que a la d'un ocupant responsable del 10 de Downing Street.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF