Arrenca la ronda clau de les converses del post-Brexit amb un nou xantatge de Londres a la UE

Johnson dona 38 dies a Brussel·les per arribar a un acord comercial o bé admetre que no n'hi haurà cap

QUIM ARANDA / JÚLIA MANRESA NOGUERAS

Boris Johnson ha tibat un cop més la corda davant de la ronda clau de les converses entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE), que es reprenen aquest dimarts a Londres, amb l’objectiu teòric d’aconseguir un pacte comercial abans de la fi del període de transició del Brexit, el 31 de desembre. Un pacte que després dels últims moviments del premier britànic sembla allunyar-se cada cop més.

En una doble iniciativa que ha inquietat i ha generat rebuig a Brussel·les, el premier ha donat aquest dilluns als 27 que queden, com a molt, 38 dies per aconseguir l’acord: “Ara entrem en la fase final de les nostres negociacions amb la UE. La UE ha tingut molt clar el calendari. Jo també. Cal que hi hagi un acord amb els nostres amics europeus per al Consell Europeu del 15 d’octubre si ha de ser vigent a finals d’any. No té sentit pensar en terminis que superin aquesta data. Si no podem posar-nos d’acord aleshores, no veig que hi pugui haver un acord de lliure comerç, i tots dos ho hauríem d’acceptar i continuar endavant”, va dir en un comunitat.

Però a més, en una informació avançada aquest dilluns pel Financial Times, i ratificada després pel portaveu oficial del 10 de Downing Street, el govern Johnson presentarà demà davant dels Comuns un nou projecte de llei sobre el mercat interior britànic que podria “eliminar la força legal de parts de l’acord de retirada” de la UE, en àrees com l’ajuda estatal i els controls duaners entre Gran Bretanya i Irlanda del Nord relatius a béns de consum i la circulació d’animals i aliments.

Quatre claus per entendre per què encara parlem del Brexit

En principi, segons el pacte de divorci signat entre la Unió i el Regne Unit, Irlanda del Nord es mantindria al mercat únic de la UE independentment de si hi ha o no un nou acord comercial i sobre seguretat abans de finals d’any. Això inclouria també el seguiment de les normes sobre subvencions estatals a les empreses. Igualment, s’implementaria el codi duaner dels 27 en les mercaderies que arribessin a la província des de Gran Bretanya i que requerissin controls. Però la legislació prevista per Londres pretén filar molt prim sobre quins són els casos en què cal notificar a Brussel·les les decisions de subvenció per a l’aprovació de la UE. Altres punts del projecte de llei també podrien facultar les empreses locals a obviar la presentació de tràmits duaners a l’hora d’enviar mercaderies des d’Irlanda del Nord a la resta del Regne Unit.

Paper mullat

En aquest cas, el famós protocol sobre Irlanda del Nord que tantes discussions va costar, dissenyat per evitar la reinstauració d’una frontera dura entre la província i la República d’Irlanda, podria quedar en paper mullat i fins i tot, en un cas extrem, obligar la Unió a establir controls a l’interior de l’illa per salvaguardar el propi mercat interior.

El portaveu de Johnson, però, va assegurar que les mesures són clarificadores, “limitades i raonables”, i va insistir que el Regne Unit seguiria complint amb el protocol. Però el text filtrat pel prestigiós diari de la City de Londres suggereix que es tracta d’un “instrument molt contundent” que subratllarà, explícitament, “que el govern [de Londres] es reserva el dret d’establir el seu propi règim, definint directament la legislació britànica en oposició amb les obligacions derivades de l’acord de retirada, i sabent plenament que infringiria el dret internacional”.

A Brussel·les ja fa temps que l’actitud de Johnson genera escepticisme i pessimisme. El negociador en cap de la Unió Europea, Michel Barnier, fa setmanes que envia missatges en què augura que serà difícil arribar a bon port a temps. I les intencions de l’executiu britànic que ahir es van posar de manifest han fet saltar les alarmes definitivament. Un portaveu de la Comissió Europea va apuntar que la Unió estarà “preparada” per mantenir una relació comercial amb el Regne Unit sota les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) si s’arriba al 31 de desembre sense signar un pacte comercial. A més, va avisar que incomplir el protocol d’Irlanda del Nord constituiria la violació d’un tractat internacional.

Tant per la via de Barnier com de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, la UE va insistir que complir amb els textos acordats és un “prerequisit” essencial per arribar a qualsevol altre acord futur. Per la seva banda, el president del Consell Europeu, Charles Michel, va piular un missatge reivindicant la posició europea: “Podem perdre el Regne Unit, però no perdrem la nostra fortalesa”. Brussel·les està especialment preocupada per mantenir la igualtat de condicions en l’àmbit comercial i empresarial i també per no deixar Irlanda en una posició feble. Tot i així, sembla que cada vegada té més clar que el Brexit acabarà sense acord i es prepara per a aquest escenari. Un final que Johnson també dona per bo, en principi, posant com a exemple de relació comercial entre la UE i el Regne Unit la mateixa que els 27 tenen amb Austràlia. Un eufemisme per dir que no n’hi haurà cap.

El desafiament de Londres a la UE no acaba amb la llei del mercat interior, però. També es preveu que el projecte de llei de pressupostos, que el ministre del Tresor, Rishi Sunak, ha de presentar el mes vinent, anul·li un tercer aspecte de l’esmentat protocol d’Irlanda del Nord que cobreix el pagament de les tarifes de les mercaderies que entren a la regió des de Gran Bretanya.

Boris Johnson sembla decidit a jugar fort i vol fer del Brexit una vegada més el roc a la faixa del seu lideratge. Desvia així del focus el fracàs de la gestió de la pandèmia. Un cop més, la Unió apareix com a cap de turc, excusa o distracció.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF