Brexit: Acord o no acord? Els grans reptes que tenen al davant Theresa May i la UE

Assetjada des de tots els fronts, la 'premier' ofereix al govern l'únic pacte a què pot aspirar

Theresa May viu hores decisives. A partir de les 14.00 h d'aquest dimecres, el seu futur polític, el futur del Brexit i el futur de la relació entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit es jugaran a la gran taula ovalada del 'cabinet room' de Downing Street, la sala de reunions del seu govern. Al damunt hi haurà un document d'entre 500 i 600 pàgines que tracta de posar fil a l'agulla al gran problema sobre el qual ha pivotat tota la negociació des del passat mes de març: la frontera irlandesa i com preservar que segueixi oberta. Què diu l'esborrany sobre aquesta qüestió? ¿Hi donarà suport el govern? En cas que ho faci, quins seran els pròxims passos? I si no, què passarà llavors? ¿La UE hi donarà el vistiplau? Si May aconsegueix dur l'acord al Parlament, ¿li acceptarà, la cambra? Massa interrogants i massa incerteses.

Què diu l'esborrany sobre la frontera irlandesa?

Per evitar qualsevol necessitat de controls fronterers, durant el període de transició tot el Regne Unit, i no només Irlanda del Nord, com s'havia plantejat d'entrada, seguirà a la unió duanera. La fórmula utilitzada és el que alguns comentaristes ja han anomenat 'teoria de la piscina'. La Gran Bretanya en formarà part a poca profunditat, mentre que Irlanda del Nord hi estarà ficada més a fons. Això inclouria alguns aspectes d'alineació regulatòria relatius a les normes del mercat únic per als béns de consum. Un comitè d'arbitratge independent jutjarà quan es pot rescindir la garantia –de la unió duanera– per a tot el Regne Unit. El comitè inclou el mateix nombre de representants britànics i de la UE més un element independent. Segons fonts de Brussel·les esmentades pel diari 'The Guardian', el juliol del 2020, sis mesos abans del final del període de transició acordat de forma preliminar, es determinarà si el Regne Unit i la UE poden arribar a signar un acord comercial abans de finals d'aquell any i, en aquest cas, si convé o no ampliar-lo.

Què decidirà el govern?

Al llarg d'aquest dimecres a la matinada no s'ha produït cap dimissió de membres del govern. Fins a cert punt és lògic, perquè no és fàcil digerir un document que és una teranyina legal d'una extensió com de guia telefònica. Les informacions que estan transmeten i publicant aquest matí els diferents mitjans britànics no auguren, de moment, la renúncia de pesos pesants de l'executiu, com sí que va passar després de la reunió de Chequers, el juliol passat, quan van donar un cop de porta Boris Johnson i David Davis, ministres d'Afers Estrangers i del Brexit, respectivament. Les mateixes informacions aposten, en tot cas, per dimissions de ministres de segona fila, com ara Penny Mordaunt, responsable de Desenvolupament Internacional. May intentarà vendre al seu govern que aquest és el millor pacte possible. Rebutjar-lo seria no només posar en perill el mateix Brexit sinó arriscar-se al no-acord, per al qual el Regne Unit no està preparat. Encara que sigui per esgotament, a hores d'ara sembla que el govern, majoritàriament –no unànimement– donarà suport a la proposta. Si, per contra, dimitissin el ministre del Brexit, Dominic Raab, o el d'Exteriors, o tots dos o més, May no podria acceptar el pacte que li ofereix Brussel·les. En qualsevol cas, encara cal fer-se una pregunta més. Si el govern és conscient que el Parlament no aprovarà l'esborrany, optaran, en consciència, per donar-hi llum verda?

Quin és el futur de la primera ministra?

Encara que aquest dimecres Theresa May aconseguís imposar el seu criteri, els problemes a què fa front no haurien acabat. Si el govern dona llum verda al pacte, en les pròximes hores els 'brexiters' radicals poden precipitar l'elecció d'un nou lideratge. Per això calen 48 cartes de parlamentaris conservadors expressant la pèrdua de confiança en el seu lideratge. El procés, molt poc transparent, es posaria en marxa si el cap del comitè 1922, un òrgan intern del grup parlamentari 'tory', anuncia que les ha rebut. Però fins i tot en el cas que el govern accepti l'esborrany, el més calent encara és a l'aigüera. Aconseguir l'aprovació del Parlament –amb una votació preferiblement abans del 20 de desembre, quan els Comuns tancaran per vacances de Nadal– no serà gens fàcil. Només la por al caos constitucional que pot desfermar rebutjar-lo, la por dels conservadors a unes eleccions o la dels unionistes de l'Ulster a la possibilitat que Jeremy Corbyn, líder laborista, tingui opcions d'arribar a Downing Street, o fins i tot a la possibilitat d'un nou referèndum, podria fer inclinar la balança cap a un pacte que, de moment, deixa insatisfet tothom.

Quina serà la reacció d'Europa?

Si Theresa May surt indemne avui, o només amb algunes esgarrapades, des de Brussel·les es convocarà aquest mateix dimecres una cimera de caps d'estat de la Unió per al 24 de novembre. El Consell aprovaria la proposta i aleshores es posarien en marxa els diferents mecanismes de ratificació del divorci, tant a nivell dels estats membres com del Parlament Europeu. El calvari pel qual passa la primera ministra des que es va fer càrrec de Downing Street, però, és molt lluny d'acabar-se. Si és ella qui, finalment, despenja la Union Jack de les seus comunitàries el 29 de març de l'any vinent, aleshores començarà un nou viacrucis: la negociació de l'acord comercial entre la UE i el Regne Unit. Serà la nova temporada del Brexit.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF