AMÈRICA LLATINA

El Brasil gira cap a l’abisme de l’extrema dreta

El candidat ultra Jair Bolsonaro es queda a fregar de la majoria absoluta però necessitarà anar a la segona volta, on s'enfrontarà amb Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors

L’extrema dreta brasilera va guanyar aquest diumenge la primera volta de les eleccions presidencials brasileres. El capità a la reserva Jair Bolsonaro, del Partit Social Liberal (PSL), de 63 anys, va obtenir un triomf històric: va aplegar el 46% dels vots, acostant-se a la majoria absoluta tot i que haurà d’anar a una segona volta. És una victòria incontestable i sense precedents al país, fruit del desencantament amb la política tradicional, la corrupció sistèmica, la crisi de seguretat pública i els efectes devastadors d’una crisi econòmica que ha tingut un gran impacte en la qualitat del serveis públics i en la renda dels treballadors. Des del retorn de la democràcia, el 1985, cap candidat que fes apologia de la dictadura militar, de la tortura o que fos misogin i racista, com Bolsonaro, havia fet forat en unes presidencials.

A la segona volta, Bolsonaro mesurarà forces amb el lulista Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors (PT), que ha quedat en segona posició (28%) i s’ha imposat al laborista Ciro Gomes (12%), del Partido Democrático Trabalhista (PDT), com a opció de l’esquerra per intentar recuperar el Palau de Planalto, d’on va ser foragitada el 2016 amb l’ impeachment a Dilma Rousseff.

Bolsonaro, eufòric

La radicalització dels votants de dreta, que han abraçat el discurs d’odi de Bolsonaro, s’ha traduït en una campanya polaritzada i exacerbada. La jornada, però, es va desenvolupar sense incidents destacables, més enllà de llargues cues, en un país continental amb 146,8 milions d’electors.

Sota grans mesures de seguretat, Bolsonaro va votar a primera hora a la Vila Militar, a la zona oest de Rio de Janeiro, on va treure pit. “Sense tenir un gran partit, sense finançament públic, sense temps a la propaganda televisiva i sense estructura hem superat peixos grossos que pensaven que fent aliances amb grans partits ens podrien superar”, va dir. Una cop més, el militar a la reserva, que anava acompanyat per un infermer i pel seu fill Flavio, candidat al Senat per Rio de Janeiro, va desglossar el seu lema “El Brasil davant de tot. Déu davant de tots”: “El nostre país s’ha despertat, no podem seguir anant cap al socialisme, no volem que el Brasil acabi com Veneçuela, volem una economia liberal, amb menys participació de l’estat i on es defensin els valor familiars. Per això les persones de bé ens han donat suport, com empresaris, comerciants i líders evangèlics”.

Bolsonaro va explicar que la col·laboració de “350 parlamentaris” li permetrà fer “una política diferent”. Són els sectors més reaccionaris del Congrés, que inclouen tres de les bancades més polèmiques: l’evangèlica, la ruralista (el militar a la reserva vol armar la població civil per defensar-se de les invasions dels sense terra ) i la de la bala, que representa els interessos de la indústria armamentística. El candidat del PSL, que encara es recupera de la punyalada que va patir a l’abdomen el 6 de setembre, va aprofitar la seva compareixença per seguir alimentant el victimisme. “Si soc viu és per un miracle de Déu, he patit dues operacions importants i he tingut una experiència de vida que mai oblidaré”, va declarar. “Ja estic al 60%, però per recomanació mèdica em quedaré tot el dia a casa, tot i que m’agrada passejar per Rio de Janeiro”, va afegir.

Sense treva al WhatsApp

Segons Bolsonaro, si l’elector brasiler s’ha tornat “independent” ha sigut pel “creixement del paper de les xarxes socials” durant la campanya. Precisament, l’escenari digital, que ha catapultat el candidat d’extrema dreta, va viure la jornada d’ahir a ple rendiment, amb intercanvi de retrets entre seguidors ultres i correligionaris d’altres formacions.

Qui va ajudar a inflamar els ànims va ser Eduardo Bolsonaro, fill del presidenciable i candidat al Congrés per São Paulo, que va demanar que els electors filmessin problemes amb urnes electròniques, una pràctica considerada delictiva per la justícia electoral. L’objectiu era tenir material per alimentar el discurs de la conspiració contra l’ús de les urnes electròniques. Durant les últimes setmanes, la candidatura ultra ha anat repetint que el PT, tot i no ser en el poder des de fa dos anys, cometria un frau. Fins al tancament d’aquesta edició, només 1.285 equips, que representen el 0,25% de totes les urnes, havien hagut de ser canviats.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF