Bouteflika anuncia que dimitirà abans del 28 d’abril

Forma un nou govern presidit per un fidel membre del règim

El president algerià, Abdelaziz Bouteflika, va anunciar ahir a través d’un comunicat que dimitirà abans de la fi del seu mandat, el 28 d’abril. El veterà rais, de 82 anys i afectat per un delicat estat de salut, ha cedit finalment a les pressions del carrer i l’exèrcit i renuncia a tutelar el procés de transició que ell mateix va prometre el 12 de març. La població no va celebrar una notícia que ja donava per descomptada fa dies i que considera insuficient, ja que demana la caiguda de tot el règim. De fet, durant les últimes hores s’han multiplicat a les xarxes socials les convocatòries per a una nova manifestació gegant divendres.

Bouteflika torna a una Algèria encesa per les protestes

La dimissió en diferit del rais arriba només hores després del nomenament d’un nou govern presidit per Noureddine Bedoui, exministre de l’Interior i fidel membre del clan Bouteflika. La destitució de l’anterior executiu va ser una de les primeres mesures adoptades pel president per aplacar les protestes, iniciades ja fa un mes i mig. Tanmateix, el nou gabinet no representa cap obertura a la societat, no inclou joves ni tampoc cap membre de l’oposició, tal com havia suggerit Bedoui al rebre l’encàrrec del president. La majoria dels ministres eren fins ahir alts funcionaris dels mateixos ministeris que ara dirigeixen.

El nou executiu

La informació més rellevant relativa al nou gabinet és el manteniment del cap de l’estat major, el general Ahmed Gaïd Salah, com a viceministre de Defensa -Bouteflika conserva aquesta cartera clau-. Segons el diari electrònic TSA, la composició del nou govern és “el resultat d’un acord entre el comandament de l’exèrcit i la presidència”. “El règim, o le povoir com en diem a Algèria, està integrat per quatre clans: l’entorn presidencial, l’exèrcit, els serveis de seguretat i intel·ligència i els homes de negocis”, apunta Otman Lahiani, un periodista polític algerià.

Davant la tenaç i àmplia mobilització popular, Gaïd Salah va proposar dimarts passat que Bouteflika fos declarat “incapacitat” per exercir les seves funcions en aplicació de l’article 102 de la Constitució. Aquesta és una prerrogativa reservada al Consell Constitucional, la més alta autoritat legal del país. No obstant això, el Consell ha ignorat les paraules del cap de les forces armades, que divendres va reiterar la seva petició. “El president del Consell va ser nomenat per Bouteflika i és un lleial membre del clan, per això no ha fet cas de Salah”, sosté Lahiani.

Detenció a la frontera

Per completar un confús panorama marcat per la lluita i la negociació entre els diversos clans del règim, cal afegir la detenció d’Ali Haddad, un dels homes més rics del país, quan intentava sortir d’Algèria per la frontera terrestre amb Tunísia. Haddad, molt pròxim a Bouteflika, havia dimitit dijous del seu càrrec de president de la principal patronal del país. Un dia després, la fiscalia anunciava el processament de set homes de negocis més per càrrecs de corrupció.

Segons els analistes, els últims moviments a l’escena política algeriana responen a l’enèsim intent del règim de fer concessions al moviment de protesta sense cedir en el més fonamental: la tutela del procés de transició. A mitjans de mes, Bouteflika va anunciar la suspensió de les eleccions previstes per al 18 d’abril, la prolongació del seu mandat i la creació d’una conferència nacional encarregada de redactar una nova Constitució. La seva dimissió implica un canvi en el full de ruta que podria consistir en la celebració d’eleccions presidencials al juny. En el comunicat d’ahir, el president s’atorga la capacitat de “prendre importants mesures per assegurar la continuïtat del funcionament de les institucions de l’estat durant el període de transició”.

Uns dels primers partits de l’oposició a reaccionar després de l’anunci de la presidència va ser l’MSP, que va advertir que la dimissió de Bouteflika “pot transformar-se en una conspiració contra el poble”. En la seva nota pública, aquesta força islamista moderada se suma als altres partits de l’oposició en la denúncia del nou executiu pel seu caràcter continuista.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF