Misc 08/10/2019

Llum verda de l'Eurocambra perquè Borrell sigui el cap de la diplomàcia europea

Només el grup ultradretà de Salvini i Le Pen, Identitat i Democràcia, hi ha votat en contra

i
Júlia Manresa
4 min
El ministre d'Exteriors en funcions espanyol, Josep Borrell.

Brussel·lesLlum verda del Parlament Europeu perquè Josep Borrell sigui el cap de la diplomàcia europea. Era un dels candidats que prometien més polèmica però l'Eurocambra l'hi ha posat fàcil. L'encara ministre d'Exteriors en funcions espanyol, Josep Borrell, no ha topat amb dificultats en l'audiència a la qual es va sotmetre dilluns per ser ratificat com a alt representant de la Unió Europea, és a dir, el responsable de la diplomàcia comunitària. Contràriament al que va passar amb altres candidats, a Borrell li van formular poques preguntes punyents, que amb prou feines van elevar la tensió de la sala i que no li van complicar la tasca que s'havia marcat a consciència: mantenir un to amable i moderat. El ministre català va començar nerviós, conscient que el seu caràcter podia jugar-li en contra, però va poder esquivar parlar de Catalunya adduint que és un "problema intern" d'un estat membre; va negar haver utilitzat informació privilegiada per vendre's accions d'Abengoa, i, per esvair dubtes, es va comprometre a fer el seu primer viatge a Kosovo quan efectivament ocupi el càrrec.

L'examen és un dels tràmits necessaris per ser ratificat en el càrrec per al qual el van nomenar els líders europeus abans de les vacances d'estiu. Es va allargar tres hores i va rebre preguntes d'eurodiputats de tots els colors polítics de la comissió d'Afers Estrangers de l'Eurocambra, que no l'han posat contra les cordes. Els coordinadors d'aquesta comissió s'han reunit aquest dimarts per fer oficial un aprovat que a la sortida de la compareixença es donava per descomptat. Malgrat les discrepàncies, ni populars, ni verds, ni l'esquerra unitària hi han votat en contra, només el grup Identitat i Democràcia de Salvini i Le Pen. Catalunya va aparèixer en la primera de les preguntes, formulada per un dels membres del Partit Popular, que va entrellaçar Veneçuela, Nicaragua, Cuba i el populisme amb la situació política a Catalunya, però l'encara ministre el va driblar, escudant-se en les competències del seu nou càrrec: "No parlaré dels problemes interns particulars de cada estat membre, encara que sigui el meu". Sí que va aprofitar les oportunitats, però, per reivindicar que "un es pot sentir europeu, espanyol i català alhora" i que el futur no passa per aixecar més fronteres.

Abengoa i la seva cartera d'accions

Borrell acudia a la cita amb preocupació, sense tenir-les totes també perquè ja va ensopegar a la fase prèvia a les audiències, quan després de presentar la declaració de béns al comitè d'Afers Legals, va rebre una petició de més informació per les accions que posseeix a Bayer, Iberdrola i el BBVA. El ministre socialista va ser deslliurat de l'obligació de vendre aquests actius malgrat haver-se mostrat disposat a fer-ho i aquest dilluns va haver de repetir-ho però sense donar més explicacions: "Si tant els preocupa, demà dono l'ordre que es venguin".

L'altra qüestió esperada i polèmica era la sanció que va rebre de la CNMV per haver-se venut accions d'Abengoa amb informació privilegiada. El ministre socialista va deixar veure la seva essència davant d'aquesta pregunta i es va defensar negant que comptés amb informació privilegiada i argumentant que amb aquella venda va perdre més de 300.000 euros que, a més, eren de la seva antiga esposa: "Una persona que fa una operació sobre el 7% de la seva cartera, es queda amb el 93%, si tenia informació privilegiada era una estúpida o no la tenia".

Borrell, que va barrejar el castellà, l'anglès, el francès i també l'italià durant la compareixença, també es va posar a la defensiva quan una eurodiputada dels Verds ha fet referència a les seves "polèmiques declaracions", quan va afirmar que "l'únic que havien fet els EUA era matar quatre indis". "Ja vaig demanar disculpes, vaig dir que havia estat desafortunat", va respondre.

El primer viatge a Kosovo

Més en relació amb les seves competències com a alt representant, la posició d'Espanya respecte a Kosovo despertava preocupació en diversos grups polítics. El ministre espanyol va voler deslligar-se de la seva posició particular com a ministre espanyol prometent que el seu primer viatge quan ocupi el càrrec serà a Pristina. "El reconeixement de Kosovo és competència dels estats membres. Kosovo i Sèrbia han d'arribar a un acord i faré tot el que estigui a les meves mans. Mai he estat a Kosovo per raons òbvies però la meva primera visita serà a Pristina", va anunciar en un gest de compromís. Borrell va dir que els Balcans són una de les seves grans prioritats ja tot just iniciar la compareixença.

Fonts del Partit Popular espanyol a Brussel·les ja avisaven que el perfil de Borrell presenta "molts problemes", però també van admetre que no farien "el mateix que va fer el PSOE amb Arias Cañete" (actual comissari europeu nomenat pel PP), a qui es va pressionar molt des de la bancada socialista. I les preguntes no han estat punyents. Després de l'audiència del ministre, l'eurodiputada Dolors Montserrat només li ha pogut retreure que "hagi perdut l'oportunitat de defensar la unitat d'Espanya a Europa" i també li ha reclamat més contundència pel que fa a les sancions a Veneçuela, però en cap moment ha anunciat que s'hi vulguin posicionar en contra. També l'eurodiputat de Ciutadans José Ramón Bauzá ha reivindicat la importància que sigui un candidat espanyol i ha remarcat la seva vàlua per al càrrec.

L'alt representant dirigeix la política exterior i de seguretat comuna, incloent-hi la política de seguretat i de defensa comuna, presideix el Consell d'Afers Exteriors i és un dels vicepresidents de la Comissió Europea. Borrell, que va ser president de l'Eurocambra, va fer gala de la seva experiència, que va ser reconeguda. Va exhibir un discurs europeista contundent, va demanar una UE més poderosa i unida davant les "amenaces" i la "inestabilitat global", i fins i tot va fer broma sobre el Brexit: "A ningú se l'obliga a ser membre de la UE, qui vulgui marxar-ne pot fer-ho. Bé, si troba la porta de sortida".

stats