Josep Borrell: "Els famosos 1.000 ferits de l'1-O" van ser 'fake news'

Posa el referèndum com a exemple de desinformació davant els ministres d'Exteriors europeus

Per al ministre d'Afers Estrangers, Josep Borrell, Catalunya serveix de símil a Europa, tant per al Brexit com per parlar de desinformació. Aquest dilluns s'ha reunit amb els seus homòlegs europeus a Brussel·les per abordar diferents assumptes relacionats amb política exterior. Tot i això, el ministre espanyol ha escombrat cap a casa. Després de comparar el caos del Brexit amb la declaració d'independència, Borrell ha explicat que durant la reunió en què s'ha abordat la desinformació de cara a les eleccions europees ell mateix ha posat l'exemple del conflicte polític a Catalunya. "He posat exemples que ens han afectat directament, com és el cas dels famosos 1.000 ferits en el referèndum il·legal a Catalunya, que després a l’hora de la veritat només dos van ingressar als hospitals", ha etzibat el ministre.

Jan Peumans: “El ministre Borrell hauria de conèixer la diferència entre poder executiu i legislatiu”

Borrell, que creu que "avui en dia és més fàcil piratejar els cervells humans", també ha assegurat davant la resta de ministres d'Exteriors de la UE que "moltes de les imatges que es van propagar sobre l'actitud violenta de la policia eren 'fakes' (falses)" i que hi va haver molta informació aquells dies que provenia de servidors russos i veneçolans. I no s'ha quedat aquí. Borrell ha assegurat que "on es representava policia espanyola, realment era policia autonòmica, la que reprimia els bombers que reclamaven augments de sou". 

Sobre el Brexit: "No pot passar com amb la declaració d'independència de Catalunya, que es proclama i després se suspèn"

Aquest dilluns Brussel·les torna a estar pendent de Londres. Aquesta tarda la primera ministra britànica, Theresa May, presenta el seu pla B, després que els Comuns tombessin l'acord pactat amb la UE. Abans de la reunió de ministres d'Exteriors, el titular d'aquesta cartera pel govern de Pedro Sánchez, Josep Borrell, ha comparat la situació que es viu al Regne Unit amb la que es va viure a Catalunya després de l'1 d'Octubre. "No pot passar com amb la declaració d'independència de Catalunya, que es proclama i després se'n suspenen els efectes. Això no és seriós", ha etzibat el ministre d'Exteriors espanyol. 

Com ha fet Teodor-Viorel Melescanu, el ministre d'Afers Exteriors de Romania –ara a la presidència del Consell Europeu–, Borrell ha recalcat que els líders europeus estan a l'espera que Theresa May presenti alguna proposta consistent a Brussel·les que tingui la garantia d'una aprovació a la Cambra dels Comuns. Un cop hi hagi aquesta proposta sobre la taula, aleshores els líders de la UE, intentaran "adaptar-s'hi" tant com sigui possible, ha dit Melescanu.

La UE es prepara per al pitjor Brexit

Borrell ho ha expressat amb més contundència. Ha dit que després de la derrota estrepitosa en la votació de l'acord al Parlament  britànic, no creu que May pugui "convèncer els diputats presentant-los el mateix amb lleugers retocs". Per això, com ja va insinuar el negociador de la UE pel Brexit, Michel Barnier, Borrell també ha suggerit a May que busqui el consens de l'altra banda ideològica dels Comuns, la dels laboristes, i presenti una proposta diferent que inclogui el Regne Unit dins la unió duanera. També ha reconegut que aquesta possibilitat provocaria problemes al Partit Conservador, dividit sobre aquesta qüestió. "Però això no és problema de la UE", ha etzibat Borrell. 

En el mateix sentit s'ha pronunciat el ministre d'Exteriors de Luxemburg, Jean Asselborn, que ha descartat que aquest vespre hi hagi cap novetat del Parlament britànic sobre les hipòtesis d'allargar el Brexit o convocar noves eleccions o un altre referèndum. Sí que creu que "hi haurà moviments positius" en qüestions com la unió duanera. 

May vol més concessions de la UE

Brussel·les continua, doncs, a l'expectativa mentre els seus països acceleren els plans de contingència i es preparen per al pitjor escenari, un Brexit sense acord. Malgrat que la majoria de líders polítics i de les institucions europees semblen disposats a fer el que calgui per evitar aquesta situació, està en mans britàniques fer la sol·licitud d'una pròrroga dels terminis, una opció que Theresa May, de moment no ha posat sobre la taula. 

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF