Boris Johnson humilia May en el congrés ‘tory’
Els unionistes del DUP amenacen la ‘premier’ de fer-la caure si s’aixeca cap nova frontera amb l’Ulster
LondresMil cinc-cents fans van viure ahir el circ del populista Boris Johnson, l’exministre d’Exteriors de Theresa May, que va arribar al congrés del Partit Conservador disposat a assestar el cop de gràcia definitiu al pla amb què la premier vol arribar a un acord de sortida de la Unió Europea (UE) en les pròximes setmanes.
No els va decebre. “Si ens equivoquem, a la gent d’aquest país li costarà perdonar. Si ens equivoquem, si seguim amb aquesta solució antidemocràtica [el pla de Chequers], si enganyem l’electorat, augmentarem la sensació de desconfiança. Al final, qui se’n beneficiarà seran l’extrema dreta i l’extrema esquerra”.
El discurs, molt ben rebut per l’audiència, va ser qualificat per alguns comentaristes -com Sebastian Payne, del Financial Times- com “el millor en anys” de l’exresponsable del Foreign Office. Johnson va oferir, a més de la crítica esperada, una ampla gamma de les tradicionals polítiques conservadores, i va argumentar que “els tories no han d’imitar els laboristes”.
Però més enllà de l’espectacle innegable que Johnson va oferir a Birmingham, la política, i els advertiments, van venir d’un altra banda. En concret, des de l’altra riba del mar d’Irlanda. Perquè la líder del Partit Democràtic Unionista (DUP), Arlene Foster, que dona suport als conservadors al Parlament, va afirmar a Belfast que no permetrà que s’estableixi cap mena de control, ni fronterer ni regulatori, entre l’illa de la Gran Bretanya i l’Ulster. I aquesta és, precisament, una part clau de la nova oferta que Theresa May està considerant dur davant de la Unió Europea a la cimera del 18 i el 19 d’octubre. “Hi votarem en contra”, va dir Foster. I encara va afegir: “El suport del DUP als conservadors és de partit a partit”, i no va lligat a un primer ministre en concret. Va insinuar així que podria fer caure la màxima responsable del govern sense que això impliqués la celebració d’eleccions generals. “A Irlanda del Nord hem crescut amb moltes pors i hem hagut de fer front a moltes coses; per tant, francament, la por que té Theresa May [sortir de la UE sense acord] no és una de les meves grans pors”. Unes paraules que alguns comentaristes han interpretat com un pas més en la direcció del no-acord amb Brussel·les.
Si depèn de Johnson, és el més probable. El conservador no va estalviar retòrica per menystenir l’oferta de May. “Això [el pla de Chequers que estableix una unió regulatòria per a béns de consum i aliments però no per a serveis] no és pragmatisme, no és cap compromís. És perillós i inestable, políticament i econòmicament. Això -va arribar a dir- no és democràcia. No és el que hem votat. Això és una indignitat. Això no és tornar a prendre el control, sinó perdre’l”.
Amb tot, Johnson encara no gosa revelar si llançarà l’atac definitiu per descavalcar May del poder. Continua desfullant la margarida. En qualsevol cas, el cop d’efecte va ser demolidor. A migdia, mentre la tofa rossa i desmanegada de Johnson irrompia al centre de convencions on s’està celebrant el congrés, un núvol de fotògrafs i fidels l’envoltaven. Semblava el Messies del Brexit. O que estava a punt de ser nomenat pel seu partit. Però els militants no donen les claus de Downing Street, segons les regles dels tories. BoJo, com se’l coneix popularment, necessita el suport de molts dels parlamentaris. I no és segur que l’aconsegueixi. Si més no, sense que s’arribi fins al final d’aquesta tragèdia. És a dir, a un pas del no-acord o a la possibilitat que n’hi hagi seguint les preferències de la primera ministra.
May, que no va ser-hi mentre Johnson la humiliava, s’hi va tornar en unes declaracions a la BBC. “Tots sabem que Boris és molt bo fent xou. Però el que hem estat fent en aquest congrés és parlar de la feina del govern i del que importa realment per a la vida diària de la gent”. May també es va confessar: “Hi ha una o dues coses de les que Boris ha dit que m’han fet enfadar molt: per exemple, que vull trencar el nostre compromís amb la gent d’Irlanda del Nord. I el pla de Chequers és l’únic que el respecta”.
May tancarà avui el congrés amb un discurs en què vorejarà la possibilitat de fer més concessions a la UE. Ahir ja va intentar posar el focus en una de les polítiques estrella dels tories : el control de la immigració. Necessitarà que els aplaudiments se sentit més que els que ha rebut Boris Johnson.
