Boris Johnson anuncia la fi del lliure moviment de persones
El ‘premier’ centra l’acció legislativa en la materialització del Brexit
LondresEl Parlament britànic va viure aquest dilluns una de les jornades més paradoxals, per irrellevant, que es recorden en dècades, tot i haver-se vestit amb molta pompa i circumstància i haver rebut Elisabet II amb tota la parafernàlia de què s’acompanya per a l’anomenat Discurs de la Reina. Tradicionalment, és la cerimònia amb què el govern de torn -en aquest cas el del conservador Boris Johnson- obre un nou període legislatiu i anuncia les lleis que pretén aprovar al llarg, generalment, dels següents dotze mesos.
En va presentar vint-i-dues. Però el fet que el premier Johnson lideri un govern en minoria va fer que, a la pràctica, el Discurs de la Reina fos inútil i esdevingués, bàsicament, un “exercici de propaganda”, com es va qualificar la cerimònia des dels bancs de l’oposició, previ a la imminent campanya electoral que tindrà lloc abans que s’acabi l’any. “Propaganda tory televisada”, en va dir el líder laborista, Jeremy Corbyn, fonamentada en les lleis per al Regne Unit post-Brexit i posant l’accent en un seguit de projectes de llei i ordre.
Així, una de les propostes legislatives que criden més l’atenció és la que posa fi a la llibertat de moviments de persones; una altra, la que deroga tota la legislació comunitària fins ara vigent al Regne Unit.
La primera farà que els ciutadans de la Unió Europea (UE) estiguin sotmesos als mateixos controls d’immigració i d’entrada al país que fins ara havien de superar els no comunitaris. En aquest sentit, es preveu també que Londres introduirà un sistema basat en punts i mèrits, i sempre d’acord amb les necessitats del mercat laboral i amb les qualificacions professionals dels aspirants.
El principi de la llei i l’ordre
Pel que fa a l’apartat legislatiu de la llei i l’ordre, un principi molt estimat pels votants conservadors, Johnson vol endurir les penes de presó per a la delinqüència comuna. Per exemple, els criminals sexuals hauran de complir un mínim de dues terceres parts de la pena abans de poder sortir de la presó. Ara amb la meitat en tenen prou per gaudir de privilegis penitenciaris.
Un altre dels projectes de llei que vol tirar endavant el govern obligaria els ciutadans a presentar-se als col·legis electorals amb un document identificatiu oficial que inclogui una fotografia. El fet que el Regne Unit sigui un dels pocs països del món que no té cap document d’identitat per al nacionals fa que, si finalment la llei tirés endavant, aquelles persones que no disposin de passaport o de permís de conduir (al voltant d’uns onze milions de britànics) podrien tenir molts problemes per exercir un dret fonamental com és el vot.
Però dilluns, a més de totes les gales exhibides per la reina i el príncep Carles, hi havia no un sinó dos elefants a l’habitació o, més ben dit, corrent pels passadissos del Palau de Westminster. El primer, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, si és que finalment es produeix en la data fixada (31 d’octubre), i en quines condicions, amb acord o sense. El segon, la ja apuntada celebració d’eleccions generals avançades per la manca de suports del govern, que fa que perilli la votació del Discurs de la Reina.
De fet, en condicions normals, un primer ministre que la perdés es veuria forçat, per raons de dignitat política d’acord amb la tradició britànica, a dimitir. Però fa temps que Westminster no es regeix pels paràmetres habituals. Tant és així que ahir, mentre els focus apuntaven a la Cambra dels Comuns, la veritable acció de la trama tenia lloc a Brussel·les, on van continuar, amb relatiu optimisme, les converses per aconseguir un acord per al Brexit.
