ELECCIONS PRESIDENCIALS
Internacional 24/10/2018

Bolsonaro proposa “disparar a matar” per millorar la seguretat

El candidat d’extrema dreta aposta per solucions expeditives en un Brasil amb 63.000 homicidis a l’any

Joaquim Piera
4 min
Un agent de la policia militar apuntant amb la seva arma un noi en una favela de la ciutat de Rio de Janeiro.

São Paulo“¿Saps aquelles pel·lícules de catàstrofes? Doncs és exactament el mateix. Un embús gegant i tothom surt esparverat dels cotxes corrent en direcció contrària: nens petits, adults, gent gran..., i ningú mira enrere”. Així descriu l’enginyer civil Fred Rocha, de 32 anys, l’experiència d’haver viscut un dels temuts arrastões, mesos enrere a prop de la zona portuària de Rio de Janeiro. Els arrastões són accions de grups de delinqüents armats, moltes vegades amb fusells, que tallen alguna artèria viària important per robar tot el que troben, generalment amb intimidació i violència.

Episodis traumàtics com aquests, que generen indefensió a la ciutadania i exposen la incapacitat dels poders públics al Brasil per frenar la delinqüència i el crim organitzat, faran guanyar vots en la segona volta de les presidencials al candidat de l’extrema dreta, el capità a la reserva Jair Bolsonaro, autoproclamat “candidat de la seguretat” i líder el Partit Social Liberal (PSL).

Davant d’unes xifres pròpies d’un conflicte civil armat -el 2017 es van registrar 50.000 violacions de dones i 63.880 homicidis al país (enguany fins a l’agost ja hi havia hagut 34.305)-, l’extrema dreta planteja solucions simplistes i superficials que es poden resumir en un mem o un missatge curt de WhatsApp. Per exemple, la liberalització del comerç i la possessió d’armes, seguint el model dels Estats Units; que els cossos de seguretat “disparin a matar” i tinguin “rereguarda jurídica” perquè no siguin investigats per excessos, o reduir la majoria d’edat penal als 17 anys i endurir les penes de reclusió.

Grups d’extermini

El candidat de l’extrema dreta, que s’ha posicionat a favor dels grups d’extermini, atribueix l’augment de la criminalitat al Brasil a la ideologia “esquerranosa” dels governs regionals. Aquestes són elucubracions i conspiracions de ràpida absorció a les xarxes socials, que topen amb plantejaments més complexos, com el del Partit dels Treballadors (PT), de Fernando Haddad, que proposa la creació d’un sistema de seguretat únic. Aquest seria el vuitè pla federal per combatre la violència des del 2000, amb resultats, fins ara, poc concrets.

A diferència de Bolsonaro, el PT sí que inclou en el seu programa electoral combatre les faccions criminals, com la paulista Primeiro Comando da Capital o la carioca Comando Vermelh, que trafiquen amb drogues, armes i tot tipus de material robat. Malgrat això, l’electorat veu en el discurs dur, impulsiu i implacable de Bolsonaro un camí més efectiu i ràpid per restablir la seguretat pública.

“La situació a Rio de Janeiro és insostenible. Tothom evita circular per indrets que no coneix perquè et poden atracar o et pots veure enmig d’un tiroteig”, comenta l’enginyer Rocha, que emfatitza: “No hi deu haver cap carioca que no hagi escoltat aquest any el so d’un bala”.

L’antiga capital del país s’ha convertit en el símbol de la crisi de seguretat pública al Brasil. Fogo Cruzado RJ, un laboratori de dades sobre violència armada, indica que des del gener fins a finals del setembre hi ha hagut 872 morts per arma de foc i 7.381 tirotejos a la Grande Rio (l’àrea metropolitana carioca). El 2017, en el mateix període, en sumaven 6.942.

Aquest augment exemplifica el fracàs de la intervenció federal. Al febrer fins a 10.000 agents federals es van desplegar a l’estat de Rio i s’hi van invertir 240 milions d’euros per renovar l’equipament dels cossos de seguretat locals. Aquesta mesura, prevista a la Constitució del 1988 per a situacions extremes, va ser aplicada per primera vegada pel govern de Michel Temer i es mantindrà fins a finals d’any. Però de moment no hi ha hagut resultats.

A l’interior de les comunidades, com s’anomenen les faveles de manera políticament correcte, l’ambient és actualment “irrespirable”, segons la Suelly Costa, de 29 anys, que resideix en un dels turons dominats pel Comando Vermelho, a la zona nord de la ciutat. Des de finals del 2015 “tot ha empitjorat molt”, assegura la Suelly. “No sé on anirem a parar, vivim com a ostatges”, lamenta.

D’acord amb les dades de la intervenció militar, hi ha 1.426 àrees fora del control de l’administració pública en tot l’estat de Rio. Un 57% són governades pel Comando Vermelho, un 19% per grups de paramilitars, i la resta estan en mans d’altres col·lectius de narcos.

“Els dos dies més tranquils d’aquest any van ser quan l’exèrcit va entrar a la favela. No sé per què no s’hi van quedar, ara em sento desprotegida i, cada cop que surto de casa, tinc por que em pugui passar alguna cosa”, afirma la dona.

A l’inici del 2013, en aquesta favela s’hi va instal·lar una unitat de policia pacificadora (UPP), que va funcionar fins a finals del 2015. “Aquella va ser la millor època”, recorda la Suelly. La crisi financera, però, va paralitzar els serveis públics a Rio de Janeiro. Pocs dies abans dels Jocs Olímpics del 2016, el govern regional fins i tot va declarar l’estat de calamitat financera.

Endarreriment dels sous

L’endarreriment de sous dels funcionaris, inclosos els cossos de seguretat, va permetre al narcotràfic recuperar posicions. “Ara tornem a estar atemorits. El meu fill de 13 anys i la meva neboda de 9 viuen reclosos a casa. No els deixo sortir per por que els passi alguna cosa”, diu la Suelly, que, per aquesta raó, va votar Bolsonaro a la primera volta de les presidencials, i assegura que ho tornarà a fer aquest diumenge. El candidat de l’extrema dreta viu a la capital carioca des de fa anys i va aconseguir el 59,79% dels vots en aquest estat a la primera volta.

Qui viu, però, als barris de classe mitjana també ho fa amb el cor encongit. “Tot està fora de control”, comenta Diogo Coutinho, de 43 anys, que resideix a Itaboraí, a la Grande Rio. “Al centre de la ciutat sovint hi ha atracaments als comerços, i la policia és corrupte o es veu superada per les circumstàncies”, assenyala aquest treballador d’una sucursal bancària.

“L’últim episodi que va causar pànic a la ciutat són les amenaces via WhatsApp d’un grup de milicians que van imposar durant una setmana el toc de queda, amenaçant de mort a qui l’incomplís. Fins i tot les escoles i els instituts tancaven més aviat”, relata Coutinho.

“Tot i que la gent intenta fer vida normal, en qualsevol moment i lloc, ja sigui al carrer, en una botiga, a la platja o en un autobús de línia camí de Rio de Janeiro, et poden atracar o pots ser víctima d’una bala perduda”, es lamenta Coutinho. “A Rio de Janeiro és certa aquella frase que diu que, quan surts a casa al matí, mai no saps si hi tornaràs al vespre”, sentencia.

stats