BRASIL

Bolsonaro compleix 100 dies de desgovern

La falta de lideratge del president ultra porta el gegant sud-americà a una paràlisi institucional

Jair Bolsonaro ha decidit governar per als purs, per als més radicalitzats que formaven la base del seu triomf electoral, l’octubre passat. I la conseqüència directa, en els 100 primers dies al poder, és una pèrdua de popularitat galopant i sense precedents. Complert el primer trimestre al Palácio do Planalto, és el president brasiler més mal valorat des de la redemocratització del país el 1985, amb només un 32% d’acceptació.

El desgast rècord del capità a la reserva es deu a la incapacitat manifesta d’articular-se amb el Congrés, on va viure com a diputat 28 anys aïllat per les seves posicions ultres. El Bolsonaro president és un focus permanent d’inestabilitat a causa de les polèmiques que genera i alimenta des de les xarxes socials, i per la falta palpable de lideratge en un executiu sense cohesió i en què regnen les guerres intestines.

Els més pobres, els que ingressen el salari mínim [uns 230 euros mensuals], han sigut els primers a abandonar el vaixell bolsonarista, amb una pèrdua de popularitat d’un 29%. Són els segments més castigats per una crisi econòmica que es perpetua des del 2014 i que no sembla que s’aturi en aquest inici del govern d’extrema dreta. De fet, l’atur ha pujat l’últim trimestre fins al 12,4%, amb 892.000 nous desocupats, i ja són 13,1 milions de brasilers els que busquen feina.

Per recuperar la confiança dels inversors, Bolsonaro abraça les reformes estructurals ultraliberals que li ha proposat el superministre d’Economia, Paulo Guedes, seguidor de l’escola de Chicago. El plat fort, amb el qual el mercat financer es va alinear amb l’extrema dreta durant les presidencials, és un nou sistema de pensions inspirat en el que es va implantar a Xile durant la dictadura de Pinochet.

Dèficit de diàleg

L’inici de la tramitació al Congrés ha mostrat les limitacions de Bolsonaro, sense aptitud per aglutinar consensos ni per utilitzar el capital polític dels 54 diputats i els 4 senadors de la seva formació, el Partit Social Liberal (PSL). Guedes ha estat abandonat a la seva sort. La situació és de paràlisi. El president de la cambra baixa, Rodrigo Maia, que està a favor de les reformes, ha hagut d’instar Bolsonaro a agafar les regnes de la negociació. Hi ha nerviosisme als mercats financers perquè el nou sistema de pensions no s’ha aprovat el primer semestre, i l’estimació d’estalvi públic ja s’ha reduït a la meitat, 116.000 milions d’euros en una dècada.

Bolsonaro plagia Trump a les xarxes socials, on es dirigeix a l’electorat fidelitzat i retroalimenta la radicalitat i l’antiestablishment. Amb una esquerra paralitzada, el mateix clan familiar és qui propaga el caos polític. De mitjana són dues polèmiques obertes per setmana, que van des d’assegurar que el nazisme era un moviment d’esquerres a fer un homenatge a les Forces Armades el 31 de març, per recordar el cop d’estat militar del 1964, o la divulgació de pornografia durant el Carnaval. L’escàndol continu suposa una pèrdua de temps i d’energies governamentals, i un fort desgast per al president.

Al seu fill Flávio, ara senador, se l’ha relacionat amb una investigació a Rio de Janeiro sobre grups paramilitars d’extermini i pràctiques financeres il·lícites quan era diputat regional. El seu germà Carlos, regidor a l’Ajuntament de Rio i sense cap càrrec al govern, va ser qui va forçar la dimissió del ministre Gustavo Bebianno, de la secretaria general de la Presidència, esquitxat per les candidatures fantasma del PSL. Per aquest mateix motiu el ministre de Turisme, Marcelo Álvaro Antônio, és un cadàver polític. El tercer fill, Eduardo Bolsonaro, diputat federal, és una espècie de ministre d’Afers Estrangers a l’ombra. Fins i tot va participar en la trobada del seu pare amb Donald Trump, a la Casa Blanca, en lloc del responsable de la cartera, Ernesto Araújo.

Un altre ministre cessat

El ministre d’Ensenyament, Ricardo Vélez Rodríguez, va ser destituït dilluns. És víctima de la guerra oberta dins l’executiu entre els militars, que tenen set ministeris i 40 càrrecs de l’alta administració i fan el paper d’organitzadors transversals, i els bolsonaristes antiestablishment deixebles d’Olavo de Carvalho, el guru ideològic de Bolsonaro.

El camp de batalla entre les dues ales més poderoses del govern és el control de tres ministeris clau per l’ideari bolsonarista: el d’Afers Estrangers, en què el president es vol alinear amb Trump; el d’Educació, per erradicar l’herència de les polítiques progressistes del Partit dels Treballadors, i la secretaria de Comunicació, que és la que controla els canals d’informació oficials.

El contrapès a la improvisació d’un Bolsonaro desbocat és el seu vicepresident, el general a la reserva Hamilton Mourão, que cultiva la imatge de dirigent sensat, equilibrat, institucional i amb sentit d’estat. Ja són molts els que interpreten cada declaració seva, com la que assegura que si fos president escolliria un altre perfil de ministres, com una manera de postular-se a protagonitzar un impeachment si Bolsonaro acaba perdent el control de la situació. “Si el nostre govern s’equivoca massa i no fa el que va prometre, anirà en contra de les Forces Armades, i per això estem extremament preocupats”, alertava Mourão.

Lula, un any a la presó

L’expresident Luiz Inácio Lula da Silva ja fa un any que està empresonat. Amb la “consciència tranquil·la”, diu, i amb el convenciment que ha sigut víctima d’una caça de bruixes. En un article publicat a Folha de São Paulo i signat des de la presó de Curitiba, assenyala Jair Bolsonaro com el gran beneficiat de l’empresonament, perquè amb ell expulsat de la cursa electoral es va poder imposar a les urnes. “No han trobat res per incriminar-me: ni converses de bandits, ni maletes de diners, ni comptes a l’exterior. Malgrat tot, vaig ser condemnat en un termini rècord per Sérgio Moro”, subratlla en el seu escrit en relació amb el jutge de la causa Lava Jato, nomenat ministre de Justícia per Bolsonaro. Lula no és l’únic expresident amb problemes. Michel Temer, l’antecessor de Bolsonaro, va passar al març quatre dies en presó preventiva relacionat també amb la corrupció de Lava Jato, que afecta tots els partits brasilers.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF