L'Haia dona la raó a Xile i refusa la demanda de Bolívia per tenir sortida al mar

L'estat bolivià fa temps que vol recuperar l'accés al Pacífic, que va perdre fa gairebé 140 anys

Cop d'efecte en la negociació d'una disputa històrica. Aquest dilluns a la tarda el Tribunal Internacional de Justícia, amb seu a l'Haia, ha anunciat que refusa la petició de Bolívia, que demanava la negociació obligatòria amb Xile perquè el seu país aconseguís un accés a l'oceà Pacífic. Així doncs, l'estat bolivià no recuperarà la sortida al mar, que va perdre fa gairebé 140 anys, en benefici de Xile, durant la Guerra del Pacífic.

El president del tribunal, Abdulqawi Yusuf, ha sigut clar: "Xile no està jurídicament obligada a negociar, perquè cap dels acords o tractats signats pels dos països al llarg dels anys no ho indica; tampoc ho indiquen altres resolucions internacionals". 

La proposta, que ha sigut rebutjada per 12 vots a favor i 3 en contra, havia causat molta expectació en els dos països, especialment a Bolívia, on l'optimisme del seu president, Evo Morales, havia il·lusionat bona part de la població.

La lectura de la decisió judicial ha començat a les tres de la tarda, ha durat poc més d'una hora i s'han llegit part dels paràgrafs més importants del document. En aquest sentit, els jutges del Tribunal Internacional també han refusat declarar que Xile ha incomplert altres vegades aquesta obligació de negociar, tal com denuncia Bolívia. I el Tribunal ha conclòs que les notes, actes i diverses declaracions entre els dos països al llarg del segle XX i principis del XXI demostren que hi ha hagut una "intenció" de negociar per part de Xile, però això "no significa que aquest país hagi adquirit una obligació jurídica". 

Va ser el 2013 quan Bolívia va portar el cas al Tribunal Internacional. El govern d'Evo Morales no demanava el retorn d'una part del territori perdut durant la Guerra del Pacífic, sinó desbloquejar el tap geogràfic que suposava aquesta pèrdua territorial per al seu país. 

Diverses vegades el país bolivià ha assegurat que la pèrdua de 400 quilòmetres de costa i 120.000 quilòmetres quadrats de territori, a finals del segle XIX, ha suposat un gran obstacle per al seu desenvolupament econòmic.

En aquesta línia, La Paz basa part dels seus arguments jurídics en el fet que Santiago ha accedit a discutir el tema marítim en diverses ocasions al llarg dels últims cent anys. Segons Bolívia, doncs, aquesta intenció implica que Xile té una certa obligació de continuar negociant. Xile, per la seva banda, argumenta que les reclamacions del seu veí són, a la pràctica, la demanda d'una cessió territorial, un punt que ara mateix no estaria sobre la taula. 

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF