Boicot a Sud-àfrica per la setmana d’atacs xenòfobs

El govern vol més càstig contra els agressors de dones

La calma ha tornat als carrers de Johannesburg després d’una setmana d’atacs a propietats i negocis d’immigrants africans, però la tensió s’ha traslladat a diferents punts del continent, on s’estan succeint els actes de boicot i assalts contra interessos de Sud-àfrica. Nigèria està sent un dels països més bel·ligerants i crítics amb la situació i l’animadversió ha obligat les autoritats sud-africanes a tancar les portes de la seva ambaixada a Lagos de manera temporal.

En els aldarulls de Johannesburg han mort una desena de persones i s’han saquejat centenars de negocis d’estrangers en els barris més populars de la capital, on es concentra la població negra. Dies abans, va ser Pretòria, la capital política del país, la que va viure enfrontaments al centre de la ciutat. Les dues ciutats són un pol d’atracció d’immigració de tota l’Àfrica.

Ni el centenar llarg de detencions que ha practicat la policia sud-africana ni les crides a la calma que va fer el president Cyril Ramaphosa, després de dies de silenci que ningú va entendre, han fet que el govern nigerià passi per alt la xenofòbia viscuda. Per això, els seus representants s’han retirat del Fòrum Econòmic Africà que aquests dies es fa a Ciutat del Cap i amb el qual el govern de Pretòria volia oferir una finestra del seu poder econòmic ara que el creixement s’alenteix i ha perdut la primera posició de potència a la regió en favor de Nigèria.

Ara, arran dels fets, tant a Nigèria com a d’altres països del continent hi ha hagut assalts contra supermercats i marques sud-africanes.

No és la primera vegada que Sud-àfrica pateix brots xenòfobs, sempre en els barris més desfavorits i entre els més empobrits de les capitals. Paul Verryn, bisbe metodista d’una església del degradat centre històric de Johannesburg, parla d’“afrofòbia” i sap de què parla perquè ha acollit a l’edifici religiós milers d’estrangers africans que han fugit de persecucions i assalts. Els sud-africans acusen els estrangers de prendre’ls la feina -en una societat on l’índex d’atur entre els negres multiplica el dels compatriotes blancs- i de dedicar-se al tràfic de les drogues. Els governs de la Sud-àfrica democràtica han fracassat en l’intent de facilitar casa, educació i sanitat de qualitat a les classes eternament discriminades, per l’apartheid i pel liberalisme salvatge.

Però la xenofòbia d’africans contra africans no és l’únic problema de violència al qual ha de fer front el govern de Ramaphosa. La violació i assassinat d’Uyinene Mrwetyana, una jove universitària de 19 anys, ha fet sortir als carrers milers de sud-africanes per denunciar els feminicidis. En unes protestes sense precedents en la lluita per a la igualtat, les universitats han organitzat vigílies en memòria de la víctima, campiona local de boxa, i hi ha hagut concentracions multitudinàries davant del Parlament i davant de l’edifici on reuneix el Fòrum Econòmic. A Sud-àfrica no hi ha dades separades de la violència masclista, però amb una població similar a l’espanyola, entre el 2017 i el 2018 van ser assassinades 2.930 dones. A Espanya en 16 anys s’han comptabilitzat mil dones assassinades per violència masclista.

El cas de Mrwetyana ha fet néixer el moviment #AmINext (Soc la següent?), una mena de #MeToo local per denunciar els feminicidis. El president va anunciar que proposarà al govern que impulsi l’enduriment de les lleis i un pla per millorar els programes de rehabilitació per als agressors com una resposta a “l’emergència”.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF