Detinguda a Minsk la dirigent opositora bielorussa Maria Kolesnikova

Segons alguns testimonis, uns individus no identificats l'han capturat i introduït en un minibús

Com si fos l’inici d’una pel·lícula de misteri. O de terror. O de totes dues coses. Un grup d’encaputxats, sense presentar cap tipus d’identificació i vestits de civils, han detingut aquest dilluns l’opositora bielorussa Maria Kolesnikova, una de les tres dones que van presentar-se com a alternativa a Aleksandr Lukaixenko a les eleccions presidencials del 9 d’agost.

Kolesnikova, que era l’única de les tres opositores que encara era a Bielorússia perquè les altres s’havien exiliat, es trobava a hores de tancar aquesta edició encara il·localitzable. Membres del seu equip de campanya asseguren que ni ella ni dues persones més del seu grup responen a les trucades als seus telèfons mòbils, i creuen que Kolesnikova, membre destacat del perseguit Consell de Coordinació –que exigeix noves eleccions perquè denuncia frau en les primeres–, ha estat detinguda per les forces de seguretat de Lukaixenko. Des del ministeri de l’Interior del govern, però, asseguren que no hi tenen res a veure.

Els fets han tingut lloc a plena llum del dia. Segons mitjans locals, els encaputxats han interceptat l’opositora mentre caminava pel centre de Minsk, prop del Museu d'Art Nacional, i l'han introduït en un minibús blau fosc que tenia escrita la paraula Comunicació. “He sentit el so d’un telèfon caient al terra, m’he girat i he vist persones vestides de civil i amb màscares empenyent la Maria [Kolesnikova] cap a una furgoneta”, explicava al portal Tut.by un testimoni. 

"Lukaixenko estarà al poder fins que Putin li trobi un substitut"

La desaparició de l’opositora, qualificada de segrest per part de la població i diversos mitjans, és una mostra més dels dies de repressió màxima que s’estan vivint a Bielorússia, país immers en una onada de protestes antigovernamentals des dels comicis del 9 d’agost. El clam dels manifestants és clar: que Lukaixenko, que acumula 26 anys a la presidència, abandoni el poder. Però la resposta del president també ha estat clara en tot moment: persecució de les veus crítiques, especialment a aquells que s'erigeixen com a figures públiques del moviment opositor.

Les xifres, doncs, parlen per si soles. Des de l’inici de les manifestacions, es calcula que la policia ha detingut més de 7.000 persones. El diumenge, en una nova jornada de protestes, més de 630 manifestants van ser arrestats. En els últims dies s’han arribat a produir detencions a l’interior de campus universitaris i fins i tot en instituts de secundària. Molts dels detinguts, un cop són alliberats, han denunciat tortures i pallisses. També han explicat que els retenen en condicions inhumanes: segons el seu relat, tanquen més de 20 persones en cel·les pensades per a quatre presos, i tot plegat enmig d’una pandèmia que el mateix Lukaixenko no es creu. El president bielorús s’ha erigit com un dels grans negacionistes dels perills del nou coronavirus. 

Oposició fora de joc

Des d’un punt de vista polític, doncs, la detenció de Kolesnikova és un altre cop dur per al moviment opositor bielorús, que ha quedat desfigurat arran de la repressió governamental de les últimes setmanes. Aquells que no han estat detinguts, han marxat a l’exili, com Verónika Tsepkalo i Svetlana Tikhanóvskaia, les altres dues membres del trio que pretenia tombar Lukaixenko i que són a Polònia i Lituània respectivament. Víktor Babariko, el candidat presidencial, porta empresonat des del mes de juny; i Serguei Tikhanovski, un dels activistes opositors més mediàtics, des del mes de maig.

Lukaixenko promet esclafar els manifestants que protesten contra el frau a les eleccions

També han estat perseguits els membres del Consell de Coordinació, un organisme que va crear l’oposició per dialogar amb Aleksandr Lukaixenko després de les eleccions. L’encapçalen alguns noms com Svetlana Aleksiévitx, guanyadora del Nobel de literatura, o Pavel Latuixka, exambaixador de Bielorússia a Espanya. L’escriptora va testificar el 26 d’agost pel cas contra el Consell de Coordinació, mentre que Latuixka denuncia que el van presionar perquè marxés del país si no volia ser processat. Dos altres membres del Consell, Serguei Dilevski i Olga Kovalkova, es troben a la presó actualment.

Fa només uns dies, la mateixa Maria Kolesnikova parlava del riscs que suposava el fet d’oposar-se políticament a Lukaixenko. “No tinc por de caminar pels carrers, ni de dir el que penso, em sento totalment recolzada per la ciutadania bielorussa, som la veu de la majoria”, deia en declaracions a El País. Feia poc que Kolesnikova havia anunciat, l’1 de setembre, la creació d’un nou partit polític, el Vmeste (Junts). No era un fet qualsevol: fa vint anys que Bielorússia no ha registrat cap nova formació política. Ja aquell mateix 1 de setembre, els analistes dubtaven molt que s’acabi permetent regularitzar el Vmeste de, l'actualment desapareguda, Kolsenikova. 

"És del tot inacceptable"

I, mentrestant, la Comissió Europea ha reaccionat de manera ràpida i contundent, informa des de Brussel·les Júlia Manresa. El portaveu d'Afers Estrangers de la Unió Europea ha assegurat que estaven al cas no només d'aquest arrest sinó també d'altres desaparicions i detencions arbitràries d'activistes polítics a Bielorússia: "És del tot inacceptable. La UE ha sigut molt clara, considerem que les accions de les autoritats de Bielorússia són inacceptables. Estem profundament preocupats per la contínua intimidació de la població i demanem que s'alliberi immediatament tothom".

El mateix portaveu ha recordat que la Unió Europea  ja té en marxa el procés per aplicar sancions i restriccions internacionals a les persones considerades responsables d'aquests actes a Bielorússia a través del sistema de la llista de sancions, que ja s'aplica per exemple amb Rússia.

Almenys un mort, múltiples ferits i 3.000 detinguts a Bielorússia després del triomf de Lukaixenko

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF