ESTATS UNITS

Biden es reuneix amb la família del jove tirotejat per un agent

El candidat demòcrata viatja a Wisconsin tal com va fer Trump, però hi marca distàncies
Joe Biden, amb la seva dona Jill, ahir a punt de dirigir-se cap a Kenosha per trobar-se amb la família de Jacob Blake, víctima de la violència policial. / K.L. / REUTERS

De la denúncia de “terrorisme domèstic” a la promesa d’“afrontar el pecat original d’aquest país”. De la visita de dimarts de Donald Trump, amb el seu missatge de “llei i ordre” i suport incondicional a la policia, a la de Joe Biden ahir, amb el diàleg entre les parts com a principal argument i el racisme sistèmic com un problema real que cal afrontar. Kenosha, una població d’uns 100.000 habitants a l’estat nord-americà de Wisconsin, ha viscut en 48 hores dues representacions polítiques antagòniques protagonitzades pels dos rivals en la cursa a la Casa Blanca. Dos dies després que el president nord-americà ignorés les ferides racials i se centrés en els aldarulls, l’aspirant Biden va viatjar a la ciutat per mirar de fer tot allò que Trump no va fer, incloent-hi una visita a la família de Jacob Blake, l’afroamericà de 29 anys a qui un policia va disparar set bales per l’esquena.

El demòcrata va viatjar a Kenosha per desactivar la retòrica trumpista i, sobretot, per contrastar les seves paraules, to i accions amb les de Donald Trump. Com a primer gest del viatge, Biden es va reunir durant una hora i mitja amb el pare de Blake, tres germans seus i una part de l’equip legal de la família. Va ser una trobada privada a l’aeroport de Milwaukee, en la qual també va parlar per telèfon amb la mare i amb el mateix Jacob Blake que, segons Biden, ja ha sortit de la unitat de cures intensives. “Ha dit que res el derrotarà i que, tant si pot tornar a caminar com si no, no es donarà per vençut”, va afirmar, en referència a la paràlisi de la meitat del cos que pateix a conseqüència de les ferides. Joe Biden va assegurar que la mare resava no només pel seu fill, sinó també per la policia. Ben Crump, advocat de la família, va destacar en un comunicat que els Blake havien quedat “molt impressionats” perquè Biden s’havia mostrat “disposat a escoltar-los de veritat”.

El demòcrata es va desplaçar després a una petita església de Kenosha, on es va reunir amb un grup de veïns. Joe Biden, que va portar posada la mascareta durant tot l’acte, va escoltar testimonis i va prendre notes abans d’oferir algunes respostes i comentaris. El de més impacte, el de Porsche Bennett, una activista de la comunitat afroamericana de la localitat, que es va sincerar davant el candidat. “Estem molt enfadats, tips del que està passant -va admetre-. Durant moltes dècades se’ns ha demostrat que no importem”. Amb serenitat i fermesa, va advertir a Biden: “Escoltem molta gent que ens diu que ens donarà això o allò altre, però encara continuem esperant veure [que passin a] l’acció”. La seva demanda: “Volem exactament els mateixos drets que els altres”.

Punt d’inflexió

Joe Biden va respondre que la seva experiència no era la de veure els seus fills sortir per la porta de casa i preocupar-se perquè “són negres i potser no tornen”. Però el demòcrata es va mostrar optimista i va assegurar que el moment que viuen els Estats Units era “un punt d’inflexió”, una oportunitat per “despertar-se de debò” i “afrontar i reduir el racisme institucional”. Això sí, sense promesa de miracles. “No puc garantir-vos que tot es resoldrà en quatre anys”, va concedir Biden, que va prometre que, en cas d’arribar a la Casa Blanca, crearia una comissió per afrontar una reforma de la policia, bona part dels integrants de la qual són “gent decent”, va dir.

De la conciliació de l’aspirant a la guerra de Trump. El president nord-americà va signar dijous a la matinada un memoràndum en què insta les agències del govern a fer un inventari de fons federals destinats a diverses ciutats del país que Trump considera que no fan prou per “protegir les seves comunitats de disturbis, saquejos i destrucció massiva de la propietat”. Un cop localitzats els fons, la Casa Blanca intentaria congelar-los com a càstig. Les ciutats són Seattle, Portland, Nova York i Washington, totes governades per demòcrates, però no és clar de quina manera el president podria fer efectiva la congelació. La Conferència d’Alcaldes dels Estats Units va qualificar ahir el memoràndum d’“atac contra milions de treballadors i contribuents que viuen a les ciutats”.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF