DRETS HUMANS
Internacional 16/04/2018

“Berta Cáceres no ha mort, s’ha multiplicat”

Dos mediambientalistes recullen el testimoni de la lluita de l’activista assassinada a Hondures

Marta Rodríguez
4 min
Martín Fernández i Leonel George, a Barcelona.

BarcelonaA Hondures pocs creuen que els nou homes que al juny seran jutjats per l’assassinat de Berta Cáceres siguin els autèntics i únics culpables. “Cal apuntar més amunt”, diu Martín Fernández, advocat coordinador del Moviment Ampli per la Dignitat i la Justícia (MADJ), l’organització que representa la família d’aquesta activista mediambiental assassinada a trets la nit del 2 de març del 2016. Tampoc creu en la coincidència que just en el segon aniversari, la policia detingués Roberto David Castillo, president executiu de DESA, la constructora de la presa a la qual s’oposava Cáceres en la seva lluita. Una manera de fer-se perdonar la poca eficàcia policial i judicial en aquesta causa, en què també hi ha processats sicaris i militars.

La fiscalia considera Castillo “autor intel·lectual”, però a Hondures es repeteix com un mantra que l’estat va participar en la conxorxa per acabar amb una figura incòmoda. Per contra, els assassins no van calcular bé les conseqüències, al contrari, perquè la seva mort va posar al descobert la quotidianitat dels assassinats dels defensors del medi i dels drets humans. Des del 2010, més de 120, entre activistes com Cáceres i pagesos a qui la irrupció d’una multinacional a la seva comunitat ha convertit sense voler en líders. Segons l’organització Global Witness, l’última víctima coneguda és l’adolescent Luis Fernández Ayala, que amb 16 anys ja era un actiu membre del Moviment Ambientalista Santabarbarense. El tràgic balanç es completa amb centenars de camperols més que pateixen repressió, que inclou denúncies per violència o d’ocupació de terres, i que sovint han de complir amb les mesures cautelars que els prohibeixen acostar-se als terrenys que defensen.

La llavor de la ‘lideresa’

“La Berta ha sigut el mirall de com ens hem d’organitzar”, subratlla aquest lletrat que, juntament amb l’activista Leonel George, de la Coordinadora d’Organitzacions Populars d’Aguán, ha visitat Barcelona convidat per l’ONG Entrepobles. Cáceres va crear escola denunciant i aconseguint aturar el finançament del mateix Banc Mundial al projecte de la presa que suposava la desaparició de comunitats lenques. La lideresa va morir però “la Berta s’ha convertit en la llavor en molts territoris per multiplicar la lluita -sosté Fernández-. No va morir sinó que s’ha multiplicat”.

Però la violència i repressió continuen. Tant Fernández com George estan en un programa de protecció, tot i que diuen que mai, ni en els pitjors moments, han pensat defallir i han après a superar el sentiment tan humà de la por. L’origen dels mals hondurenys el situen el 28 de juny del 2009, quan l’exèrcit va derrocar Manuel Zelaya, president elegit democràticament, i la política hondurenya es va enfonsar en un cicle de fraus electorals que ha viscut el seu penúltim capítol amb els comicis del novembre del 2017 amb la discutida i qüestionada victòria de Juan Orlando Hernández. La inestabilitat empeny el país a una espiral de violència i el converteix en un gran mercat de les oportunitats per a empreses mineres, agroalimentàries i últimament les grans companyies turístiques. En nom del progrés, les grans empreses obtenen llicències per explotar recursos naturals, sense importar que els projectes es facin amb l’oposició total dels veïns i que els aboqui a buscar-se la vida lluny de casa, denuncien els dos activistes. “Un dia l’aigua del riu és d’una companyia extractiva i la comunitat ha de comprar l’aigua o no té accés al riu”, es queixa Leonel George. El Bajo Aguán, casa seva, és avui un camp de palma que, segons les seves paraules, “ha provocat molt dolor i assassinats” de companys de lluita. Més del 30% del territori “s’ha entregat a les empreses”, diu el lletrat.

Són temps convulsos per a Hondures, on la “impunitat és la norma”, adverteix Human Rights Watch. No obstant això, no està tot perdut, insisteix al llarg de la conversa l’advocat Fernández. Diu que és cert que hi ha un procés de desposseïment de la propietat de les terres, de corrupció sistemàtica, de lleis injustes i que els projectes són “aparentment legals però estan deslegitimats” per la forta oposició veïnal, que juga una batalla ben desigual: les comunitats són David, i les empreses, amb l’ajuda de les forces policials i l’exèrcit desplegat, són un enorme Goliat. Les forces estan desequilibrades però les injustícies i els anys de resistència a dictadures han fet potents moviments de resistència. “Hem tingut alguna victòria que al final, és cert, té conseqüències negatives, perquè els camperols adquireixen deutes enormes quan recuperen la terra i, en d’altres casos, la victòria és seguida per assassinats i represàlies”, relata George.

Conscienciació social

L’advocat Fernández admet que entre els ambientalistes regna “un cert optimisme per la mobilització inusitada i la rebel·lia” de pagesos, ecologistes i comunitats afectades. Una protesta que, assegura, “ha trencat l’esquema i el moviment social tradicional i els partits polítics han estat superats, i cada hondureny ara és un abanderat” de la causa per la natura. Ha arrelat la filosofia que un mediambient sostenible garanteix una bona vida per a tothom, i la consciència entre camperols és el que al final “fa més mal al sistema”, continua el lletrat.

“Si les conquestes retrocedeixen, els nostres fills es quedaran sense res i seran esclaus, vivint en un espai entregat a les multinacionals estrangeres, sense sobirania”, afirma l’activista Leonel George. Al seu costat, Fernández rebla: “Trobar justícia seria reduir els riscos per als defensors dels drets”.

stats