Publicitat
Publicitat

BLOQUEIG POLÍTIC A ITÀLIA

Bersani s'entesta a apostar per un acord amb Grillo

El líder del Moviment 5 Estrelles s'hi nega i l'alternativa podria ser un nou govern d'emergència

La situació a Itàlia està tan embolicada que el mateix cap d'estat que ha de fer d'àrbitre, un Giorgio Napolitano que esgota els últims dies del seu mandat, admet que necessita més temps per trobar una sortida. El cap d'estat ara rebutja avançar l'inici del curs parlamentari, previst per al 15 de març, amb l'argument que per a això caldria que hi hagués "un guanyador clar" de les eleccions. I no hi és. Almenys dos dels tres blocs en què s'ha dividit Itàlia, el centreesquerra de Pier Luigi Bersani i el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo, continuen enrocats: Bersani insisteix a voler governar en minoria però gràcies a algun tipus d'acord amb Grillo -necessita que li faciliti d'alguna manera la investidura-, però el xòuman segueix girant-li l'esquena.

Bersani va comparèixer ahir davant una agitadíssima direcció del seu partit, el Demòcrata -ja n'hi ha que creuen que hauria de dimitir-, per defensar la seva aposta d'implicar Grillo i excloure una aliança amb el centredreta de Silvio Berlusconi. El problema és com aconseguir vots suficients en la sessió d'investidura. Grillo ha tancat les portes a qualsevol acord. Bersani, però, treballa per trobar una solució fins i tot in extremis , per exemple convencent alguns parlamentaris de 5 Estrelles perquè li donin algun tipus de suport a la investidura.

Un escenari que només és imaginable en un país on anar a pescar parlamentaris d'altres partits és una pràctica habitual, i que en ocasions desperta sospites de corrupció. Ara mateix Berlusconi està sent investigat per la justícia per determinar si va comprar vots a cop de talonari durant el govern del seu adversari Romano Prodi. Bersani, però, abans d'aquesta solució a la desesperada primer vol intentar posar contra les cordes Grillo proposant-li un programa molt similar al que promet 5 Estrelles: intentar corregir les polítiques econòmiques europees, mesures urgents a favor de l'ocupació i de caràcter social, reforma dels partits i abaratiment del cost de la política, normes contra la corrupció i la màfia, una llei que impedeixi que un magnat com Berlusconi pugui tornar a esdevenir primer ministre, aprovar nous drets per a les parelles homosexuals i els estrangers nascuts a Itàlia, afrontar els problemes de l'escola italiana i afavorir l'economia respectuosa amb el medi ambient.

Tecnocràcia camuflada

Ara bé, Bersani també preveu un segon escenari, que potser ja no lideraria ell sinó algú altre del PD -falta veure com acaba la guerra interna-. Com que Napolitano ha exclòs un retorn a les urnes -però per embolicar encara més la troca al mateix cap d'estat li caduca el mandat d'aquí dos mesos-, s'obriria la porta a una solució similar a la que ha portat al govern Mario Monti, però sense Monti. Un govern que no inclogui polítics, però que de cara a la galeria sembli una situació nova. Els mateixos polítics italians no acaben de posar-se d'acord en els matisos. Un veterà analista com Stefano Folli escrivia ahir a Il Sole 24 Ore que al nou experiment no se li podrà dir "govern tècnic" perquè "és una expressió" que no agrada a Napolitano i "en l'imaginari col·lectiu es lliga amb professors d'economia", com Mario Monti.

Es prefereix parlar de "govern institucional" o "del president", si pot ser amb alguna personalitat llunyana a la política, "amb partits que li hauran de votar la investidura" però sense haver pactat res prèviament entre ells -perquè Bersani deixa clar que no vol pactar amb Berlusconi, tot i que si dimiteix altres membres del partit com Matteo Renzi sí que ho podrien fer-. Es limitarien a acceptar el conill que Napolitano tregui del barret, i possiblement li donarien suport només durant un temps limitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF