Banyar-se amb Mao Zedong

El 6 d’octubre del 1957 Mao Zedong va caminar 1.670 metres per sobre d’un pont a la ciutat de Wuhan. Milers de persones el seguien amb la mirada expectant. Per primer cop, una persona hi travessava caminant el riu Iang-Tsé. El pont s’havia acabat després de més de dos anys d’obres amb l’ajuda d’enginyers soviètics. La nova Xina comunista treia pit amb una obra faraònica, un pont que unia la ciutat superant un dels rius més llargs del món. Va ser una fita per al govern de Mao Zedong, però els milions de persones que ara passen per sobre del pont no hi donen gaire importància. En canvi, tothom recorda que uns metres més avall, el 1966, Mao va decidir mullar-se per creuar el riu, malgrat que ja hi havia pont.

Un banyador exposat

El 17 de juliol del 1966 Mao Zedong va travessar nedant el Iang-Tsé a Wuhan. No era la primera vegada que ho feia, la natació era una de les seves grans passions. El 1956 i el 1958 ja havia travessat el riu pel mateix punt. Però aquella vegada va ser especial. Tan especial que encara avui milers de persones es reuneixen cada 17 de juliol a Wuhan per travessar el riu nedant tal com va fer el pare de la Xina comunista. El banyador que va utilitzar es pot veure en una exposició a la població de Shaoshan, a l’estat de Hunan, on Mao va néixer.

Aquell bany de Mao va ser clau, ja que, amb 73 anys, cada cop es deixava veure menys en públic. De fet, els rumors sobre la seva salut van originar un lluita pel poder dins del Partit Comunista que Mao va tallar de soca-rel quan no només es va deixar veure, sinó que va demostrar que estava en forma travessant el riu. Com ja havia fet en el passat, va acabar nedant uns 15 quilòmetres: es va llançar a l’aigua al nord de la ciutat, per nedar amb el corrent a favor, i en va sortir a pocs metres del pont. Però, malgrat tot, es fa difícil creure que fos capaç de nedar 15 quilòmetres en una hora i cinc minuts, encara que el corrent ajudés. Si fos així, hauria fet gairebé quatre metres per segon, cosa que l’hauria convertit, als 73 anys, en el nedador més ràpid de la història, ja que els actuals campions olímpics no arriben als dos metres per segon a l’aigua.

La Revolució Cultural

Aquell bany va ser una declaració d’intencions. Tot estava ben calculat. A Mao el van acompanyar 5.000 joves que van nedar sempre darrere seu, arrossegant flotadors on s’aixecaven retrats gegants del líder, que anaven avançant pel riu. Es tractava de recordar al món qui era Mao. I el bany, de fet, va ser un dels trets de sortida de la Revolució Cultural, quan noves generacions de dirigents, obrers i estudiants, disposats a donar-ho tot per defensar el llegat de Mao, van atacar, empresonar i en ocasions assassinar aquells que semblaven voler aconseguir el poder o canviar les coses. El 20 de juliol, de fet, tres dies després de veure Mao travessar el riu, a Wuhan van començar els incidents armats entre partidaris seus i partidaris d’altres líders, conflicte que va durar tres dies i va deixar més de 1.000 morts, segons algunes fonts.

Una cursa anual

Per a molts xinesos, doncs, travessar el riu va passar a ser una manera tant de retre homenatge a Mao com de demostrar que cal afrontar la vida amb valor. Mao sempre deia que la natació era la lluita de l’home contra la natura, i ell volia dominar la natura. Tant, que va ordenar construir ponts i preses als grans rius xinesos, encara que això destruís paisatges i poblacions. A Wuhan s’hi pot veure un monument amb el rostre de Mao i el text del seu poema del 1956, Nedant, on parlava del pont que estava a punt de ser inaugurat com d’“un arc de Sant Martí de ferro i acer”. Actualment, cada 17 de juliol s’hi organitzen dues curses. Una per equips i una d’individual, amb milers de nedadors, alguns d’estrangers. I durant tot l’any, de tant en tant, cal rescatar persones que encara avui arriben sota el pont per nedar on ho va fer Mao. Creuen que porta bona sort.