PRÒXIM ORIENT
Internacional 23/03/2013

Baixar al-Assad perd el control dels jaciments de petroli

Les milícies kurdes al nord i l'Exèrcit Sirià Lliure al sud s'han apoderat de les reserves de cru del règim, que es queda sense una font clau de finançament

Josh Wood
4 min

The New York Times / BeirutEl govern sirià, que en el passat depenia fortament dels ingressos del petroli, ha perdut ara el control de molts dels que eren els seus principals jaciments en els últims mesos, que han anat a parar a mans de forces kurdes o de l'Exèrcit Sirià Lliure, que han guanyat posicions importants a l'est del país. A les unitats rebels la captura dels pous de petroli els garanteix poder-se pagar l'armament. Per als kurds, a més, és una carta crucial per assegurar-se més autonomia.

Síria no ha estat mai coneguda per la seva riquesa en hidrocarburs. En una regió que acull molts dels principals productors de petroli del planeta, els 2.500 milions de barrils que es calcula que té Síria com a reserva estan molt lluny de poder fer ombra als 267.000 milions de barrils de l'Aràbia Saudita o als 115.000 milions dels seus veïns iraquians. Però per al govern de Damasc el petroli suposava una bona manera d'equilibrar els comptes de l'estat. "Era una contribució essencial al pressupost estatal", diu Samir Seifan, un economista sirià que ara viu a l'Iraq. "També era la principal font de divises", explica Seifan.

Abans de l'esclat de la revolta contra Baixar al-Assad, la venda de cru proporcionava uns 4.000 milions de dòlars, una tercera part del total d'ingressos per les exportacions sirianes. En anys anteriors, quan els nivells de producció eren superiors als 385.000 barrils diaris del 2010, els ingressos del petroli van arribar a suposar fins i tot un tant per cent més important de les exportacions. "Naturalment que en depenien", assegura Nassib Ghobril, cap del departament d'anàlisi econòmica del Byblos Bank del Líban, que també opera a Síria. "Era bàsicament la seva font d'ingressos més important", confirma l'expert.

El gruix del petroli sirià està repartit entre Al-Hasakah, una província al nord-est del país on la població kurda és majoritària, i Deir al-Zor, completament al sud. Després que les tropes governamentals es retiressin a l'octubre de la ciutat petroliera de Rumeilan, a la província d'Al-Hasakah, la milícia kurda del Partit de la Unió Democràtica (PYD) -la branca política del PKK a Síria- va agafar el control de la zona. "Per poder protegir i distribuir aquests recursos naturals de manera justa, les forces kurdes vam ocupar aquests camps", explica Alan Semo, portaveu del PYD a Londres.

El setembre passat, un responsable de producció dels pous de Rumeilan va explicar que, just abans de l'esclat del conflicte, aquests camps produïen 166.000 barrils diaris, la meitat de tota la producció siriana. Però amb la guerra, l'extracció d'Al-Hasakah s'ha retallat a la meitat, segons confirma -des de l'anonimat- aquest funcionari del govern sirià. El cru d'aquesta província és molt pesant i costa molt d'extreure i refinar. A més, es ven a preus més baixos que el petroli de més bona qualitat. Però en una economia destruïda per la guerra i entre forces amb problemes de liquiditat, els pous de petroli són un actiu molt valuós.

Petroli per autonomia

Durant dècades, els més de dos milions de kurds que hi ha a Síria han patit campanyes de persecució i polítiques de discriminatòries del govern. Ara molts, inclosos els militants del PYD, volen assegurar-se que la revolta portarà més autonomia per al que anomenen el Kurdistan occidental. El PYD és hostil al govern d'Al-Assad però també desconfia dels rebels sirians, amb qui les seves milícies s'han enfrontat diverses vegades. El fet de controlar una part important de les reserves de cru sirianes els oferiria una bona moneda de canvi per negociar més autonomia política en un futur, a més de finançar la compra d'armament per ajudar a consolidar la posició dominant del partit.

Al sud, l'Exèrcit Sirià Lliure va intensificar la pressió i a finals de l'any passat va obtenir el control de molts dels grans camps de petroli de Deir al-Zor, que produeix el cru més comercial. El problema és que l'embargament establert el 2011 bloqueja la venda de petroli a Europa, destí de gairebé la meitat de les exportacions de cru del govern, i això els ha limitat molt els ingressos.

Dependència del cru

Abans de la guerra, Síria exportava gairebé la meitat de la seva producció diària de cru i refinava la resta. "La capacitat de les seves refineries no era suficient -explica Samir Aita, editor en cap de l'edició àrab de Le Monde Diplomatique i membre de l'opositor Fòrum Democràtic Sirià-, així que el govern havia d'exportar cru i importar gasoil i dièsel", especifica Aita.

Els vehicles militars del règim funcionen majoritàriament amb dièsel o gasoil. "Sense aquests productes, el govern no pot funcionar, ni lluitar, i ara és molt difícil proveir-se de derivats del petroli important-los de l'exterior", assegura l'economista Seifan, perquè el règim "ja no té prou diners i no és fàcil trobar recursos".

Per assegurar-se el carburant, el govern sirià ha optat per acords d'intercanvi, oferint el seu cru per refinar a canvi de productes refinats provinents de països amics com Rússia, l'Iran o Veneçuela.

"L'Exèrcit Sirià Lliure sap molt bé que, en l'era post Al-Assad, el petroli serà la principal font d'ingressos", explica Andrew Tabler, analista de l'Institut per al Pròxim Orient de Washington. Per això la major part de les instal·lacions petrolieres del país continuen intactes. Es tracta de seguir garantint els ingressos. "La lluita per aquestes plantes petrolieres -diu Samir Aita- és una lluita per les fonts de finançament que alimenten la maquinària de guerra de tots els bàndols".

stats