Austràlia tanca un dels seus camps de refugiats

Sydney (austràlia)Austràlia va avançar ahir en el pla per tancar el centre de detenció d’immigrants que té a l’illa de Manus, a Papua Nova Guinea, i va tallar-hi el subministrament d’aigua, menjar i electricitat. Però els més de 600 refugiats i sol·licitants d’asil que encara hi havia al centre es van negar a marxar-ne i es van resistir a ser traslladats a una ciutat veïna, on deien que serien atacats.

“Tenim molta por i estem molt nerviosos ara mateix”, va explicar Imran Mohammad, de 23 anys, un immigrant rohingya de Birmània, que va ser detingut i traslladat al centre de l’illa de Manus quan intentava arribar a Austràlia en vaixell, fugint de la violència que encara continua contra la seva minoria ètnica al país asiàtic. “No ens sentim segurs perquè no som benvinguts per la comunitat local. Si ens quedem al centre estem en risc, i si ens n’anem estarem en perill”.

Barricades i saquejos

Els detinguts van aixecar barricades al centre per resistir-hi i també per protegir-se de la població local, a la qual acusen d’haver entrat a saquejar el campament de seguida que els guardes se’n van anar. Els refugiats han engegat també mesures legals, al·legant a través dels seus advocats que la negació d’aigua, aliments i electricitat viola els drets humans.

La tensió al voltant del destí dels refugiats a Manus ha augmentat des que els governs d’Austràlia i de Papua Nova Guinea van acordar a l’abril tancar el camp abans del 31 d’octubre, termini que expirava ahir. Austràlia es va veure forçada a tancar la instal·lació quan van sortir a la llum denúncies d’abusos a menors dins el camp i el Tribunal Suprem de Papua Nova Guinea el va declarar “il·legal i anticonstitucional”.

“Demanem que ens deixin en llibertat en una nació segura després de més de quatre anys de presó, esperant i sentint-nos perduts, a la deriva, en aquest camp de concentració”, deia el Mohammad, un dels refugiats. “El missatge que intentem enviar a Austràlia i al món és que les nostres vides s’han utilitzat com a productes des de fa més de quatre anys en aquest entorn inhumà”.

Per llei, Austràlia no recol·locarà cap immigrant que s’aproximi al país en vaixell, una política destinada a desanimar les travessies perilloses de l’oceà i el tràfic de persones. Des del 2013, Austràlia paga al govern de Papua Nova Guinea per allotjar al seu territori els centenars d’immigrants capturats al mar intentant arribar al continent.

L’intent de tancar el camp de Manus, que és dins una base militar local, ha revifat la polèmica sobre la política australiana de detenció al mar, condemnada per organitzacions de drets humans, i ha intensificat també el conflicte polític entre Austràlia i el seu veí més pròxim, Papua Nova Guinea.

Papua Nova Guinea diu que reassentar els immigrants, tots homes, és responsabilitat exclusiva d’Austràlia, i que no obligaria els detinguts a instal·lar-se a l’illa. Però els guàrdies del centre van dir als homes que havien de desallotjar el camp ahir mateix.

Però el departament d’Immigració i Protecció Fronterera australià no hi està d’acord. Austràlia ha finançat tres instal·lacions alternatives dins i al voltant de Lorengau i s’ha compromès a proporcionar-hi aliments i altres serveis. Però assegura que el trasllat dels homes fins allà és responsabilitat de Papua Nova Guinea. El tancament del camp i “la gestió dels refugiats i aquells que s’hi troben que no són refugiats són afers de Papua Nova Guinea”, va dir el departament australià en un comunicat.