Austràlia al punt de mira per abusos en centres de refugiats a l'illa de Nauru

BarcelonaLes denúncies a Austràlia per negligència i maltractament no s'aturen. Després que sortissin a la llum les imatges i vídeos de maltractaments a menors al correccional de Don Dale, al nord del país, Human Rights Watch i Amnistia Internacional han denunciat aquesta setmana els abusos deliberats que pateixen els sol·licitants d'asil a l'illa de Nauru. Les dues organitzacions han apuntat que unes 1.200 persones, també nens, són víctimes "de manera regular" d'abusos greus, tracte inhumà i negligència.

En un comunicat conjunt, les dues ONG han criticat el govern australià i han afirmat que "el fracàs de l'executiu a l'hora de fer front a aquests abusos sembla deliberat, amb l'objectiu d'impedir que arribin més demandants d'asil". Els afectats provenen de diversos països com l'Iran, l'Iraq, el Pakistan, l'Afganistan o Bangla Desh, entre altres.

"La política australiana d'exiliar els sol·licitants d'asil que arriben per via marítima és extremament cruel", va sentenciar una representant d'Amnistia Internacional. L'any 2012 Austràlia va reactivar la política de tramitació en països tercers per a tots aquells refugiats que arriben al país a la recerca d'asil. Amb l'objectiu de retenir aquestes persones, el país va obrir diversos centres de detenció a Papua Nova Guinea i a Nauru.

Secretisme i poc interès

En aquests centres hi preval una "cultura del secretisme" que ha facilitat aquests maltractaments i presumptes violacions i abusos sexuals a diversos interns. Un exemple de les dificultats per accedir i saber què passa en aquests recintes el trobem en la legislació: el govern australià ha aprovat lleis per processar els treballadors d'aquests centres que divulguin informació i el govern de Nauru ha elevat el preu del visat per a periodistes a més de 5.400 euros. Les xarxes socials han estat bloquejades i els observadors pels drets humans tenen l'accés prohibit o molt limitat al país. Mesures encaminades a blindar aquests centres i tot allò que hi passa.

En aquest sentit, investigadors que han aconseguit accedir a aquests centres han aprofitat per demanar al món més atenció al que passa a Austràlia. Així mateix, han apel·lat a la responsabilitat de cadascú per voler saber què passa: "Hi ha estudis i informes publicats, qui no sap què passa és perquè no ho vol saber".