Internacional 08/04/2016

Atenes i els creditors acorden més retallades per un nou rescat

Grècia va viure ahir una vaga del sector públic contra les reformes a què s’ha compromès el govern de Syriza a canvi del tercer rescat

Cristina Mas
2 min
Membres del sindicat comunista PAME porten pancartes durant la vaga convocada ahir pel sindicat del sector públic, a Atenes.

Enviada especial a AtenesEl país en la primera línia de la crisi dels refugiats està en bancarrota. Grècia va viure ahir una vaga del sector públic contra les reformes a què s’ha compromès el govern de Syriza a canvi del tercer rescat, i que plouen sobre mullat en una població que ja ha patit cinc anys de retallades. A la taula del primer ministre, Alexis Tsipras, hi ha quatre grans carpetes: la de la reforma de la Seguretat Social -que inclou dràstiques retallades a les pensions-, la de la pujada dels impostos, la de les retallades en els drets laborals i la de l’agenda de privatitzacions.

“El govern està expulsant els migrants i refugiats i sembla que ara ens vulgui fer fora també als joves. Amb la reforma de les pensions és impossible que tinguem una mínima cobertura si ens posem malalts”, lamentava ahir a la plaça Sintagma d’Atenes Jenny Prifti, de 28 anys, que va haver d’abandonar els estudis de disseny per posar-se a treballar. Dimecres el ministre d’Economia, Euclid Tsakalotos, va explicar els acords amb l’última missió de la quadriga (la nova troica : la Unió Europea, el Mecanisme Europeu d’Estabilitat, el BCE i l’FMI): Grècia haurà de fer retallades per valor de l’1% del PIB en les pensions, recuperar un altre punt apujant l’IVA i un altre més amb “mesures fiscals suplementàries”. El Parlament grec haurà de donar llum verda a les retallades, i només així s’alliberarà el pròxim tram del rescat, de 5.700 milions d’euros.

Dos acords

Tsakalotos va suggerir que potser s’hauran de firmar dos acords: un amb els creditors europeus i l’altre amb l’FMI. L’organisme amb seu a Washington fa anys que és crític amb les receptes aplicades a Grècia i reclama austeritat i, alhora, un alleujament del deute. A Brussel·les i Berlín no volen ni sentir a parlar d’una reestructuració. Si és així, quedaran blanc sobre negre unes discrepàncies que han marcat la polèmica a Atenes en l’útlima setmana: la filtració per Wikileaks del contingut d’una presumpta videoconferència entre el responsable de l’FMI a Europa, Poul Thomsen, i la cap de la missió de l’organisme a Grècia. En el document filtrat argumenten que Grècia hauria d’assolir un superàvit del 3,5% el 2018. És a dir, que Tsipras retalli entre 7.500 i 9.000 milions, en lloc dels 1.800 que preveu i els 5.500 que reclama la Comissió Europea. Suggereixen també pressionar la cancellera Angela Merkel, reticent a acceptar la condonació del deute, utilitzant la crisi dels refugiats.

stats