Assassinat un periodista que lluitava contra la propagació de l'Ebola al Congo

El brot ha matat 2.183 persones d'ençà es va declarar fa 15 mesos a l'est del país africà

Poc després d'haver conduït un programa pedagògic per evitar la propagació de l'Ebola, un grup d'homes va assassinar a casa seva Papy Mahamba Mumbere, un periodista d'una ràdio comunitària a la regió més castigada de la República Democràtica del Congo pel brot del virus, que d'ençà que es va declarar l'1 d'agost del 2018 ja ha matat 2.183 persones, segons les últimes dades de l'OMS de l'1 de novembre.

Mumbere va morir per les ganivetades d'un grup d'homes no identificats que portaven navalles i ganivets que van irrompre al seu domicili particular, a la regió d'Ituri. Després d'haver mutilat el periodista, els assaltants van ferir també la seva dona abans d'incendiar la casa", ha indicat l'Observatori de la Llibertat de Premsa de l'Àfrica (OLPA).

L'informador era un activista a favor de les campanyes de vacunació per frenar el virus de l'Ebola al país, que ja és el segon brot més mortífer després del que va assotar l'Àfrica Occidental el 2015. De moment, la investigació no deixa clar el motiu de l'assassinat de Mumbere, de si els seus agressors van actuar en contra de la seva feina a la ràdio comunitària o com a agent comunitari de la lluita contra l'Ebola.

De fet, els sanitaris i els líders comunitaris que col·laboren amb el govern congolès per evitar que el virus continuï la seva propagació són sovint objectius d'atacs per les reticències que crea encara ara l'Ebola entre alguns sectors de la població. De fet, algunes de les petites ràdios que s'havien involucrat en programes oficials per donar consells a través dels seus programes sobre mesures bàsiques de prevenció i sensibilització ciutadana han decidit interrompre aquestes emissions per evitar problemes.

Les regions afectades per l'actual brot, que ha afectat més de 3.200 persones, pateixen una violència estructural a causa del control que exerceixen diverses bandes armades pel control del territori i sobretot dels minerals, que surten il·legalment del país o amb la connivència de l'exèrcit i la policia cap a la Xina com a peces bàsiques per a la fabricació d'aparells electrònics.

A més, entre algunes capes de la societat hi ha certa desconfiança cap al personal sanitari, a qui acusen falsament i sense proves que hagin importat el virus de l'Ebola o que a través de les vacunes introdueixin malalties.

Aquest comportament contra la vacunació i les mesures de control del virus fa que erradicar l'Ebola sigui tan difícil després de més d'un any actiu. L'OMS ha detectat una reducció notable dels casos declarats setmanalment però, tot i així, ha decidit mantenir fins a principis de l'any vinent la declaració de l'emergència internacional, tot i que no s'han establert restriccions frontereres per no fomentar el pas d'eventuals persones malaltes per punts fronterers il·legals.

L'Ebola es transmet a través del contacte directe amb la sang i els fluids corporals contaminats, provoca febre hemorràgica i dolors en articulacions. Amb un període d'incubació d'entre els 2 i 21 dies, el virus només s'encomana quan els símptomes són evidents i es calcula que els testicles i el semen conserven la càrrega viral fins a sis mesos.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF