Angola tanca 40 anys de poder absolut de Dos Santos

João Lourenço, actual president, es converteix en el nou home fort del país, una potència petroliera

Angola ha donat per acabada aquest dissabte l'era de José Eduardo dos Santos, el totpoderós líder que ha controlat –amb la seva família– el país en les últimes quatre dècades. Un any després de deixar la presidència d'aquesta antiga colònia portuguesa a l'Àfrica, Dos Santos ha abandonat també el màxim càrrec del Moviment Popular d'Alliberament d'Angola (MPLA), l'únic partit governant des de la independència del país el 1975. La cessió ha estat en favor de João Lourenço, que ja el va succeir el setembre de l'any passat com a president.

"Avui em llevo per lliurar el testimoni al company João Lourenço", ha afirmat en un discurs Dos Santos davant els 2.591 delegats del MPLA reunits a Luanda, la capital del país, en què ha assumit "errors" comesos durant el seu llarg mandat, en què Angola es va convertir en un dels principals exportadors de petroli gràcies al descobriment de riques reserves, tot i que sense que la riquesa hagi estat ben distribuïda. Com en la Guinea Equatorial de Teodoro Obiang, el país és un dels més desiguals del món, amb una classe dominant, controlada pels Dos Santos, i el gruix de població, ocupada en l'agricultura sobrevivint en condicions de pobresa extrema.

Angola, en nom del poble

Dos Santos, de 76 anys, posa fi a 39 anys de control ferri al capdavant del MPLA, que també va ser l'"etern president" d'Angola fins a l'any passat al capdavant d'un govern esquitxat per casos de corrupció i nepotisme. En aquest últim any Lourenço i Dos Santos han mantingut un pols que ha sorprès els analistes, ja que el nou president ha actuat des del primer moment marcant un perfil propi, fins al punt que ha fet canvis en l'estructura de l'estat, com ara destituir la filla del seu antecessor, Isabel dos Santos, considerada la dona més rica de l'Àfrica, com a presidenta de la petroliera estatal Sonangol, així com a diversos dels seus fills de diferents càrrecs públics. Uns altres dels punts de fricció van ser el cessament dels caps de la policia i dels serveis d'espionatge i la retirada d'un pla de compra de cotxes de luxe per als diputats.

Lourenço s'ha presentat en aquest primer any de mandat com un president que vol posar fi als monopolis i fer net de la corrupció que travessa l'estat i que, en part, és responsable de la caiguda de l'economia, centrada bàsicament en el petroli.

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF