IMMIGRACIÓ

Almenys 200 morts en la ruta de l’Àfrica a les Canàries

Els acords d’Espanya i la UE amb el Marroc han reobert una ruta més perillosa

Almenys 200 persones s’han ofegat a l’Atlàntic aquests últims dies intentant arribar de l’Àfrica occidental a les illes Canàries. Segons va confirmar dijous l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), una pastera en què viatjaven 200 persones es va enfonsar després d’incendiar-se davant les costes del Senegal el 24 d’octubre i només hi va haver 49 supervivents. Va ser el pitjor desastre de l’any en aquesta ruta, al qual es va sumar dijous el naufragi d’una piragua tradicional de pesca davant les coses del Senegal, que va deixar 50 morts més: als supervivents els van portar fins a terra guardacostes mauritans.

“És una de les rutes migratòries més perilloses del món”, recorda en una conversa telefònica des de les Canàries Txema Santana, portaveu de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Segons l’OIM aquest any hi ha constància de 390 morts i centenars de desapareguts: persones que se sap que van salpar de l’Àfrica i no van arribar mai al seu destí. “Però és l’única ruta activa ara per arribar a Espanya”, explica. Les precàries embarcacions han de superar una distància de fins a 400 quilòmetres i naveguen allunyades de la costa per esquivar la vigilància. I les aigües de l’Atlàntic són més perilloses que les del Mediterrani.

L’augment de la vigilància a l’estret de Gibraltar i el mar d’Alborán amb els acords de control migratori signats per Espanya i el Marroc, juntament amb la intensificació de la guerra civil a Líbia, han tancat les rutes que havien funcionat els últims anys i han empès els migrants a un camí molt més llarg i mortal.

“Els acords entre Espanya i el Marroc inclouen també desplaçar la gent cap al sud del país, per allunyar los de les fronteres europees. Això volia dir portar-los al Sàhara occidental, davant de les Canàries”, explica el portaveu de CEAR. Sistemàticament, els últims anys, com ha pogut comprovar l’ARA, la policia marroquina ha traslladat per la força els migrants subsaharians cap al sud, una política que ha sigut beneïda i finançada pels acords d’externalització de fronteres de la UE.

Canvis en el perfils

“La ruta de les Canàries ha estat activa des de fa 26 anys. Des de finals del 2019 veiem arribar gent sobretot desplaçada al sud del Marroc, una mitjana de 18 persones diàries. Al març va baixar una mica amb la pandèmia, fins al juny. El contingent majoritari aleshores era gent de Mali, un país en conflicte i durament afectat per la desertització. A partir de l’agost es van incrementar les arribades i al setembre hem arribat a les 75 diàries. Esperem que l’octubre acabi amb més de 150”, apunta Santana.

“Hem detectat nous perfils, sobretot marroquins i senegalesos que s’han quedat sense feina i sense alternatives de vida a causa de la pandèmia: s’han quedat sense res”, afegeix.

L’augment de les arribades ha saturat l’estructura d’acollida a les illes. A falta d’una xarxa d’acollida estable a les Canàries, s’han activat poliesportius, naus industrials i hotels buits per la crisi. Al moll d’Arguineguín s’han arribat a acumular 1.500 persones dormint a la intempèrie. “És una situació dantesca”, denuncia Santana. Però no l’hem vista, perquè la policia no hi deixa accedir els fotògrafs. “Espanya està utilitzant les Canàries com una presó a cel obert per evitar que la gent pugui continuar el seu camí cap a Europa”, alerta.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF