GUERRA AL SAHEL
Internacional 20/01/2013

Algèria liquida el segrest

Adam Nossiter
3 min
FINAL DRAMÀTIC 
 Les televisions van emetre ahir les primeres imatges de l'assalt militar a la planta d'In Amenas, on els ostatges alçaven les mans.

THE NEW YORK TIMES / BAMAKOLa crisi dels ostatges al desert algerià semblava que arribava a un final sagnant ahir, quan l'agència oficial de notícies informava que l'exèrcit havia fet l'assalt final sobre el jaciment de gas pres per militants islamistes. Onze segrestadors morien en l'assalt, però només després d'haver executat set ostatges. El balanç oficial des de l'inici del segrest, dimecres, era de 23 ostatges i 32 segrestadors morts. El Regne Unit va alertar, però, que no tenia notícies de cinc ciutadans britànics.

"En principi, tot ha acabat", va dir un alt funcionari del govern d'Alger. Va afegir que les forces de seguretat estaven "fent neteja" per assegurar-se que no quedaven segrestadors amagats al complex industrial, que està en fase d'expansió. La companyia petroliera estatal algeriana Sonatrach assegurava ahir que els atacants havien minat les instal·lacions.

Philip Hammond, el secretari britànic de Defensa, va confirmar en roda de premsa a Londres que l'operació militar algeriana s'havia acabat, però va considerar la pèrdua de vides des de l'inici de la crisi "atroç i inacceptable". El secretari de Defensa nord-americà, Leon Panetta, que compareixia al seu costat, va dir que encara no tenia informació fiable sobre el destí dels nord-americans que havien estat segrestats a la instal·lació.

Les autoritats locals no han aclarit les nacionalitats dels ostatges morts. Abans de l'assalt de dissabte s'havien identificat una víctima francesa, un nord-americà, un britànic, un romanès i diversos algerians. BP va alertar que no sabia res de quatre dels 18 treballadors que continuaven a la planta.

Algèria va aclarir que era difícil determinar el balanç final. "Hi ha cadàvers que estan totalment cremats", va assegurar un funcionari, i va afegir que les tasques d'identificació seran complicades.

Si es confirma que l'exèrcit algerià ha acabat amb tots els segrestadors seria la fi d'un setge de quatre dies, amb centenars d'ostatges i desenes de segrestadors implicats. Diversos governs occidentals han criticat la duresa de les forces de seguretat algerianes, que han causat un nombre indeterminat de morts entre els ostatges, a més dels que van ser executats pels segrestadors, que poden estar vinculats a Al-Qaida.

Un algerià que va aconseguir escapar-se va dir a la cadena France 24 que els segrestadors van reivindicar la seva actuació "en nom de l'islam, per ensenyar què és l'islam als nord-americans" i van executar immediatament cinc ostatges. Els jihadistes que van reivindicar el segrest van dir que era una represàlia per la intervenció militar francesa a Mali.

Algèria es defensa

Alger ha rebutjat les crítiques a l'estratègia de resoldre la crisi pel seu compte dient que tenen anys d'experiència en la gestió d'atacs terroristes. També nega haver pres la iniciativa de l'atac i assegura que es va limitar a impedir que els segrestadors sortissin de la planta enduent-se ostatges. Però un alt càrrec va reconèixer ahir al matí que l'atac era d'una magnitud i una complexitat sense precedents. "Ha estat una acció multinacional. Aquests no són algerians. Han vingut de tot arreu: Tunísia, Egipte, Mauritània... Mai ens hem enfrontat a una agressió d'aquesta magnitud", va assegurar. Alguns dels ostatges que van poder fugir han confirmat que els segrestadors no eren d'Algèria, però els mateixos assaltants van identificar Mokhtar Belmokhtar -que s'havia escindit d'Al-Qaida del Magrib Islàmic- com a cervell de l'operació.

Però la descaradura de l'assalt -desenes de combatents atacant una de les instal·lacions productores de gas més potents del país- qüestiona l'estratègia de seguretat de què tant s'ha vantat Alger per lluitar contra els grups islamistes que viuen al desert del sud del país, prop de la frontera amb Mali. Algèria s'ha limitat a fer de tap amb aquestes organitzacions, empenyent-les cap a Mali, i a colpejar-les de manera salvatge quan intenten un atac a l'interior del país. Fins ara havia funcionat, i la seva gran producció de gas i petroli, una font vital d'ingressos per a l'estat, havia estat protegida.

Però després d'aquest episodi Algèria haurà de repensar la seva estratègia i adoptar un plantejament més frontal contra els islamistes. Un alt càrrec del govern ho reconeixia ahir: "Ja no es tracta només de nosaltres, això té implicacions internacionals". El resultat es pot veure com una victòria per als islamistes, que han aconseguit els seus objectius de sempre: matar molts occidentals i atacar els estats que, com Algèria, els han posat a la llista negra. Divendres van amenaçar a través d'un portal de Mauritània amb més atacs al país.

stats