Alemanya vol empresonar els refugiats que hagin de ser deportats

L'objectiu és evitar que les persones puguin escapar-se del procés de deportació

Han passat quatre anys i molts de girs polítics d'ençà que, el 2015, la canceller alemanya, Angela Merkel, va anunciar que obria les fronteres d’Alemanya a centenars de milers de refugiats que, fugint principalment de Síria o l’Afganistan, volien establir-se al país germànic. Va ser un miratge. Progressivament, la política migratòria de Berlín, igual que l’europea, s’ha anat tancat a la immigració fins al punt que avui rebre asil a Alemanya és pràcticament impossible. Aquest dimecres s'ha fet un pas més.

El govern ha aprovat un projecte de llei per facilitar l’expulsió dels refugiats la petició d’asil dels quals hagi sigut refusada. Per fer-ho, la llei inclou retenir a la presó aquelles persones que estiguin a punt de ser deportades per evitar que puguin escapar-se de l’ordre de deportació. Ras i curt, se’ls empresonaria durant un període de temps per assegurar que les autoritats puguin fer-los fora del país.

El paquet de mesures l'ha impulsat el ministre de l’Interior, Horst Seehofer, i ha generat controvèrsia al si de la gran coalició entre conservadors i socialdemòcrates. Seehofer, de la Unió Social Cristiana (CSU) i representant de l’ala més dretana del bloc conservador de la cancellera Merkel, ha anomenat el projecte “llei per a un retorn ordenat”. La llei també preveu reduir fins al mínim les prestacions d’aquells refugiats anteriorment registrat en altres països de la UE i que ara siguin a Alemanya.

Casos sense resoldre

Tal com va detallar l’executiu, a part d’aquestes mesures, "la llei per a un retorn ordenat" preveu agilitzar la incorporació al mercat laboral d’aquelles persones a qui sí que se’ls hagi aprovat l’asil i que estiguin capacitades per treballar. D'altra banda, la mesura també planteja ampliar el període actual per analitzar aquestes peticions d’asil, que és d’uns tres anys i que s’allargaria fins a cinc.

Actualment, i segons xifres del ministeri de l’Interior, hi ha uns 700.000 refugiats, registrats com a tals entre el 2015 i el 2017, la sol·licitud d’asil dels quals encara està pendent d’una decisió definitiva. Mentrestant, el nombre de peticions d’asil que encara estan per resoldre i qualificar és més del doble: al voltant d’un milió i mig de persones continuen esperant que s’iniciïn els tràmits del seu cas.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF