Alabama aprova un projecte de llei que prohibeix l'avortament fins i tot en cas de violació
La norma desafia la legalització del 1973 de la interrupció voluntària de l'embaràs als Estats Units
BarcelonaEl Senat de l'estat nord-americà d'Alabama, de majoria republicana, ha aprovat aquesta nit una llei que prohibeix l'avortament i qualifica de delicte qui el practiqui en qualsevol estadi de l'embaràs. La mesura, la més restrictiva que s'ha aprovat fins ara als Estats Units, només preveu que es pugui avortar quan l'embaràs posa en greu risc la salut de la mare. Els senadors van rebutjar una esmena demòcrata que preveia excepcions en cas de violació o d'incest. La llei preveu penes d'entre 10 i 99 anys de presó per als metges que practiquin un avortament i, en canvi, no estableix càstigs per a la dona.
La llei, aprovada per 25 vots a 6, encara l'ha de signar la governadora republicana Kay Ivey, que no s'hi ha pronunciat. La mesura no entrarà immediatament en vigor perquè és inconstitucional, però els seus partidaris la veuen com un instrument per obrir una batalla legal als Estats Units que arribi fins al Suprem i desafiï la llei del 1973 que va legalitzar la interrupció voluntària de l'embaràs.
"No sou vosaltres qui heu de criar aquesta criatura. No sou vosaltres qui l'heu de gestar. No sou vosaltres qui l'heu de mantenir. No heu de fer res per aquesta criatura, però vosaltres voleu decidir en lloc de la dona", va dir en un tens debat de quatre hores la senadora demòcrata Vivian Davis Figures. En un intent de bloquejar la llei, els demòcrates van presentar mocions perquè l'estat ampliés el programa de cobertura sanitària de Medicaid, es fes càrrec de les despeses de les criatures o es prohibissin les vasectomies. Totes es van rebutjar.
Campanya republicana
Cap estat nord-americà havia arribat tan lluny en la prohibició de l'exercici del dret al propi cos. La veïna Geòrgia es va convertir la setmana passada en el quart estat que aprova l'anomenada 'llei del primer batec', que prohibeix l'avortament després de les sis setmanes de gestació. Tot plegat és una estratègia dels republicans per arribar al Suprem i abolir la legalització a escala nacional, del 1973, que preveu que una dona pugui avortar mentre el fetus no pugui sobreviure fora del seu ventre. Els conservadors esperen que la nova majoria de jutges que els són favorables al Suprem, des de la incorporació de Neil Gorsuch i Brett Kavanaugh sota el mandat de Donald Trump, els permeti canviar la llei.
La Unió Americana per a les Llibertats Civils (ACLU) ja ha anunciat que presentaria un recurs contra el projecte de llei, que considera inconstitucional per "protegir el dret de totes les dones a decidir sobre la seva salut, el seu cos i el seu futur". L'entitat considera que el projecte no arribarà a ser una realitat i que l'avortament "continuarà sent un procediment mèdic legal i segur en totes les clíniques d'Alabama". L'associació Advocats per una Paternitat Planificada també ha anunciat que "comença la lluita per les nostres vides".
Els partidaris de la llei recorren a arguments religiosos: "Quan Déu crea la vida, aquest miracle de la vida dins el ventre d'una dona, no és el nostre paper com a humans d'extingir-la", ha dit el senador republicà Clyde Chambliss. Han argumentat el seu rebuig a l'excepció per violació explicant que volen una prohibició clara per fer la batalla legal i que les excepcions contradiuen el principi que una criatura no nascuda és un ésser humà. Els detractors de la mesura alerten que la batalla legal per una mesura clarament inconstitucional costarà milions d'euros als contribuents, en un estat que té l'educació pública en fallida. També temen una fuga de metges de l'estat, que ja té una elevada taxa de mortalitat infantil.
