ESTATS UNITS

Alabama aprova la castració química als pederastes

Els condemnats hauran de pagar el tractament, que començarà un mes abans de sortir en llibertat

Els pederastes sentenciats a l’estat nord-americà d’Alabama per crims sexuals contra menors de 13 anys hauran de sotmetre’s a la castració química des d’un mes abans de sortir en llibertat condicional. El tractament mèdic l’haurà de pagar el mateix condemnat i es prolongarà “fins que un jutjat determini que ja no és necessari”. “Aquest és un pas per protegir els nens d’Alabama”, va dir la governadora de l’estat, la republicana Kay Ivey, després de signar dilluns aquesta llei, aprovada el mes anterior per les dues cambres de l’estat. La norma, de fet, va ser aprovada per una unanimitat de 27 vots (i diversos absents) al Senat i amb una àmplia majoria de 72 vots (16 en contra i 11 abstencions) a la cambra baixa d’aquest estat conservador del sud dels Estats Units.

La castració química consisteix en l’administració de substàncies que inhibeixen la libido. Són medicaments que, “com el medroxyprogesterone, redueixen, inhibeixen o bloquegen la producció de testosterona”, segons detalla la mateixa llei. Aquests tipus de tractaments poden produir efectes secundaris com canvis d’humor, depressió i ansietat, però també osteoporosi i un augment del risc de patir malalties cardiovasculars. La medicació no té un efecte permanent, sinó que els efectes desapareixen quan es deixa de subministrar el fàrmac.

Els condemnats en llibertat condicional “poden escollir aturar el tractament en qualsevol moment i no ser forçats a rebre’l”, però aquest rebuig “constituirà una violació de la seva llibertat condicional i hauran de ser posats immediatament sota custòdia” de les autoritats “durant la resta de la seva sentència”, especifica la nova llei d’Alabama.

“Està clar que la llei genera seriosos dubtes perquè és un tractament mèdic involuntari i una vulneració del consentiment informat, el dret a la privacitat, a més de ser un càstig cruel i inusual”, afirma Randall Marshall, director executiu de l’Associació per les Llibertats Civils (ACLU), en una declaració remesa a l’ARA. Per a l’activista, aquest tipus de condemnes suposen “un retorn a l’edat fosca”. “Aquest tipus de càstigs per aquests delictes han existit al llarg de la història, però a mesura que avançàvem en la il·lustració en la justícia criminal, ens hem allunyat d’aquestes pràctiques”, assegura. En tot cas, però, la signatura de la governadora Ivey converteix la norma en llei a l’estat d’Alabama i “només podrà ser recorreguda quan es posi en pràctica de manera efectiva, ordenada per un jutge”, explica el líder de l’ACLU a l’estat.

El promotor de la llei, el republicà Steve Hurst, en canvi, assegura que moltes víctimes d’abusos sexuals li han transmès el seu agraïment amb “trucades i correus, no només d’Alamaba sinó d’arreu del món”, va dir a la premsa local.

Però Alabama no és l’únic estat que preveu la castració química per als pederastes convictes. Califòrnia va ser el primer estat dels EUA a aprovar aquesta mesura, amb una llei que fa obligatori el tractament químic per als reincidents a partir d’una segona condemna per crims sexuals contra menors. Florida té una llei quasi idèntica a aquesta, i altres estats nord-americans, com Geòrgia, Iowa, Louisiana, Montana, Oregon, Texas i Wisconsin, també mencionen la castració química en la seva legislació, tot i que rarament l’han posada en pràctica.

Polèmiques arreu del món

Però la castració química com a mesura punitiva per a violadors i pederastes és un tema polèmic arreu del món. Amnistia Internacional (AI) ha denunciat aquesta pràctica com a “inhumana” i ha cridat alguns governs a aturar-ne l’ús, com ara a Indonèsia. “La castració química forçada és una violació de la prohibició de la tortura i altres tractaments cruels i inhumans”, deia fa un temps el representant d’AI al país, Papang Hidayat. Indonèsia va aprovar el 2016 una llei que preveu també la castració química com a mètode de càstig per als pederastes. Només Corea del Sud, Rússia, Moldàvia i Estònia tenen lleis similars, però en alguns països la castració química és una opció voluntària que permet als presos reduir el seu temps de condemna, com a l’Argentina i al Regne Unit.

A Catalunya, el debat es va posar sobre la taula l’any 2013 quan Alejandro Martínez Singul, conegut com el segon violador de l’Eixample, va acceptar voluntàriament sotmetre’s a un tractament de castració química després de passar tres anys i nou mesos a la presó.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF