Internacional 14/01/2018

Activistes sirians denuncien el primer atac químic del 2018

Sis dones i una criatura van haver de ser ateses per asfíxia a Guta

Cristina Mas
3 min
Nens en un carrer de Duma, poc després d’un bombardeig, aquesta setmana.

BarcelonaL’aviació siriana ha trigat 13 dies a perpetrar el primer atac de l’any amb armes químiques contra població civil. Segons van denunciar ahir activistes opositors, el barri de Guta Est -el districte de la ciutat de Duma, a la perifèria de Damasc, sota control rebel- va ser objecte d’un atac amb tres míssils terra-terra carregats amb gas clor. “Van caure al front oest i el gas es va escampar pels barris occidentals. Tot feia pudor de clor: el mateix que fan les pastilles per a les piscines”, explicava per WhatsApp a aquest diari Firas Abdallah, un activista del barri.

Un infermer explicava en un vídeo difós a les xarxes socials que els pacients van arribar poc després de les sis de la matinada al centre mèdic amb símptomes d’asfíxia i mareig. Tots es van recuperar després de rebre tractament amb oxigen. El doctor Fayez Orabi, que treballa en un altre hospital, explica: “La situació a Guta és molt difícil després de tants anys de setge, que afecten l’alimentació i els hospitals. El règim d’Al-Assad va iniciar una ofensiva fa dues setmanes amb tot l’armament que pot contra els civils. Tenim uns 800 ferits, la meitat dels quals són dones, criatures i gent gran, i uns 200 morts. Soc l’únic traumatòleg que queda aquí i he vist centenars de casos d’amputacions. Moltes criatures s’han quedat cegues. No tinc paraules”.

La societat mèdica sírio-americana SAMS ha comptabilitzat més de 200 atacs químics des de l’inici de la guerra a Síria, 14 dels quals l’any passat, però el règim de Baixar al-Assad nega haver fet servir aquest armament prohibit. El 2013 Al-Assad va acceptar un acord, per mediació russa, en què es comprometia a lliurar el seu arsenal químic després de la massacre, a la mateixa Guta, que va deixar centenars de morts i que va suposar creuar el límit que l’aleshores president nord-americà Barack Obama havia fixat com a “línia vermella”.

Ofensiva

Dimecres, l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans va denunciar la intensificació en els últims dies dels bombardejos aeris i d’artilleria de l’exèrcit sirià i el seu aliat rus a Guta, que han deixat almenys 85 morts. “A Guta Est, on el setge ha causat una catàstrofe humanitària, les zones residencials són atacades dia i nit per terra i aire, la qual cosa obliga la població civil a refugiar-se als soterranis”, apuntava el comissionat en un comunicat. “La situació a Guta és desastrosa, patim bombardejos cada dia en tots els fronts perquè el règim intenta aïllar-nos de la resta de focus de resistència”, explica Abdallah. A més, el règim sirià utilitza la fam com a arma de guerra per doblegar la població rebel. Un informe de l’ONU del novembre constatava que, a causa del bloqueig, hi ha gent que sobreviu de les deixalles.

El barri, on malviuen unes 400.000 persones, és un dels últims focus de resistència contra Al-Assad i té una ubicació estratègica des d’on els grups armats opositors, la majoria de matriu islamista, poden atacar la capital, a 15 quilòmetres.

“Aquest és un atac químic més en la llista de 200 que hi ha hagut en el forat de merda que és el meu país -diu Mohamed Katoub, de SAMS, referint-se a l’últim estirabot de Donald Trump sobre la immigració-. Això ens passa perquè, en un país que no és un forat de merda, al seu president de merda li és igual”.

stats