Merkel i Schulz posen la primera pedra de la nova Gran Coalició

Els dos líders accepten fer renúncies per temor que el nou partit d'ultradreta guanyi més suport

La unió conservadora d'Angela Merkel i els socialdemòcrates encapçalats per Martin Schulz han posat la primera pedra d'una nova Gran Coalició: un principi d'acord plasmat en un document de 28 pàgines. Així ho van anunciar ahir la cancellera interina, el president de l'SPD i Horst Seehofer, líder dels socialcristians bavaresos de la CSU, després de més de 24 hores de dures negociacions a la seu del Partit Socialdemòcrata alemany a Berlín.

Això no significa que Alemanya ja tingui un nou govern federal assegurat, però almenys els tres partits implicats en les converses tenen un marc amb què poder continuar negociant amb línies vermelles ben marcades. Acaben així, de moment, amb el bloqueig polític que patia el país des de feia setmanes.

"Com a socialdemòcrates, ens hem proposat mantenir unida la societat en un moment de divisions mitjançant el principi de la solidaritat", va dir ahir Martin Schulz, que va ser el primer dels tres dirigents a intervenir davant els mitjans de comunicació. L'SPD ha forçat al màxim les negociacions amb els conservadors per intentar marcar més l'accent social a un possible nou govern amb Merkel. I és que els socialdemòcrates de Schulz, que van obtenir a les últimes eleccions federals el pitjor resultat de la seva història (20,5% dels vots) com a partit de la República Federal, ho tindran molt difícil per no sortir damnificats electoralment d'aquesta nova Gran Coalició. L'ombra de la insignificança política amenaça l'SPD.

Els socialdemòcrates aconsegueixen que Merkel faci algunes concessions (més diners públics per a pensions, més ajudes econòmiques per a les famílies i promeses d'inversió en educació i infraestructures), però fracassen en l'intent d'unificar un sistema de salut profundament dividit entre caixes de salut públiques i privades, i també en la introducció d'un impost a grans fortunes amb què finançar més polítiques socials.

L'SPD, per tant, difícilment es pot presentar com el guanyador del primer round negociador amb els conservadors. La cúpula socialdemòcrata sembla acceptar entrar en una Gran Coalició només per evitar unes noves eleccions que, probablement, suposarien un resultat electoral pitjor que el del 24 de setembre passat. Lluny queden les promeses socialdemòcrates fetes la mateixa nit dels comicis, quan Schulz va negar amb rotunditat la possibilitat d'un nou govern amb Merkel.

Límit per a refugiats

"Aquest document no és superficial, sinó que expressa que treballem seriosament aquesta legislatura per aconseguir les condicions que ens permetin viure bé a Alemanya d'aquí deu o quinze anys", va dir ahir Merkel per justificar el contingut del preacord de govern, que conté continguts que la cancellera conservadora es negava a acceptar fa tan sols uns mesos.

El nom del jove partit ultradretà AfD (Alternativa per Alemanya) no apareix en cap moment al principi d'acord presentat ahir a Berlín, però la seva forta entrada al Bundestag (12,5% dels vots) en les eleccions del 24 de setembre es pot llegir entre les línies del document. AfD és, no en va, la tercera força al Parlament federal alemany, amb el 12,5% dels vots, i encapçalarà l'oposició parlamentària si la nova Gran Coalició s'acaba convertint en realitat. Tot un cop simbòlic per a un país amb una història moderna marcada a foc pel fosc capítol del nacionalsocialisme. Però AfD amenaça de continuar desgastant la unió conservadora de Merkel per la dreta, i això ha obligat la cancellera en funcions a acceptar punts que fa un any encara rebutjava.

El límit per a refugiats i immigrants extracomunitaris n'és un. El document acordat per la CDU-CSU i l'SPD preveu fixar un límit anual d'entre 180.000 i 220.000 persones, una demanda que fa temps que feien els socialcristians bavaresos i que Merkel havia rebutjat repetidament. Tot i així, era evident que aquest límit era una condició innegociable per a la CSU.

El partit germà del de Merkel a Baviera afronta unes eleccions regionals previstes per a la tardor d'aquest mateix any. Les enquestes atorguen el pitjor resultat de la seva història a la CSU i, sobretot, apunten a l'entrada d'AfD al Parlament de l'estat lliure amb un resultat de dos dígits. Amb el límit anual a l'entrada de refugiats damunt la taula, la CSU intentarà recuperar una part del vot perdut en favor dels ultradretans.

L'allargada ombra ultra també queda en evidència al principi d'acord de govern per la restricció del dret de reunificació familiar de refugiats que ja viuen a Alemanya, i per la promesa de crear 15.000 places més de policia per defensar "l'estat de dret". Tots dos punts han format part de l'agenda política d'AfD, què està sent parcialment assumida pels principals partits del país.

Aquesta primera pedra per a la formació de la tercera Gran Coalició en quatre legislatures té encara un llarg camí al davant si es vol convertir en l'edifici del nou govern federal. El 21 de gener, l'SPD celebrarà un congrés extraordinari a Bonn. Les bases hauran de donar aleshores llum verda al principi d'acord presentat ahir a Berlín i, per tant, via lliure a l'inici efectiu de les negociacions per a un pacte de govern definitiu.

Una vegada la CDU, la CSU i l'SPD tanquin un acord per governar, la cúpula socialdemòcrata tornarà a consultar les seves bases, entre les quals fa temps que creixen les resistències respecte a una Gran Coalició que es podria convertir en la tomba electoral de l'SPD. Si les bases socialdemòcrates acaben acceptant definitivament l'acord, Alemanya podria tenir un nou govern federal cap a finals del mes de març. El camí que queda és, per tant, molt llarg i ple d'incògnites.

Les claus del principi de pacte per governar Alemanya

Pensions

Els socialdemòcrates de Martin Schulz volen donar a la pretesa Gran Coalició un marcat accent social. Per això exigeixen a Merkel més diners públics per a les pensions i més ajudes per a les famílies. L'educació i la sanitat també estan entre les prioritats de l'SPD, però s'hauran d'ajustar al ferri control pressupostari que reclama la CDU.

Immigració

L'auge d'AfD i les veus crítiques amb la política de refugiats de Merkel dins la seva pròpia formació han fet de la immigració un punt clau de les negociacions. El pacte final estableix un límit d'entre 180.000 i 220.000 immigrants extracomunitaris cada any. Però s'estableix que es respectarà la convenció de Ginebra i el dret individual a l'asil.

Impostos

El principi d'acord entre conservadors i socialdemòcrates no preveu cap pujada d'impostos. La proposta concreta de l'SPD de crear un impost per a les rendes més altes s'ha desestimat. Els dos partits també han acordat reduir gradualment l'impost de solidaritat, una partida pressupostària específica per als estats de l'Est.

Unió Europea

L'aposta pel projecte europeu era un dels punts de consens entre els dos partits. Tot i això, augmentar la despesa a la Unió Europea era una de les principals demandes del partit de Martin Schulz -antic president del Parlament Europeu-. Merkel ha acceptat la proposta i ampliarà la contribució alemanya a la UE.

Seguretat

Entre els acords a què van arribar la CDU-CSU i l'SPD n'hi ha un que envia un clar missatge en favor de la seguretat pública: els dos partits s'han compromès a obrir 15.000 noves places de policia a escala federal i regional, i 2.000 nous llocs de treball a l'administració de justícia per fer-la més àgil i eficient.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF