LondresVladimir Onokoi, consultor tècnic del grup Kalàixnikov, és un dels milers de professionals aplegats a mitjans de setembre a Londres, a la fira d’armament més important del món: el certamen bianual DSEI (Defence and Security Equipment International). La mítica companyia russa presentava l’exposició “d’armes curtes i llargues, d’armes civils i productes de defensa” més gran de tot el certamen, en paraules d’Onokoi. I l’estrella, esclar, no era cap altra que la nova versió del mític fusell d’assalt.
Com a la resta de visitants, com a aquest mateix cronista o com, sorprenentment, a nens de 10 anys -als quals no se’ls restringia l’entrada-, la DSEI permet conèixer, tocar i remenar aquesta mena de joguines mortíferes. Però despullant-lo de l’ús que té, Onokoy parlava amb to asèptic de les virtuts de l’AK Kalàixnikov 12 i de l’AK-15, l’arma tradicional de l’exèrcit rus. El primer amb un calibre de 5,45 i el segon amb un de 7,62, una velocitat de tir de 700 bales per minut i un abast efectiu de 800 a 1.000 metres, segons el model. A tots dos se’ls pot incorporar un visor làser, una de les novetats amb què s’ha modificat el disseny original del 2010.
No gaire lluny dels estands russos hi havia els de la companyia alemanya Heckler & Koch, que permetien conèixer una de les seves últimes aportacions al món de l’armament de dimensions petites: l’MP5, un subfusell automàtic de 2,5 quilos i d’un abast màxim de 200 metres.
Però DSEI no és una fira de joguines d’ús personal. S’hi pot trobar tota mena d’armament i s’hi fan o s’esbossen tractes comercials per valor de 42.000 milions d’euros entre els 54 països convidats.
