Afganistan: 20 anys de guerra per tornar a la casella de sortida

Els talibans conserven la seva estreta relació amb Al-Qaida

4 min
Soldats nord-americans fent guàrdia a l'aeroport internacional de Kabul

Barcelona“La nostra missió a l’Afganistan mai no va ser construir una democràcia, sinó evitar atacs terroristes contra sòl estatunidenc”, declarava dilluns el president nord-americà, Joe Biden. Un argument molt diferent del que havia esgrimit, el 7 d’octubre del 2001, el seu predecessor, George W. Bush, en el discurs televisat en què va anunciar la invasió del país per derrocar el règim talibà, en represàlia pels atemptats d’Al-Qaida als Estats Units l’11 de setembre del 2001: “Aquesta missió militar porta el nom de Llibertat Duradora. Defensem no només les nostres precioses llibertats, sinó també la llibertat de la gent, arreu, de viure i criar els seus fills sense por”.

En els vint anys que separen els dos discursos des de la Casa Blanca hi ha hagut desenes de milers de morts, s’han gastat bilions de dòlars i ara l’Afganistan s’aboca a tornar al punt de partida: els artífexs del règim de terror que l’exèrcit nord-americà i els seus socis van polvoritzar el 2001 són un altre cop amos i senyors.

Azita Rafaat, que va ser diputada al Parlament de Kabul entre el 2005 i el 2010, fins que es va haver d’exiliar amb les seves quatre filles a Suècia, agafa aire abans de respondre la pregunta de què li semblen les paraules de Biden. “Per primer cop un president dels Estats Units admet que aquesta guerra era només perquè els americans es protegissin: sempre parlaven de portar la democràcia i dels drets de les dones a l’Afganistan. Però, després de tanta sang vessada i tants esforços gastats, crec que és massa tard i és una manera de defugir la seva responsabilitat”, diu en una conversa per telèfon. “Estem tornant a la casella de sortida, ara tots tenim por de tornar als temps més foscos”, lamenta.

Marines de l'exercit del EUA a l'aeroport de Kabul

Sota els 'senyors de la guerra'

“Després de la caiguda dels talibans vam viure uns anys d’esperança: es va formar un nou govern, una nova Constitució… Molta gent va tornar a l'Afganistan i per primer cop les dones teníem una mica d’espai fora de casa. Però a partir del 2003 els Estats Units van centrar-se en l’Iraq i van lliurar el poder als senyors de la guerra, els mateixos homes que havien destruït el país [en la guerra posterior a la retirada de les tropes soviètiques, el 1989]. La corrupció era generalitzada i vam començar a perdre tot el que havíem aconseguit”, recorda l’exdiputada. ¿Com explicar la humiliació de la primera potència militar mundial i els seus aliats a l’Afganistan a què hem assistit aquesta setmana? Per a Rafaat, la resposta és clara: “Els Estats Units i també les potències europees van invertir molt en l’Afganistan, però tots els recursos es van dedicar a la guerra i mai es va tenir en compte ni la cultura ni l’estructura social afganesa”, critica. I afegeix: “A més, Washington va mantenir la seva aliança amb el Pakistan, que protegia els talibans dins el seu territori: però no hi ha hagut sancions contra Islamabad, com sí que han fet amb l’Iran”.

Soldats nord-americans preparant-se per a la batalla contra els talibans el 2001 a l'Afganistan.

Emparats en la por

Rifaat també vol deixar clar que la gran majoria del seu poble no combrega amb els talibans: “Diuen que la gent els dona suport perquè són paixtuns [l’ètnia majoritària] però les manifestacions antitalibanes que hem vist aquests últims dies són de paixtuns; l’únic suport social que tenen els talibans és la por i la falta d’un govern creïble als ulls de la gent. Després de tants anys de guerra, la gent només vol protecció”.

Si l’objectiu últim dels Estats Units i la coalició de 50 països que li van fer costat (inclosa Espanya) era evitar que l’Afganistan fos una base d’operacions des d’on Al-Qaida pogués atemptar arreu del món, tampoc no queda clar què passarà ara. “A finals del 2001, Al-Qaida havia pràcticament desaparegut: uns dos terços dels seus milicians estaven morts o empresonats, Bin Laden s’havia hagut d’amagar i havien perdut les seves bases, però després de la invasió de l’Iraq Al-Qaida va renéixer, i aquest cop al cor del Pròxim Orient, en una posició molt més central que la de l’Afganistan. I d’aquesta nova Al-Qaida va sorgir l’Estat Islàmic”, explica a l’ARA l’arabista Jean Pierre Filiu, professor de la facultat parisenca de Science Po. i un dels principals experts en jihadisme a Europa. “Davant el sorgiment de l’Estat Islàmic a Europa ens vam oblidar d’Al-Qaida, però no va deixar d’existir: al Sahel, al Iemen, a Síria i al mateix Afganistan”. Filiu destaca que “els talibans sempre han tingut uns vincles privilegiats amb Al-Qaida i els han mantingut fins avui: han combatut l’Estat Islàmic amb molta violència, però mai s’han enfrontat a Al-Qaida. La paradoxa és que després de vint anys d’aquesta guerra els talibans han recuperat el control del país i mantenen aquest estret vincle”.

Els soldats dels Estats Units saludant els seus companys afganesos a l'aeroport internacional de Kandahar el 2001.

La feblesa de l’imperi

La caòtica retirada nord-americana ha suposat també una humiliació per a la primera potència mundial que s’ha comparat amb la derrota del Vietnam. Com explica José Antonio Gurpegui, de l’Institut Franklin d’Estudis Nord-americans de la Universitat d’Alcalá, “per a l’exèrcit nord-americà suposa una pèrdua moral, un qüestionament del Pentàgon després de la mort de dos mil soldats estatunidencs i una despesa de dos bilions de dòlars". "Més enllà de l’exèrcit, ha sigut un bany de realitat per als nord-americans veure que no han sigut capaços de vèncer una força armada amb molts menys recursos”, afegeix. Gurpegui recorda que les relacions entre els Estats Units i els islamistes radicals afganesos es remunten als anys 80, en el combat contra la Unió Soviètica: “Reagan es va reunir amb els mujahidins [als quals anomenava “lluitadors de la llibertat”] quan combatien la invasió soviètica i Trump tenia previst convidar els talibans a Washington, però la mort d’un soldat nord-americà ho va impedir en l’últim minut”.

Cronologia de guerra de l'Afganistan

7 d’octubre de 2001

Menys d'un mes després dels atemptats perpetrats per Al-Qaida l'11 de setembre als Estats Units, Washington inicia la seva intervenció a l’Afganistan. L'exèrcit estatunidenc bombardeja el país i delega la invasió terrestre a faccions mujahidins, que són islamistes radicals i a les quals armen i financien.

Finals de novembre de 2001

Cau el règim talibà



Desembre 2001

Se celebra la conferència de Bonn, auspiciada per l’ONU, per formar un govern interí a l’Afganistan. Els Estats Units i la resta de la comunitat internacional accepten que les faccions muhidins entrin a formar part del govern i controlin els ministeris més importants

Gener de 2002

Països de l’OTAN, inclòs Espanya, hi envien tropes, inclòs Espanya


2004

Les tropes internacionals es concentren a Kabul (o sigui no es despleguen a la resta del país) fins al 2004, perquè els Estats Units van centrar el seu esforç militar en la guerra de l’Iraq a partir del 2003. A partir del 2004, les tropes internacionals es despleguen al nord i oest de l’Afganistan



2006

Les tropes internacionals es despleguen per fi al sud i est de l’Afganistan, que és on els talibans tenen el seu feu. Aleshores el moviment islamista ja havia guanyat força. Al sud i a l’est només es despleguen tropes dels Estats Units, Regne Unit, Canadà i Austràlia. La resta de països declinen anar a les zones més perilloses.


2009

Amb l’arribada de Barack Obama al poder, els Estats Units augmenten dràsticament els seus efectius a l’Afganistan i la resta de països fan el mateix. Fins a 150.000 militars estrangers són desplegats a l’Afganistan. L’augment de tropes suposa més baixes militars i l’opinió pública dels països amb tropes a l’Afganistan comencen a qüestionar la intervenció.


2011

Els Estats Units capturen i maten Osama Bin Laden al Pakistan. A partir d’aleshores es planteja la retirada. Els països amb tropes desplegades no poden acceptar continuar tenint tantes baixes.


Finals de 2014

Es retiren gairebé totes les tropes internacionals i queda un contingent residual d’uns 15.000 efectius, bàsicament nord-americans.

Febrer de 2020

El govern de Donald Trump signa en un acord de pau amb els talibans a Doha per retirar-se del país l’1 de maig del 2021. En l'acord els talibans es comprometen a un alto el foc, a evitar que l'Afganistan es converteixi en una base d'operacions per a grups terroristes que puguin suposar una amenaça per als Estats Units i els seus aliats i a obrir negociacions amb el govern afganès, que no juga cap paper en la negociació. Per la seva banda els Estats Units estableixen la retirada de totes les tropes internacionals en dues fases fins l'1 de maig de 2021, a retirar les sancions a alguns líders talibans i a posar en llibertat 5.000 presos del moviment.

Abril de 2021

Joe Biden endarrereix la retirada fins a l’11 de setembre de 2021

Maig del 2021

Els talibans inicien una gran ofensiva i comencen a guanyar terreny ràpidament.

15 d'agost de 2021

Els talibans es fan amb el control de Kabul sense resistència

stats