La fruita, millor despullada

BarcelonaUna ceba, una única i solitària ceba, en una safata de porexpan, embolcallada amb plàstic. O una papaia. O vuit grills de mandarina, col·locats en línia en una altra safata i embolcallats amb més plàstic. O uns tomàquets cherry. La llista de fruites i verdures que es venen amb plàstics no para de créixer i es fa omnipresent en botigues, supermercats, grans superfícies i, fins i tot, mercats, mentre les Nacions Unides alerten que l’any 2050 als oceans hi haurà més plàstics que peixos si la gent no deixa d’utilitzar els envasos d’un sol ús fabricats amb aquest material.

En un intent de combatre aquesta plaga, l’enginyera agrònoma Isabel Vicente, autora del blog La hipótesis Gaia, en el qual tracta diversos temes sobre el medi ambient, va decidir tirar endavant la campanya #DesnudaLaFruta, juntament amb Patricia Reina i Fernando Gómez, de la web Vivir sin plástico, per denunciar l’allau de plàstics -totalment prescindibles- a les botigues. “La campanya va començar després de constatar que és molt difícil evitar el plàstic quan compres fruita i verdura, sobretot en supermercats i grans superfícies, on els productes envasats són cada cop més habituals”, explica Vicente, i té per objectiu denunciar aquest ús indiscriminat del plàstic fent fotos i penjant-les a les xarxes socials amb el hashtag #DesnudaLaFruta.

La campanya va començar fa aproximadament un mes i els seus organitzadors asseguren que la resposta de la gent ha sigut “un èxit”. Les xarxes s’han omplert de fotografies de fruites i verdures plastificades i empaquetades, de l’Estat i de fora, que demostren que aquest hàbit està creixent en el comerç. Amb aquesta allau d’imatges els creadors de la campanya esperen pressionar les botigues i els supermercats perquè reflexionin sobre l’ús que fan del plàstic i conscienciar la gent sobre l’abús que se’n fa.

Més cars i més nocius

“El plàstic és un material molt resistent i que només es pot reciclar un número limitat de vegades, i en aquests casos s’està fent servir com un material d’un sol ús, amb una vida útil molt breu i, sens dubte, prescindible”, explica Vicente, que es mostra molt preocupada per aquesta proliferació. “Les botigues probablement l’utilitzen com una estratègia per vendre més. Si comparem els productes plastificats amb els que no ho estan, veiem que els primers són molt més cars -diu-, però des del punt de vista mediambiental són molt més nocius”, alerta. “En algunes de les fotos que ens han enviat arran de la campanya hem vist fruita tallada, com mandarines i kiwis, en safates de plàstic. És un fet que ens sorprèn molt, perquè precisament aquestes dues fruites són molt fàcils de pelar i el temps que trigues a desempaquetar la fruita i llençar l’envàs pot ser gairebé el mateix que trigaries a pelar-la”.

Per a aquesta enginyera agrònoma, un dels problemes és que la gent no és conscient del problema que tenim amb els residus, especialment els de plàstic. “Hi ha gent que no veu el plàstic com un material perjudicial i n’hi ha que no coneixen les alternatives, falta informació”, diu, i explica que també hi ha gent que “creu que reciclant ja n’hi ha prou, i s’ha de tenir en compte que el procés de reciclatge també té un cost ambiental i que aquests productes han necessitat una matèria prima per la seva fabricació, a part que hi ha gent que no recicla”, avisa.

La conclusió d’Isabel Vicente és que hem de caminar cap a un horitzó que ens porti a reduir el consum de productes de plàstic. “Un gest tan senzill com anar a comprar amb bosses de tela, també per la compra de fruita i verdura, ja ajudaria a eliminar el plàstic d’aquest àmbit”.

El seus companys en aquesta batalla, Patricia Reina i Fernando Gómez, expliquen que abans d’engegar aquesta campanya ja feia temps que enviaven suggeriments a diferents empreses sobre “l’ús absurd que fan dels envasos i dels productes d’un sol ús”. “Hem arribat a un moment que sembla que no tenim temps ni per pelar una mandarina. Prioritzem la nostra comoditat a la resta de coses, i el nostre planeta se n’endú les conseqüències”, diuen. “Molta gent no sap l’impacte ambiental que tenen les seves compres. Sobreenvasar està tan normalitzat que ja no sorprèn a ningú. Només cal anar a un supermercat i donar un cop d’ull al carro de la compra de la gran majoria de persones”, expliquen, tot i que alerten que “moltes d’elles estarien disposades a fer alguna cosa però no la fan perquè desconeixen el mal que estan causant al planeta tots els envasos que utilitzen. Quan ho sàpiguen, començaran a tenir una mica més de cura amb la seva forma de consum”.

Assumir responsabilitats

Per això consideren que aquestes campanyes són fonamentals. “Ens culpem els uns als altres, i així no anem enlloc. Les grans superfícies es justifiquen dient que posen a la venda el que els clients volen i els consumidors diuen que les grans superfícies ho posen molt difícil per comprar sense plàstic, però així no acabarem amb tot aquest plàstic. Cal informar, conscienciar i que tots assumim la nostra part de responsabilitat”. I és que la preocupació sobre el plàstic la comparteixen també institucions com les Nacions Unides, que té un Programa per al Medi Ambient (PNUMA) que alerta que la contaminació plàstica està present a tot arreu, des de les platges d’Indonèsia fins al fons de l’oceà al Pol Nord, i avisen que està pujant per la cadena alimentària fins a arribar als nostres plats. Una de les dades més esfereïdores de l’ONU és la que demostra que l’any 1950, quan el planeta tenia 2.500 milions d’habitants, el món va produir 1,5 milions de tones de plàstic. En canvi, l’any passat, amb una població que supera els 7.000 milions, es van produir 300 milions de tones de plàstic, el que suposa unes greus conseqüències per als oceans i per a les plantes i els animals que hi viuen.