Com transformarà la banca el covid-19?
La crisi del covid-19 ha revelat que els bancs no formen part del problema a l'hora d'aconseguir un canvi, sinó que formen part de la solució. Fins ara han demostrat ser resilients, principalment com a resultat dels requeriments de capital i liquiditat més estrictes que se'ls va imposar després de la crisi financera global del 2007-09. Avui molts governs estan utilitzant els bancs per canalitzar fons a les llars i empreses afectades per les conseqüències econòmiques de la pandèmia.
És més, els governs han atorgat als bancs una moratòria temporal per a la implementació d'estàndards regulatoris i de supervisió més estrictes, per reduir la potencial prociclicitat de les mesures introduïdes en les últimes dues dècades i evitar una contracció de crèdit. Com a resultat d'això, els bancs avui tenen l'oportunitat de revertir la pèrdua de reputació que van patir durant la crisi financera.
Però això no vol dir que no tinguin problemes, en part perquè la crisi augmentarà marcadament el volum de préstecs morosos. Així mateix, com assenyala un informe recent del qual soc coautor, la pandèmia accelerarà les pressions preexistents –en particular, les baixes taxes d'interès i la disrupció digital– sobre la rendibilitat de la banca.
La digitalització ara avançarà ràpidament, perquè tant els bancs com els clients s'han adonat que poden operar a distància de manera segura i eficient. El consegüent increment de les inversions en tecnologia informàtica farà que les xarxes de filials sobredimensionades de molts bancs quedin obsoletes abans del que s'esperava, particularment a Europa. Això exigirà una reestructuració profunda del sector.
Els bancs mitjans es veuran afectats perquè a ells els serà difícil generar les eficiències de costos i la inversió en tecnologia informàtica necessàries en el nou entorn. Si bé la consolidació podria oferir una sortida als bancs sota estrès, probablement sorgeixin obstacles polítics per a les fusions transfrontereres en diverses jurisdiccions, en la mesura que els governs es tornin més protectors dels sistemes bancaris nacionals. A Europa, per exemple, on el nacionalisme de la banca ve sent alt (amb excepció del Regne Unit), la consolidació interna sembla més probable.
D'altra banda, els bancs poden haver de fer front a una renovada competència de la banca paral·lela i dels nous actors digitals que ja plantejaven un desafiament al model de negoci bancari tradicional abans de la pandèmia. Als Estats Units les empreses de tecnologia financera, o fintechs, han fet incursions importants en el sector de les hipoteques i els préstecs personals. I als mercats emergents les grans tecnològiques –grans plataformes digitals, com Alipay a la Xina– han arribat a dominar alguns segments de mercat, com els sistemes de pagament.
La ràpida transformació digital sorgida de les mesures de confinament per combatre el covid-19 suggereix que el ritme del canvi en el sector bancari pot agafar-nos a tots per sorpresa. Aquesta acceleració, al seu torn, també pot accelerar l'adopció de diferents formes de monedes digitals, fins i tot per part dels bancs centrals.
Si se segueixen reduint les barreres d'entrada i sortida al mercat de serveis financers, la digitalització augmentarà les pressions competitives i limitarà la rendibilitat dels bancs tradicionals en el curt termini. Però el seu impacte en el llarg termini és més incert, i dependrà de l'estructura de mercat que finalment prevalgui.
Un possible resultat és que unes poques plataformes dominants –potser alguns dels gegants digitals actuals, més alguns actors tradicionals transformats– controlin l'accés a una base de clients fragmentada en la qual convisquin diferents ecosistemes financers. En aquest cas, els clients registrarien les seves comandes en una plataforma i diferents proveïdors de serveis financers competirien per atendre'ls. El grau de rivalitat de les plataformes i el nivell d'atenció al client dependria dels costos de passar d'un ecosistema a un altre: com més alts, menys competitiu serà el mercat.
Els reguladors bancaris ja s'han adaptat al món postpandèmia relaxant el cronograma d'implementació dels requeriments de capital. D'altra banda, la disrupció digital els exigirà trobar un equilibri entre fomentar la competència i la innovació i la necessitat de salvaguardar l'estabilitat financera.
Per fer-ho, els reguladors han de garantir un camp de joc anivellat, i coordinar una política de regulació i competència amb polítiques de dades. Això exigirà esquivar compensacions complexes entre estabilitat i integritat, eficiència i competitivitat, i privacitat del sistema.
La pandèmia i les seves conseqüències posaran a prova la resiliència del sistema financer i de les reformes reguladores introduïdes després de la crisi del 2007-09. El primer informe de la Iniciativa Bancària de l'Escola de Negocis Iese l'any passat va concloure que aquestes mesures han fet que la banca sigui més sòlida, però que encara hi ha feina per fer, particularment pel que fa a la banca paral·lela.
La resposta a la crisi actual portarà al màxim els límits de la intervenció dels bancs centrals –especialment a Europa, on la sostenibilitat del deute sobirà pot tornar-se una qüestió més significativa en el mitjà termini–. Així mateix, la crisi posarà a prova la unió bancària de l'eurozona, que segueix sent incompleta sense una assegurança de dipòsits comuna.
Els bancs tenen l'oportunitat de millorar la seva imatge pública apallissada si tenen un paper constructiu a l'hora de mitigar l'actual crisi econòmica. Però en un moment en què la digitalització i la reestructuració del sector s'acceleraran com a conseqüència del covid-19, el seu futur aviat podria tornar-se més incert.
Copyright Project Syndicate
