Sobre l’energia, encara

La meva idea era denunciar la institucionalització d'una mentida: l’electricitat no contamina

Un home amb peces de carbó vegetal a la mina Al Habbash, a la Franja de Gaza, el 2009. / EFE

L’article de la setmana passada va causar un cert rebombori. Normal. Els temes energètics, en la situació en què ens trobem, no deixen indiferent. Hi ha diverses visions, de les quals mereix la pena enraonar. Abans, però, vull fer uns aclariments.

És evident que una de les unitats d’energia establertes és el kilowatt hora. Però mentre escrivia l’article anterior no volia utilitzar cap unitat en concret. Volia parlar de quantitat d’energia. Però tampoc em semblava clar. Utilitzar el mot kilowatt em va semblar adient, ja que és un concepte del qual molts han sentit parlar, encara que en desconeguin la veritable significació. Renunciar als mots per hora ajudava a no complicar la vida a una majoria de lectors –el concepte kilo com a quantitat d’una cosa està assumit en la vida quotidiana (kilogram, kilòmetre...), però no per unitat de temps–. L’única unitat elèctrica que coneixen molts lectors és el volt, que, com alguns sabem, no té res a veure amb la qüestió de què parlem.

Dirigir-se a uns lectors de diari té les seves servituds. I cal, sobre tota altra consideració, fer-se entenedor. Tots els que escriuen en mitjans generalistes haurien de llegir les memòries del senyor Indro Montanelli. Explica la bronca que va rebre de jove mentre feia un curs de periodisme als Estats Units per haver dit que no importava que els lectors no l'entenguessin si ell tenia raó –és a dir, va negar la democràcia–. Algú que escriu en un mitjà no especialitzat no ha de tenir com a objectiu mostrar el que sap, sinó transmetre les idees de manera planera i honesta.

En l'article anterior va quedar clar, em sembla, que la biomassa no és cap solució total. Tot hi ajuda, cert, però és marginal. De miracles no n'hi ha. Però ara centrem-nos en el cotxe elèctric.

Embarcar-se ara a promocionar cotxes elèctrics a gran escala com a solució aquí, a Espanya, equival a fabricar un salvavides per quan ja estarem ofegats

La meva idea era denunciar la institucionalització d'una mentida: l’electricitat no contamina (¿recorden la campanya “Puja a Montserrat en cremallera, que no contamina!”?, i resulta que ara descobrim que l’empresa que més contamina és Endesa!). Jo deia: si posem tres unitats de combustible a la central generadora d’electricitat (petroli, carbó, urani, gas, etc.), una unitat d'aquestes se la menja la màquina que fabrica l’electricitat i una altra es dissipa a la xarxa de transport. Això vol dir que per cada unitat d’energia que ens arriba a l’endoll elèctric, ha calgut cremar-ne tres a l’origen. Alguns diran que no es perd una unitat a la xarxa, que potser és massa. Bé, una unitat és el que indiquen la majoria d'estudis per als Estats Units. D'Europa no n'hi ha gaires xifres, ja que les xarxes estan fragmentades –cada estat té la seva–. Penso que, aquí, la veritat no la sap ningú. Però tant li fa. Posem que aquí no es perd una unitat de quantitat d'energia en el transport. Posem-ne tres quarts? Mitja? No afecta el raonament que pretenc fer.

A l'article deia que el cotxe híbrid era més eficient que l'elèctric. No parlava de l'eficiència de la màquina en si (del cotxe), sinó globalment. I aquí, sí, no vaig reeixir en utilitzar el mot més correcte i clar, que era eficaç. M’explico.

Migrar el parc de vehicles a tot elèctrics portarà molts anys, per diverses raons. Primer: l'usuari particular no veu clares les prestacions. A més, recordem que ha de servir també per a transport pesant de mercaderies –cosa, per ara, inviable–. Segon: cal canviar totes les infraestructures. I no parlo d'endolls. Parlo de les plantes on es genera l'electricitat. Renovar tot això per fer que l'ús del cotxe elèctric sigui veritablement eficaç mediambientalment portarà, amb bona voluntat de tots, decennis (un parell com a mínim). Però l'alarma mediambiental ja és aquí.

Per contra, el parc actual de vehicles podria ser substituït per híbrids amb una certa celeritat –molts autobusos municipals ja ho són–. No cal fer res en infraestructures ni demanar renúncies a l'usuari. Immediatament, pel simple canvi de vehicle, les emissions es veuen reduïdes en gairebé un 40%. No dic amb això que puguem abandonar la reforma de la generació d'electricitat centralitzada –que s'ha de fer al mateix temps–. Parlo d'una estratègia per a una emergència: reduir emissions immediatament, sigui com sigui. Veient on hem arribat, té molt més sentit promoure i subvencionar el vehicle híbrid que no pas l’elèctric. Al meu entendre, embarcar-se ara a promocionar cotxes elèctrics a gran escala com a solució aquí, a Espanya, equival a fabricar un salvavides per quan ja estarem ofegats. 

La situació és molt greu i ens calen estratègies urgents i no solucions que, per correctes i científiques que siguin, fan tard. Com moltes coses a la vida, els dogmatismes serveixen de ben poc. Al capdavall, hi ha dos aires perjudicials per a la salut: els massa contaminats i els massa purs.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF