'Fakes' i mala informació

Correm el risc de donar per bones informacions que no ho són

XAVIER ROIG
XAVIER ROIG Enginyer i escriptor

L’escàndol de les notícies falses ha estat tant gros que oculta altres defectes del nostre sistema informatiu. Vull dir que, amb tot plegat, i pel simple fet que no són del tot falses, correm el risc de donar per bones informacions que no ho són. El mateix succeeix amb els mitjans de comunicació. N’hi ha que són escandalosament mentiders i estan comprats, i tots els coneixem. I això ens porta a pensar que els mitjans catalans són bons i de qualitat quan, de fet, el màxim que podem dir és que no són tan dolents com la resta de mitjans espanyols. Per això sembla una mala idea comparar-se amb Espanya i és millor recórrer, sempre que sigui possible, al referent estranger. En cas contrari un s’arrisca a treure pit com a resultat d’haver abaixat el llistó. A practicar l’autosatisfacció pel simple fet de ser el més espavilat de la classe dels tontos. Aquest, al meu entendre, és l’efecte més perjudicial que ha projectat la Transició sobre la mentalitat dels catalans. Ser el primer d’Espanya equival a ser el primer de Múrcia –dic Múrcia com podria dir qualsevol altre lloc.

Ja sé que trepitjo terreny perillós –minat de corporativisme– però hauríem de ser conscients de les mancances del sistema informatiu català, que no està exempt de faltes. Vet aquí tres exemples, només tres, que he extret al llarg de la darrera setmana.

A Palestina sempre són bons. El dia 24/10/18 el 'Telenotícies migdia' de TV3 va informar del duríssim dossier que l'organització Human Rights Watch ha publicat sobre Palestina. Acusa els dos governs (el de la Franja de Gaza i el de l’Autoritat Palestina) de torturar i no respectar els drets humans. Jo sempre he pensat que són els governants palestins, i no pas Israel, els principals culpables de les desgràcies del seu poble. Però bé, aquesta no és l’opinió majoritària entre el nostre periodisme. La notícia ha estat intencionadament minimitzada, com molts de vostès deuen haver pogut comprovar. No recordo haver-la llegit a l’ARA, ni en alguns altres diaris, per exemple. I a TV3 la notícia no va tornar a aparèixer al vespre, esclar. És la no-notícia una 'fake'?

George Soros canvia d’ofici. Suposo que coneixen George Soros. És un inversor americà d’origen hongarès. Un inversor? Nooo! Fins fa quatre dies, i per a la nostra premsa, “un especulador” –cosa que no és del tot falsa–. Ara bé, d’un temps ençà ha millorat i ha canviat d’ofici. Ara és un “filantrop”. Quin ha estat el motiu per, de cop i volta, haver caigut en gràcia als mitjans i haver abandonat el pervers estatus anterior? Simple: s’ha enfrontat a Trump. I basant-se en l’infantil i primari principi que diu que “l’enemic del meu enemic és el meu amic”, el senyor Soros –que sempre ha estat un especulador i un filantrop, alhora– ha guanyat qualificació moral. Fantàstic!

La banca és intrínsecament dolenta. Torno al 'Telenotícies'. Altre cop migdia. El 30/10/2018. La informació feia referència a l’impost que sobre les hipoteques està pendent de resolució judicial, i es referia al BBVA. La notícia va ser presentada de la següent manera: “El BBVA, que ha guanyat més de 4.300 milions, insisteix que la sentència no hauria de ser retroactiva”. Molt bé. La primera cosa consisteix a preguntar-se si això és notícia. ¿Volen que el BBVA, tenint o no tenint raó, digui que la banca ha de pagar els impostos de forma retroactiva? Però el tema no és aquest, només. La gràcia –si és que podem anomenar així la informació tendenciosa– consisteix en la pulla “que ha guanyat més de 4.300 milions”, que no té altre objectiu que predisposar l’informat contra el BBVA. Però convé no enganyar, perquè 4.300 milions són molts o pocs depenent de quin sigui el capital del banc. L’accionariat del banc –els que, potser, cobraran aquests 4.300 milions– també està conformat per petits estalviadors. I vostè, que potser té mil euros en accions del BBVA, és possible que no vegi ni un ral si la sentència que es farà pública dilluns és contrària a la banca. Si és així truqui a TV3 i expliqui'ls-hi, que estaran contents!

Resum. Només he exposat tres 'inexactituds' informatives. Però en un sol dia em faig un fart de sentir-ne. Normalment la imprecisió és intencionada. És cert que la societat catalana sempre ha estat poc exigent pel que fa a la veracitat informativa. I, actualment, es prioritza la gratuïtat a la veritat. Per tant, cal una reacció per part de tots. Però sobretot dels professionals de la informació. Per començar convindria buscar comparacions més estimulants que no passin per equiparar-se amb Madrid. Perquè el nostre sistema informatiu no va pas bé, ni de bon tros.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF