28/09/2017

L’1-O a votar, i que Europa en prengui nota

3 min
L’1-O a votar,  i que Europa en prengui nota

Quan jo era petit corria, de forma clandestina, esclar, un acudit que deia que a Franco li donarien el premi Nobel de química perquè havia aconseguit convertir la pesseta en una merda. Rajoy i el seu aparell d’estat han aconseguit una proesa molt més remarcable: convertir en una merda la democràcia. Com a braç executor ha comptat amb una fiscalia davant la qual, a partir d’ara, i vist el comportament, només quedarà tapar-se el nas. La passivitat i la instrumentalització dels jutges han ajudat a fer que l’estrambòtica operació s’executés amb diligència. Gràcies. No crec que m’equivoqui si dic que no caldrà esperar gaire temps perquè la història llenci tota aquesta gent al pou de la immundícia. Aquesta vegada l’han feta massa grossa.

L’article 155 no s’ha volgut aplicar. No pas perquè requerís temps, com tothom preconitzava. Simplement, no ha calgut. Resulta que l’entrellat legislatiu espanyol muntat durant la Transició permet obtenir els mateixos resultats per la via de l’ordre administrativa i ministerial -que lubricada amb l’amiguisme entre funcionaris li atorga una agilitat inusitada-. Estem davant la pitjor situació que la ciutadania catalana podia esperar: hem caigut en mans de determinats funcionaris de l’estat espanyol que, mercès a uns polítics afins, poden practicar l’anticatalanisme folgadament. En el cas específic dels càrrecs d’alt nivell, estem davant d’una casta formada per descendents, familiars i amics de feixistes provinents de l’època de Franco. Les garanties democràtiques s’han evaporat. Estem en mans de l’aparell de l’estat més nefast, que campa sense límits judicials. Òmnium, l’ANC, els directors d’escola, els castellers, els privats com vostè, jo... tots som denunciables. És aquest tipus de funcionari odiós -per cert, mirin el film La vida dels altres - sense el qual no haurien estat possibles les accions més aberrants del segle XX a Europa. El bípede que no es pregunta mai sobre la bondat i la conveniència de les ordres que rep perquè, al capdavall, hi combrega.

De com ha estat possible tot això en parlaré a la menuda en un proper article, quan l’enrenou hagi passat. És la magnitud de l’estafa perpetrada en bona part per uns diputats catalans (“el legislador”) incompetents i que no han dut a terme de forma prou diligent la seva feina al llarg d’aquests darrers quaranta anys. Però ara voldria centrar-me en el rol d’Europa, que durant aquests dies s’ha mostrat tant inexistent com necessari.

Els propers mesos s’obrirà un període de redefinició de molts dels paràmetres que constitueixen la Unió Europea (UE). Un d’ells hauria de ser el principi de no ingerència en els afers interns dels estats membres. Aquest principi és comprensible quan es reclama des de països amb sistemes democràtics exigents i eficaços. La lògica afirmació que sempre han fet els britànics: “No hi han de fer res uns buròcrates de Brussel·les, de dubtosa legitimitat democràtica, supervisant els nostres representants escrupolosament elegits”. Però, esclar, la UE ja ha hagut d’intervenir països a causa de l’euro. D’acord, és un bé compartit. Però ¿no ho és també la democràcia? Vista l’actuació espanyola en el cas de Catalunya, la UE necessita un baròmetre públic que mesuri, d’ofici, la qualitat democràtica dels seus membres. Els homes de negre de les llibertats i dels drets individuals. Perquè actuacions com l’espanyola desprestigien la UE en conjunt. De tot aquest episodi català la UE en quedarà tocada pel simple fet de complir un principi que sembla lògic, però que membres com Espanya han reeixit a forçar-lo fins a convertir-lo en una arma perillosa. ¿Pot ignorar la UE la violació de drets fonamentals de l’individu? Altre cop, per culpa d’Espanya, Europa s’hi juga massa.

En els darrers temps s’ha posat de moda quedar embadalit davant l’eficàcia de determinats països. Estats que han llançat un missatge que, en bona part, han recollit determinades societats occidentals: per tal de ser eficaç en l’acció de govern, no siguem primmirats pel que fa a la democràcia. A aquest missatge li ha donat la benvinguda l’Espanya disposada a rebutjar el referèndum català. La immensa majoria. El senyor Rajoy actua com ho fa perquè la majoria de la societat espanyola li ho demana (PP, PSOE, Ciutadans, etc.). Catalunya sempre ha patit els problemes del que viatja al davant, obrint camí. Ara ho fa a Europa, també. Fem que diumenge, a més d’ocupar els carrers les hores que calgui, a més de defensar la democràcia pacíficament, a més de fer befa de Rajoy i dels ximples i botiflers que l’envolten i el llepen, a més de tot això, dic, fem que Europa prengui bona nota de tot.

stats