22/03/2013

Percepció de corrupció i desnonaments

3 min

L'organització Transparency International (www.transparency.org ) mesura la percepció dels nivells de corrupció per països. Parla de percepció, ja que allò que en un indret es considera corrupció en d'altres està tolerat. Hi ha països on la societat és molt sensible a comportaments irregulars. En d'altres no és així. Un amic meu, secretari del consell d'administració d'una multinacional, va tenir accés a un estudi sobre les possibilitats de corrupció dels funcionaris de diversos països, i les conclusions apuntaven a que en determinats indrets era millor no intentar-ho -sobretot perquè podies quedar malament i malbaratar el negoci-. La sensibilitat d'una societat és determinant a l'hora de rebutjar o quedar indiferent davant determinades situacions.

Molts es pregunten per què actualment s'estan destapant a Espanya tants casos de corrupció. Alguns asseguren que els jutges han canviat d'actitud i han esdevingut sensibles al fet. Altres diuen que ara s'ha perdut la por a denunciar. Crec que s'equivoquen. La corrupció ha existit sempre, però ara estem en període de crisi. Vull dir que, quan manquen diners, hi ha algú dins la cadena corrupta que es queda sense cobrar... i s'emprenya. I en temps de crisi no abunden diners per fer callar veus que poden xerrar més del compte. En recessió, el nivell de l'aigua baixa i es descobreix la porqueria que hi ha al fons. La situació actual ens hauria de donar una idea molt aproximada de la disbauxa que ha tingut lloc la dècada dels noranta i que ja mai coneixerem.

La setmana passada vam conèixer la sentència del Tribunal de Luxemburg relativa als préstecs bancaris espanyols i als drets del consumidor. És molt possible que davant aquesta sentència alguns passin a creure que les obligacions econòmiques no s'han de complir. I caldria defugir d'aquests plantejaments. Un és responsable dels seus actes. Si vas a un restaurant i hi menges, has de pagar el compte. I si has demanat una hipoteca, l'has de tornar. Els compromisos s'han de complir. Això ho previnc perquè ja es veu a venir que el tema serà aprofitat pels altermundistes per demanar que les hipoteques, segons com, siguin de franc. Dit això, centrem-nos en la sentència de Luxemburg que assegura que el consumidor espanyol està desprotegit davant la banca perquè aquestes entitats financeres apliquen clàusules abusives. La meva pregunta, més enllà de la sentència específica, és la següent: per què això és així? Per què un jutge de Barcelona ha hagut de recórrer, com a últim recurs, a la UE per tal d'obtenir el reconeixement d'uns drets que aquí ningú ha fet res per emparar? Això és el més preocupant.

El fet m'obliga a reprendre el concepte de "percepció de corrupció". Quins són els mecanismes que han aconseguit que cap polític ni partit importants s'hagin veritablement mullat en defensa del consumidor de serveis financers? Han passat de llarg d'un consumidor pel qual aquests polítics catalans -que ens representen aquí, a Espanya i a Europa- perden l'oremus quan es tracta de reglamentar sobre temes de consum absolutament banals. Jo acusaria directament l'opinió pública (sovint els mateixos que ara els toca rebre) de no tenir prou sensibilitat davant la corrupció. La privada i la pública. A voltes, veient l'espectacle, tinc la sensació que no entenc res i que potser m'he tornat boig. Per això voldria que algú m'expliqués la diferència entre el policia de Chicago que als anys vint rebia un sobre de l'amo d'un bar, i el partit polític que accepta la condonació d'un préstec per part d'un banc o caixa. O que algú em digués si la sensació d'inutilitat que va envair el jutge del cas Pallerols no fou similar a la d'Eliot Ness quan Al Capone pactava amb els fiscals la seva impunitat. De tot aquest tipus d'actuacions n'hem tingut sovint notícia.

Ignoro la quantitat de polítics corruptes que tenim -suposo que menys dels que molts s'imaginen, i més dels que tocaria-. Però una cosa és certa: els partits han acceptat diners de les entitats financeres en forma de condonacions de préstecs, o de condicions especials per amortitzar-los. Transparency International denuncia que la crisi bancària espanyola hauria estat una altra molt diferent si aquesta conxorxa no existís. Per tant, no sembla lògic esglaiar-se per determinades actuacions: patim les conseqüències de determinats actes dels nostres partits que en altres països es consideren corruptes, però aquí no. Mentre els partits i els polítics acceptin favors de bancs i caixes, el consumidor no estarà protegit. I determinades situacions seran insalvables.

stats